Els fronts pendents del tsar

Un dels col·lectius que van firmar contractes amb l’Exèrcit més alegrement va ser el dels presidiaris. El Govern els oferia un contracte de fins a sis mesos al front i la llibertat quan acabés la seva obligació castrense, una cosa que es va convertir per a molts en una opció per escurçar les condemnes. En el dia d’avui, almenys 32.000 presos han complert la seva "obligació amb la societat", com ho va definir el mateix president rus.

Alguns complien condemna per delictes com ara assassinat i robatori a mà armada. La seva sortida anticipada de la presó ha despertat la preocupació dels seus veïns, que han vist com gent condemnada a penes d’almenys 10 anys de presó es passeja tranquil·lament pel carrer. És el cas de l’expolicia Vadim Tejov, que va ser sentenciat a 16 anys per haver assassinat brutalment la seva dona a la República d’Ossètia del Nord. O el de l’exconvicte Ivan Rossomajin, habitant de la regió de Kírov, a la Rússia europea, i arrestat el març del 2023 per haver assassinat presumptament una àvia després d’haver servit en la guerra d’Ucraïna.

Veterans de guerra

Els russos prèviament havien expressat la seva preocupació per com tornarien els soldats del front. A més dels que ja havien sigut condemnats, aquells sense antecedents penals també poden suposar un problema a mitjà i llarg termini, com ja va passar entre els veterans de la guerra afganesa als anys 80. Alguns dels que van tornar aleshores van mostrar comportaments violents propis de l’estrès posttraumàtic i fins i tot van arribar a assassinar altres persones de manera sàdica.

A això cal afegir-hi els que no tornen vius. Almenys 5.900 soldats russos han mort al front ucraïnès, segons l’últim balanç oficial fet públic per les autoritats, del setembre del 2022. Tot i que des dels Estats Units i Ucraïna es donen dades que empetiteixen les ofertes per Moscou, compartir-les al país euroasiàtic es considera "desacreditar" l’Exèrcit rus i està durament penat. Tot i així, aquests gairebé 6.000 morts en combat superen ja els que van morir en la segona guerra de Txetxènia, un dels conflictes més sagnants de la història moderna del país.

Subministraments de luxe

Quant a l’economia, Moscou ha suportat les sancions molt millor del que Occident esperava. Tot i que hi ha hagut manca d’alguns productes concrets, com peces d’avió i medicaments, les autoritats han trobat vies per fins i tot tenir subministraments de productes de luxe com automòbils d’alta gamma i telèfons intel·ligents, tot i que no sense cost. Mantenir el pols econòmic a una Ucraïna avalada pels Estats Units i Europa no és barat.

I és que segons mitjans independents com Nóvaia Gazeta Europa –declarat agent estranger per les autoritats russes–, la despesa militar a finals del 2023 era dues vegades més elevada a la del 2022, i es preveia que arribaria a ser el 45% del pressupost públic i que aquest 2024 hi hauria retallades en sectors no relacionats amb l’Exèrcit. És difícil quantificar-ho perquè des de finals de l’any s’han deixat de publicar estadístiques del pressupost. Aleshores ja es va veure com van baixar diferents partides destinades a la sanitat russa com les que es dediquen al càncer i les malalties cardiovasculars.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Jo no ho he fet: ha sigut la intel·ligència artificial

A més de l’economia, hi ha un altre potencial mal de cap per al poder rus. Tot i que gran part de la dissidència està en fora de joc, ja sigui a la presó –como Ilià Iaixin o Vladímir Karà-Murzà–, a l’exili –com Leonid Vólkov– o morta –com és el cas del conegut Aleksei Navalni– encara hi ha algun col·lectiu que es manté a Rússia.

El més molest actualment per al poder rus són les mares i dones dels soldats al front, que malgrat les detencions i amenaces continuen manifestant-se. Per evitar que tingui més eco del desitjat, la policia va detenir periodistes cobrint les seves protestes malgrat anar degudament identificats i fins i tot es va personar als domicilis de corresponsals estrangers per advertir-los que no haurien de cobrir aquest tipus d’esdeveniments, com han denunciat alguns reporters europeus.