Compte enrere per al 9J

El factor edat davant l’extrema dreta

Hi ha 35 milions de joves convocats a les eleccions al Parlament Europeu. En un moment en què la ultradreta guanya adeptes entre aquest col·lectiu, la pregunta de si una participació més àmplia entre aquestes franges d’edat seria un fre o un catalitzador d’aquests partits està servida.

El factor edat davant l’extrema dreta

C. P. B.

4
Es llegeix en minuts
Carles Planas Bou
Carles Planas Bou

Periodista

Especialista en tecnologia i el seu impacte sociopolític.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

L’extrema dreta creix a gran part d’Europa recolzant-se en els més joves. El 10 de març, el partit conservador Chega va aconseguir triplicar els seus vots per convertir-se en la tercera força a Portugal. Un terç dels seus suports provindria de ciutadans d’entre 18 i 34 anys d’edat. Aquest fenomen s’ha repetit encara amb més força amb Giorgia Meloni a Itàlia, amb Geert Wilders als Països Baixos i amb Marine Le Pen a França.

L’auge ultra amenaça ara de reforçar la seva presència al Parlament Europeu. Entre el 6 i 9 de juny, un total de 450 milions de ciutadans de la Unió Europea (UE) estan cridats a participar en unes eleccions crucials per al futur del projecte comunitari. Els últims sondejos apunten que els dos grups que reuneixen els partits nacionalpopulistes, euroescèptics i antiimmigració dels 27 estats membre ocuparien la tercera i la quarta posició, només per darrere dels populars i dels socialdemòcrates, els dos grans blocs tradicionals.

Com en cada cicle electoral, l’Eurocambra treballa per implicar els joves en el procés democràtic. "Una participació més àmplia dels joves seria bona per a la democràcia i per al futur de la UE", explica Jaume Duch, el seu director general de comunicació. Fins a 35 milions de joves podran dipositar la seva papereta electoral. ¿Seran un catalitzador de la ultradreta o contribuiran a frenar el seu avanç?

La resposta, incerta, depèn de molts factors. Tot i així, els partits ultres estan acudint a les xarxes socials per atraure’ls. Més d’un 44% dels comptes d’eurodiputats a TikTok pertanyen a conservadors, i un 26%, a ultradretans, segons una anàlisi de Politico (www.politico.eu). El grup parlamentari amb més seguidors i activitat en la plataforma és, de lluny, Identitat i Democràcia, compost pels partits de Le Pen i Matteo Salvini, entre d’altres. El seu voluminós protagonisme digital no s’entén sense una estratègia de comunicació centrada en l’anomenada guerra cultural, propagant les seves idees en lloc de les seves propostes polítiques.

Ara per ara, les enquestes pronostiquen que als països més grans del club comunitari, els que més eurodiputats aportaran al Parlament Europeu, la implicació dels que tenen menys de 30 anys podria inclinar el futur europeu cap a la dreta.

ALEMANYA (96 ESCONS AL PARLAMENT EUROPEU).

La formació euroescèptica AfD apunta a entre un 15% i un 23% dels vots que la convertirien en segona força. Aquest impuls es podria recolzar en els joves. Segons un informe de la fundació Konrad Adenauer, AfD és l’opció favorita entre els electors de 16 i 17 anys que votaran per primera vegada, empatada amb els socialdemòcrates.

FRANÇA (81 ESCONS).

L’extrema dreta francesa ja va guanyar en les eleccions europees del 2019. Ara, la intenció de vot a favor del Reagrupament Nacional de Marine Le Pen és encara més aclaparadora, segons una enquesta recent d’Ipsos. El partit ultra lidera totes les franges d’edat, però concentraria un 31% dels sufragis entre els francesos d’entre 18 i 24 anys i un 34% entre els de 25 i 34. Aquest domini no s’entén sense la popularitat en xarxes del seu president, Jordan Bardella. El protegit lepenista, de tan sols 28 anys, compta amb més d’un milió de seguidors a TikTok, on mostra una imatge més semblant a la d’un influencer que a la d’un polític tradicional.

ITÀLIA (76 ESCONS).

La Lliga de Matteo Salvini es va imposar de manera clara en els comicis del 2019. Germans d’Itàlia, el partit de l’ara primera ministra Meloni, va quedar cinquè amb tan sols cinc escons. Les coses han canviat. Els postfeixistes lideren ara tots els sondejos amb gairebé un 30% dels vots, mentre que els salvinistes no arriben al 10%. En les eleccions nacionals del 2022, Meloni va ser l’opció més votada entre els electors de 25 a 34 anys i la segona entre els de 18 a 24, només superada per la formació centrista Acció-Itàlia Viva.

ESPANYA (61 ESCONS).

Totes les enquestes a Espanya donen al PP una victòria destacada en les pròximes eleccions europees, alhora que Vox es consolidaria com a tercera força amb entre un 8% i un 12% dels vots, un important avanç respecte al 2019. La formació de Santiago Abascal és actualment la que compta amb un percentatge més elevat de simpatitzants de menys de 25 anys: un 11,6%, seguit de prop pel PSOE (11,3%). A més, Vox és el partit espanyol que millor domina TikTok i Youtube i els seus seguidors són els que més s’informen a través de les xarxes socials.

Notícies relacionades

POLÒNIA (53 ESCONS).

Els sondejos per a les eleccions europees a Polònia apunten a una victòria de Coalició Cívica, l’aliança europeista encapçalada per Donald Tusk que des de finals de l’any passat dirigeix el Govern. En els comicis del 2019, Polònia va ser el país europeu on més va créixer la participació, i això es va traduir en el triomf del partit nacionalconservador Llei i Justícia (PiS) de Jaroslaw Kaczynski, que va obtenir gairebé un 46% dels vots. Ara passaria a tenir entre un 31% i un 35%.