Obligats a menjar pinso

A Gaza no hi ha menjar «de veritat». Al castigat nord no n’hi ha prou amb l’escassa ajuda humanitària que hi arriba. Més del 80% de les persones en risc alt de morir d’inanició al món es troben a la Franja, segons les Nacions Unides.

Obligats a menjar pinso

ANDREA LÓPEZ-TOMÀS

3
Es llegeix en minuts
Andrea López-Tomàs

A Rajaa Abu Jasser li fa una mica de vergonya compartir el plat amb què va alimentar els seus fills l’altre dia. "Em quedava una mica de pa, així que les meves filles van preparar salsa per sucar, van barrejar maionesa i quètxup, i van menjar això", explica aquesta mare de cinc criatures. "No és una alternativa gaire bona, però és el que tenim", reconeix. A la Franja de Gaza, no hi ha menjar. I encara menys, al castigat nord, des d’on parla Abu Jasser i on no arriba la poca ajuda humanitària. A la Franja de Gaza, el que sí que hi ha és un exèrcit d’estómacs rugents. Xisclen amb tal desesperació que són el més semblant a un udol col·lectiu. Més del 80% de les persones arreu del món amb risc alt de morir d’inanició es troben en aquest petit enclavament a la vora del Mediterrani, segons les Nacions Unides. Són desenes de milers, centenars de milers de panxes turmentades sense poder menjar.

A casa dels Abu Jasser fa temps que no tasten ni la verdura ni la fruita fresca. "És realment difícil aconseguir menjar", confessa aquesta professora d’anglès d’una escola de les Nacions Unides. Sembla mentida que la guerra hagi portat al menú diari els capricis dels dies festius. "Ara només mengem dolços o fruita seca, qualsevol cosa que puguem trobar que venguin al carrer o a les botigues, però no hi ha menjar de veritat", reconeix a aquest diari a través de notes de veu, enmig dels constants talls de les comunicacions als quals s’ha sotmès la Franja des del 7 d’octubre passat. La realitat de la Rajaa és la de 2,3 milions de persones. Segons l’ONU, un 94% de la població raciona les porcions o posa menys menjar als adults perquè no en falti als nens.

"Sense llet ni ous"

"Des de fa 150 dies, els meus fills no reben prou nutrició, vitamines ni cap tipus de proteïna, ja que no trobo llet ni ous, ni formatge ni res", explica la també coordinadora administrativa del projecte Hands Up. "Vaig intentar buscar alguns suplements de vitamines per a ells a les farmàcies, però és impossible", reconeix. Fa setmanes que les organitzacions humanitàries alerten de la catàstrofe humanitària que amenaça Gaza. Després de l’atac de Hamàs del 7 d’octubre, Israel no només va començar a bombardejar l’enclavament en una campanya militar sense precedents en la història recent, sinó que també va imposar un setge total sense aliments, ni aigua, ni electricitat, i gairebé sense ajuda. Tots dos duren fins al dia d’avui. Els nens ja han començat a morir de gana i deshidratació, segons han denunciat l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i funcionaris palestins.

La tràgica situació, avivada per una gana ferotge, ha acabat desembocant en una ruptura del fràgil ordre públic que queda entre la runa. Desenes de persones es llancen als camions amb ajuda humanitària que arriben al nord, abandonant-se al caos i a la violència per un sac de farina. Els tancs israelians no han dubtat a atacar aquestes multituds famolenques, tenyint de sang les caixes d’aliments, com va passar la setmana passada.

Entregues interrompudes

Notícies relacionades

El Programa Mundial d’Aliments (PMA) ha interromput les seves entregues al nord de l’enclavament mentre no pugui garantir la seguretat dels que donen l’ajuda i els que la reben. Països com els Estats Units, Egipte, Jordània o els Emirats Àrabs Units llancen el menjar des del cel. Joves i grans es llancen al mar per aconseguir el paquet lligat a un paracaigudes que amanseixi els seus estómacs durant unes hores.

En tot just cinc mesos, els atacs israelians han arrasat amb 30.631 vides i n’hi ha milers d’elles que fa setmanes que són sota la runa. L’asfixiant setge ha provocat una caiguda cap a la fam inèdita en tan poc temps.

Temes:

Gaza Israel