Diplomàcia contra una catàstrofe a Rafah

Tant el primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu, com alts càrrecs militars han anunciat que Rafah és el següent objectiu dels tancs israelians. Allà, com a la resta de l’enclavament des de fa més de quatre mesos, els bombardejos no s’han aturat, però la presència de les tropes israelianes es presenta imminent. Les conseqüències podrien ser encara més letals, cosa que ha motivat la diplomàcia a actuar ràpid per mirar d’evitar-la.

Una ciutat desbordada.

Des del 7 d’octubre, Rafah, amb 64quilòmetres quadrats, ha multiplicat per sis la seva població. Avui dia, hi ha 1,5 milions de persones en aquesta localitat fronterera, amb gent que arriba de Khan Yunis, on l’Exèrcit israelià concentra esforços des de fa dies. En cada quilòmetre quadrat s’apinyen 22.000 refugiats. La majoria es van desplaçar seguint ordres israelianes, que els demanaven que evacuessin cap a aquesta suposada zona segura. Molts viuen sota quatre lones de plàstic, a terrenys erms, a la platja o al terreny sorrenc al costat del mur fronterer amb Egipte. D’altres s’amunteguen a refugis col·lectius bruts i superpoblats. Els treballadors humanitaris estan desbordats, mentre les malalties infeccioses i la gana s’estenen amb un sistema sanitari col·lapsat.

Els motius d’Israel.

Netanyahu ho té clar. Cal entrar a Rafah perquè afirma que és l’"últim bastió" de Hamàs, amb els quatre batallons d’homes armats que quedarien per neutralitzar per eliminar el grup palestí. La setmana passada, el líder israelià va ordenar a les tropes que es preparessin per entrar a Rafah, però, conscient del greu impacte que podria tenir en la seva deteriorada matge pública, va demanar a l’Exèrcit un pla per a la seva evacuació. El rescat de dos ostatges israelians aquest dilluns a Rafah, mentre els civils palestins eren bombardejats i un centenar morien, ha donat arguments a Netanyahu per accelerar l’entrada de les seves tropes amb l’objectiu d’alliberar els captius que queden a Gaza.

Pressió internacional.

De cap a cap del planeta sorgeixen veus que exigeixen a Netanyahu que s’aturi. L’Administració nord-americana comença a perdre la paciència i ha dit que no recolzarien una operació militar a Rafah. Les Nacions Unides han insistit en la gravetat de la situació i les terribles conseqüències d’una evacuació. Líders de la UE, França, Alemanya i el Regne Unit han repetit el mateix missatge. Països com Espanya i Irlanda lideren esforços per evitar la catàstrofe, exigint mesures per la vulneració dels drets humans per part d’Israel.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Jo no ho he fet: ha sigut la intel·ligència artificial

Desastre anunciat.

Malgrat exigir la seva evacuació, cap representant israelià ha indicat als palestins a Rafah cap a on dirigir-se. La majoria han sigut desplaçats unes quantes vegades durant l’ofensiva israeliana, que ha matat més de 28.000 conciutadans en quatre mesos. No poden tornar a casa seva al nord, perquè l’Exèrcit israelià les ha arrasat i continuen els combats. Egipte ha tancat la frontera i ha dit que no permetria el pas de refugiats palestins al desert del Sinaí, per temor que no se’ls deixi tornar. Al seu torn, el Caire ha traslladat tancs i vehicles blindats a la frontera amb Gaza i ha expressat que el desplaçament de milers de palestins al seu territori posaria en risc els acords de pau. A més, els palestins no volen abandonar la seva terra. El record de la Nakba, l’èxode de 750.000 palestins per a la creació d’Israel el 1948, és més present que mai.