La guerra amb Rússia fa aflorar nous delictes de corrupció a Ucraïna

Gener del 2024. Checkpoint de Chop/ Tysa, a la frontera hongaresa-ucraïnesa. Dues persones estan intentant fugir d’Ucraïna amb la llei marcial en vigor, que prohibeix que els homes en edat de servei militar surtin del país. La policia els deté. Les seves dones intenten ajudar a resoldre "el problema". Ofereixen diners, fins a 41.000hrívnies ucraïneses, que equival a uns 1.000 euros. Però l’assumpte no acaba bé per a ells: els agents els detenen i els acusen d’intent de suborn.

És un dels últims casos d’un fenomen nascut després de la invasió russa a gran escala d’Ucraïna. Un cas, revelat per la mateixa Guàrdia de Frontera ucraïnesa, en els registres públics de la qual l’últim any despunten diversos episodis més, inclosos els de persones, també arrestades i que havien creat veritables esquemes per a les seves activitats il·lícites, en els seus intents de travessar il·legalment els confins ucraïnesos amb països com Romania, Moldàvia i Hongria. La cosa no acaba aquí, i és que,segons dades europees, l’any passat almenys 15 guàrdies fronterers van ser declarats culpables de delictes relacionats amb la corrupció.

Ucraïna està lluitant contra la seva arraigada corrupció, però el monstre és dur de vèncer. Artem Sintnik és el vicecap de l’Agència Nacional de Prevenció de la Corrupció (NACP), una de les grans institucions creades pel país en l’última dècada per combatre aquesta xacra. Reconeix que tot el que està relacionat amb la defensa s’ha convertit en un sector molt apetitós per a tota mena de tràfics. Tan sols l’octubre passat, la NACP va identificar actius no justificats o indicis d’enriquiment il·lícit de militars per un total de més de 255 milions de hrívnies (6 milions d’euros) en els sis mesos anteriors.

20.000 dòlars

"Un certificat mèdic fals per evitar ser allistats per l’Exèrcit (es preveuen excepcions per a persones amb patologies o malalties) pot costar fins a 20.000 dòlars", afirma Sintnik. Quant a passos fronterers, l’estimació és que el cost giri entorn dels 8.000 i 9.000 dòlars. "Lamentablement són realitats noves contra les quals lluitem i de les quals també s’aprofita molt la propaganda de Rússia, que sol exagerar cada episodi. Això ho complica tot", afegeix aquest funcionari que, abans de la invasió, fins i tot va rebre caps de porc en mode d’amenaça.

Des de l’Institut d’Idees Legislatives de Kíiv, centre que investiga la corrupció a Ucraïna, confirmen aquesta anàlisi. "Un dels principals sectors amenaçats per la corrupció són les contractes (públiques) relacionades amb la defensa", afirmen les investigadores Olena Kupina i Vladislava Rudika. Totes dues recorden els coneguts casos del menjar i de la vestimenta per a les tropes que, com es va revelar l’any passat, eren comprats a preus superiors als del mercat. Això va provocar que el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, cessés a l’agost tots els responsables regionals dels centres de reclutament militar. Pel mateix, també va ser apartat Oleksí Réznikov, el llavors ministre de Defensa, no acusat directament.

Un fenomen generalitzat

Notícies relacionades

Jo no ho he fet: ha sigut la intel·ligència artificial

Mans brutes

Des d’aleshores, altres oficials también han sigut rellevats i el Ministeri de Defensa ha nomenat fa un mes una nova directora de l’entitat estatal de l’Agència d’Adquisicions de Defensa, que ara és Marina Bezrukova. A més, en els pròxims dies es preveu que les contractes públiques en aquest sector es facin a través de la plataforma Prozorro, i així s’espera reduir els riscos. El temor d’Ucraïna és, sobretot, que la corrupció acabi per corroir la confiança dels seus aliats internacionals quan al front fins i tot escassejan les municions.

La Comissió Europa (CE), en el seu últim informe sobre el país publicat al novembre, reconeix la corrupció a Ucraïna com un fenomen "generalitzat". Tot i així, la CE també parla d’avenços del país i cita com a exemple les investigacions contra oficials d’alt rang, entre ells, exdiputats, exministres i jutges. Un d’ells va ser el president del Tribunal Suprem ucraïnès, Vsevolod Kniazev, el cas del qual es va destapar el maig de l’any passat. Segons Transparència Internacional, Ucraïna ha pujat l’últim any tres punts en el seu índex i ara és al lloc 104.