Eleccions o referèndum

L’anomenat Superdimarts havia d’obrir la disputa en cadascun dels dos partits, però va resultar que la va tancar. Va donar a entendre que en el bàndol republicà ningú pot tossir a l’oïda de Trump, que inclou tot l’espai conservador i que amenaça amb revenja a la derrota que encara ara no accepta. En el bàndol demòcrata, malgrat que Joe Biden per ser el president en actiu ha d’acudir a un segon mandat, el cert és que a ningú l’hagués sorprès si ell mateix hagués propiciat un relleu. Però no és així i el que tenim ara és que la campanya que anava a iniciar-se en el si dels dos partits se centrarà en una batalla directa a favor o contra Trump.

Notícies relacionades

Els EUA planegen per a Gaza un govern tecnòcrata amb palestins de la diàspora

Grècia aprova la jornada de 13 hores malgrat l’oposició política i sindical

Les enquestes de moment avancen cap a la regressió. No és una cosa exclusiva de la primera potència mundial. Mentre divendres passat celebràvem una jornada a favor de la igualtat d’homes i dones, a Irlanda guanya el vot negatiu a fer que això mateix es reflecteixi a la seva constitució. A Llatinoamèrica avancen els populismes i a Europa creix el temor de l’avanç del vot ultra. Aquest és el perill de la regressió, perquè, tot i que la democràcia americana tingui capacitat per poder frenar l’impuls més radical d’un president histriònic, el soroll i els efectes que genera a l’agenda global poden ser devastadors.

Por això, tot i que Biden no sigui el millor candidat possible per guanyar-lo, en el seu discurs de l’estat de la nació va explicar amb fúria que hi ha molt en joc i que la seva centralitat és el que pot continuar generant certa estabilitat. Si les eleccions es plantegen així, més que una lluita sectària seran un referèndum, a favor o en contra de la democràcia. I no ens enganyem, el dilema no és només americà, el resultat ens afectarà a tots.