Milei ofereix un pacte a l’oposició si s’aprova ara la seva ‘llei òmnibus’

"Vull dir-los a tots els que són aquí i als que ens estan mirant que si el que busquen és el conflicte, conflicte tindran". Javier Milei va llançar el seu desafiament al Congrés argentí, que ha frenat en 82 dies de Govern el seu ambiciós paquet de lleis amb els que la ultradreta busca canviar de soca-rel la política, l’economia i la cultura d’aquest país. A l’inaugurar l’Assemblea Legislativa, aquesta vegada a l’estil nord-americà, l’anarcocapitalista va suggerir estar davant una confraria de corruptes i insensibles als canvis que impedeixen que l’Argentina torni a ser una "potència mundial".

L’agressivitat davant el "niu de rates", com el va anomenar abans d’entrar al Congrés, es va tornar al mig del discurs en una oferta a la concòrdia que inclou també els expresidents i els governadors provincials, amb qui havia tingut moments de forta fricció. A tots els va convocar a subscriure un pacte de 10 punts, com els 10 manaments suggerits en el seu compte de X, amb lletres en hebreu, el pròxim 25 de maig. Però abans, han de donar llum verda a la llei òmnibus que no va passar el filtre de la cambra de diputats. L’exmandatari Mauricio Macri va expressar immediatament la seva predisposició a subscriure l’entesa. Després ho van fer diversos governadors regionals amb moderat entusiasme i un sentit de la precaució.

"No és la primera vegada que es modera just abans de xocar", va assenyalar al respecte el portal La política online respecte al gir presidencial. El nou "contracte social", com el va denominar, gira al voltant de la "inviolabilitat de la propietat privada", l’equilibri fiscal "innegociable", la reducció de la despesa pública "a nivells històrics, entorn del 25% del PIB", una forta reforma tributària, un nou sistema federal impositiu, l’explotació dels recursos naturals, una reforma laboral "moderna que promogui la feina formal" i una altra d’equivalent del sistema de pensions que permeti, com en els anys 90, la participació del sector privat. Finalment, va cridar a consensuar "una reforma política estructural" i un compromís en favor de "l’obertura del comerç internacional, de manera que l’Argentina torni a ser un protagonista del mercat global". L’educació, la salut, les pensions i el medi ambient no formen part dels consensos polítics.

Milei va assegurar que no vol la confrontació. "No és el camí que volem ni el que triem". Va advocar per una pau fundada en una acceptació al peu de la lletra del seu programa. "He de ser honest al dir-los que no tinc massa esperances", va dir als diputats i senadors que l’escoltaven. I va advertir: "Si trien el camí de la confrontació es trobaran amb un animal molt diferent a què estan acostumats".

Doble joc

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Zelenski torna a l’optimisme amb la promesa d’armes per a Ucraïna

L’al·locució, d’una hora, va alternar entre la mà estesa i l’exabrupte. Va instar Cristina Fernández de Kirchner a firmar l’acord i, alhora, la va considerar "responsable d’un dels pitjors governs de la història". En clara al·lusió a l’exmandatària i exvicepresidenta de la impopular gestió anterior, va proposar que "els polítics condemnats per corrupció en segona instància no es podran presentar com a candidats en eleccions nacionals i perdran tot benefici que tinguin per haver sigut funcionaris".

Aclamat en tot moment pels seus seguidors, Milei no va poder evitar la seva recurrència a la dada falsa per explicar la crisi econòmica d’un país amb 57,4% de pobres i una inflació de 25% al desembre, 20% al gener i, es calcula, 15% al febrer. El seu Govern, va dir, ha evitat una hiperinflació del 17.000% a partir d’una teràpia de xoc que va restringir amb una "motoserra" la despesa de l’Estat al punt que les Universitats nacionals van anunciar que es quedaran sense diners a l’abril. Va reconèixer que es viuen dies "foscos", amb empreses que tanquen a dojo, una pèrdua del poder adquisitiu del 20%, i una forta retracció del consum i la recaptació del fisc.