El trauma de Txerníhiv: "¿Com han pogut atacar un altre poble eslau?"

Els suburbis de la ciutat, foradats com un formatge Emmental, encara exhibeixen aquestes cicatrius difícils d’esborrar. Txerníhiv mai va arribar a caure, però va ser bombardejada per Rússia amb míssils, assetjada i deixada pràcticament incomunicada des del 10 de març fins a principis d’abril del 2022, quan les tropes russes es van retirar. "Anava al riu perquè no teníem ni aigua per beure", recorda l’àvia. "No entenc com ha pogut passar", insisteix aquesta russa arrelada a Ucraïna des de 1953, quan els dos països eren un: la Unió Soviètica.

Al final de l’avinguda Myru, el teatre Taras Shevshenko és ara un fantasmagòric bloc de pedra embolicat amb un teló gegant. Però això és més recent: un míssil Iskander caigut l’agost passat. En aquell moment el teatre acollia una exposició de drons i Rússia va matar set persones i en va ferir més d’un centenar, segons el governador, Viatxeslav Chaus.

L’Aleksandar és molt jove i és part de les forces desplegades en aquesta regió del Comandament de les Forces Armades del Nord. Va néixer a Gora-Podol, a la regió de Bélgorod, també a Rússia, també fronterera amb Ucraïna. "Quan va començar la invasió a gran escala em trobava a Kíiv i no vaig poder tornar Txerníhiv. Però després de la retirada russa vaig tornar", afirma, a l’explicar que va viure a França, però prefereix quedar-se a Ucraïna perquè "només parla rus, ucraïnès i un anglès molt precari".

Txerníhiv, en aquest sentit, no és cap excepció, però sí una bona mostra. Tret d’en l’extrem oest ucraïnès no és una raresa trobar-se al país eslau amb persones nascudes al territori que avui és Rússia. Ningú sap exactament quants són. L’últim cens, dut a terme el 2001, va xifrar el total en més de vuit milions, una dada que molt probablement és en l’actualitat molt més baixa. La raó és que és població anciana, que viu sobretot a les zones frontereres, a l’est i sud d’Ucraïna.

Molts, com la Ludmila, viuen aquesta realitat com en un silenciós "dolor", com diu ella, que gairebé oculta la seva procedència des que va començar la invasió russa. "És millor que no se sàpiga massa". Així també responia una oficial de les Forces Armades ucraïneses al confessar el seu origen rus i reafirmar el seu "suport absolut a Ucraïna". Altres, especialment els que es troben a les zones més castigades de l’est, es resisteixen a acceptar que la guerra continuï i, a porta tancada, atribueixen la responsabilitat a les autoritats de Kíiv.

Molt per reconstruir

Notícies relacionades

Lleó XIV defensa el retorn del multilateralisme en política exterior

Els EUA estudien un ‘reality’ en què immigrants pugnin per la ciutadania

No tots viuen a l’ombra. Un bon exemple són la Legió Llibertat de Rússia i el Cos de Voluntaris Russos (RDK), controvertits grups paramilitars integrats per russos que recolzen Kíiv. I també l’Anastasia Leonova, una antiga empresària que vivia a Moscou i des que va començar la invasió s’ha fet coneguda a Ucraïna per explicar la seva vida com a metge de combat a xarxes socials.

Per la seva resistència a la invasió, ciutats com Txerníhiv, el nom del qual procedeix de Txerni (negre, en llengua eslava), porten avui el títol d’Herois d’Ucraïna, atorgat pel Govern ucraïnès. Però poc alleujament dona això, mentre les armes no callen i amb la frontera amb Rússia i Bielorússia a quatre passes. Malgrat el suport per a la reconstrucció, també de l’ONU, el camí cap a un futur millor sembla molt llarg. Segons estimava l’any passat l’Escola d’Economia de Kíiv, gairebé 7.000 habitatges van resultar fets malbé o destruïts en aquesta regió, amb un cost aproximat de reparació de 1.800 milions de dòlars.