Els còmplices amb la venda d’armes

La presidenta de la Comissió d’Afers Exteriors de la Cambra dels Comuns britànica, la conservadora Alicia Kearns, segons un àudio difós pel diari The Observer diumenge passat, va advertir: "El Foreign Office [Ministeri d’Afers Estrangers] ha rebut assessorament legal oficial del fet que Israel ha violat el dret humanitari internacional, però el Govern [del primer ministre conservador, Rishi Sunak] no ho ha anunciat. No ho ha dit, no han parat les exportacions d’armes". La parlamentària va aclarir al diari: "Estic convençuda que el Govern ha completat el seu assessorament sobre si Israel està complint el seu compromís amb el dret internacional humanitari i ha conclòs que Israel no ho fa. Transparència en aquest punt és fonamental per sostenir les regles de l’ordre internacional".

A Madrid, una portaveu del Ministeri d’Afers Estrangers espanyol, a preguntes d’aquest diari ahir sobre les exportacions d’armes a Israel, va assenyalar: "Ens mantenim en el comunicat que vam publicar el febrer passat". En l’esmentada comunicació sobre la venda d’armament a Israel, el Ministeri d’Afers Estrangers, la Unió Europea i Cooperació "informa que des del 7 d’octubre del 2023 no s’ha autoritzat cap operació de venda d’armament a Israel".

Aquest diari també va preguntar tant a l’esmentada portaveu com al Ministeri de Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts si existia algun dictamen o informe posterior al 26 de gener del 2024, data en la qual el Tribunal Internacional de Justícia (TJI), el tribunal de les Nacions Unides a la Haia, va declarar davant la demanda de Sud-àfrica contra Israel l’existència de "possible genocidi a Gaza", sobre les seves possibles conseqüències per a països signants de la Convenció contra el Genocidi, entre ells Espanya, i que han mantingut un fluid comerç d’armes amb Israel. La resposta està pendent.

Embargament, la paraula maleïda

El Govern espanyol, a través del ministre d’Exteriors, José Luis Albares, mai ha pronunciat la paraula embargament. Però quan se li ha preguntat directament per un embargament, ha contestat que en el cas d’Espanya ja era una realitat. El 22 de gener, els ministres d’Exteriors de la Unió Europea, reunits a Brussel·les, conclave a què es va unir el ministre d’Assumptes d’Exteriors d’Israel, van analitzar la possibilitat d’un embargament. Va ser el que va explicar Albares a la periodista Àngels Barceló a la cadena SER, al preguntar-li el 23 de gener per què no s’impulsa un embargament total d’armes a Israel. "És un fet que es va plantejar ahir i sens dubte és una cosa que Espanya ha realitzat des del dia 7 d’octubre. Des del mateix 7 d’octubre no es produeix cap operació de venda d’armament a Israel. I sens dubte nosaltres impulsem totes les mesures que portin a una desescalada i a un cessament de la violència". Però no hi ha tal embargament entès com una resolució governamental avalada per un dictamen legal sigui de l’Advocacia General de l’Estat o de l’Assessoria Jurídica Internacional (AJI) del Ministeri d’Afers Estrangers. Si aquest dictamen existeix, no s’ha donat a la publicitat.

El més probable, segons fonts familiaritzades amb el comerç d’armes, és que el Govern s’hagi dirigit a la Junta Interministerial de Material de Defensa i Doble Ús (Jimddu) amb l’ordre de no formalitzar nous contractes. "El que ha fet el Govern és deixar d’autoritzar noves exportacions d’armes. És a dir: poden produir-se exportacions acordades o compromeses en contractes firmats abans del 7 d’octubre del 2023. El temps que transcorre entre una autorització i una materialització de l’exportació pot ser molt llarg. Si és exportar una cosa que ja està produïda, el temps és curt; si és una cosa que s’ha de fabricar, poden ser molts mesos", assenyala a EL PERIÓDICO Alejandro Pozo Marín, investigador de la indústria i comerç d’armaments en el Centre Delàs d’Estudis per la Pau.

Un embargament o prohibició de vendre armes a Israel suposa, a més, establir un sistema de control i una taula de sancions en el cas d’incompliment per part de les empreses. Hi ha un altre punt en el qual, però, no ha variat la conducta del Govern espanyol. Mentre que fins a nou avís no es pot autoritzar vendes d’armes, en canvi no hi ha cap canvi des del 7 d’octubre en matèria d’importacions d’armes procedents d’Israel per a les Forces Armades espanyoles, les quals han desenvolupat una gran dependència de la tecnologia israeliana.

Contractes amb empreses israelianes

Alejandro Pozo puntualitza: "El que no ha experimentat canvi és contractar per part de les Forces Armades espanyoles empreses israelianes. Espanya continua autoritzant importacions de material israelià que ve a Espanya, cosa que no és especialment rellevant perquè bona part de l’armament israelià que s’utilitza a Espanya es produeix a Espanya i fins i tot per empreses espanyoles que compten amb contractes de transferència de tecnologia. De totes les opcions que existeixen quan parlem de comerç d’armes –exportacions i importacions, compres, adquisicions i vendes– Espanya ha dit que el que no farà és autoritzar noves exportacions". Algunes de les empreses amb les quals s’han continuat fent negocis són gegants al mercat mundial d’armaments. Una d’ella és Elbit Systems.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Incendi intencionat en una empresa ucraïnesa a Madrid

La declaració del TIJ de la Haia del 26 de gener passat sobre "possible genocidi" i les mesures cautelars addicionals anunciades la setmana passada plantegen una nova deriva: la possible complicitat de països que s’han compromès no només a no cometre genocidi, sinó a no ser còmplices en la seva execució. Amb tot, no es tracta només del delicte de genocidi. El Tractat sobre Comerç d’Armes de les Nacions Unides (ATT) hauria impedit, en vista de la conducta d’Israel abans del 7 d’octubre, mantenir la compravenda d’armes i els negocis amb empreses israelianes, segons recorda Pozo.

L’Administració Biden estudia un nou contracte amb Israel per a l’entrega d’avions de combat F-15, míssils aire-aire i sistema de guia. Itàlia i el Canadà, que van anunciar el bloqueig de les seves exportacions d’armes a Israel, continuen "honrant", com Espanya, contractes anteriors al 7 d’octubre. La Unió Europea, amb Alemanya com a principal proveïdor d’armes a Israel, darrere dels EUA, no és capaç de declarar l’embargament quan les víctimes arriben a 33.000 palestins.