Els atacs de represàlia dels EUA els compliquen la presència a l’Iraq i Síria

Els atacs nord-americans han estat tenint lloc al Iemen, l’Iraq i Síria des de finals de gener, quan un bombardeig amb drons contra una de les seves bases a Jordània va matar tres dels seus soldats. Aquesta campanya està atacant arsenals, centres de comandament o posicions de diverses milícies proiranianes, però també està matant els seus quadres i alguns civils. De vegades, amb míssils de precisió llançats sobre barris residencials, com el que va acabar amb Mushtaq al-Jawari diumenge passat a Bagdad, un dels líders de la milícia xiïta Harakat al-Nujaba, integrada a les anomenades Forces de Mobilització Popular, un cos paramilitar adscrit a les Forces Armades iraquianes.

El Govern iraquià no només va acusar els EUA de violar la seva sobirania, sinó que es va conjurar per rescindir l’acord que avala la presència de les tropes nord-americanes al país. Uns 2.500 militars actualment. "A la pràctica, l’atac va posar els EUA en guerra contra el Govern central iraquià. El primer ministre [Mohamed] Sudani no pot ignorar-ho. Per salvar el seu Govern, ha de demanar a les tropes dels EUA que marxin", ha escrit el director per als Estudis del Pròxim Orient de la Universitat d’Oklahoma, Joshua Landis.

Un mandat desfasat

Des de la seva tornada a l’Iraq el 2014, tres anys després que Obama les tragués del país, les tropes de Washington estan sota invitació de Bagdad i amb un mandat específic: Estat Islàmic (ISIS). El problema és que els bàrbars gihadistes van ser derrotats a l’Iraq el 2017, per més que mantinguin una presència residual al país. El Pentàgon insisteix ara que segueix allà per assessorar les forces de seguretat iraquianes i kurdes, però molts sospiten que la seva funció primordial és mirar de contrarestar l’enorme influència de l’Iran a l’Iraq, un país que també té una majoria xiïta.

Una cosa semblant al que passa a Síria, on Estat Islàmic va ser derrotat el 2019. Washington manté 900 militars al nord-est del país sense permís del règim de Bashar Assad, que l’acusa d’ocupar el 30% del territori sirià. "La seva presència allà està molt lligada a l’aliança que manté amb els kurds", assegura Ignacio Álvarez-Osorio, catedràtic d’Estudis Àrabs de la Complutense. "És una manera d’assegurar-se que tindrà veu i vot a la taula de la postguerra siriana, la seva manera d’influir en el futur del país. Sense oblidar que controla els pous de petroli, amb què finança l’autonomia kurda."

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Les eleccions locals al Regne Unit posen a prova el lideratge de Sunak

Aquests mateixos kurds són la bèstia negra de Turquia, que ha intensificat els últims mesos els seus bombardejos contra les Forces Democràtiques Sirianes, la milícia kurda armada i protegida pels EUA al nord-est de Síria. A la seva manera, també Ankara pressiona perquè els EUA surtin del país i li deixin via lliure al seu pati del darrere. Cosa que porta a una conclusió: tot el veïnat vol que les tropes nord-americanes marxin.

I tot i que la Casa Blanca insisteix que els seus atacs només volen ajustar comptes amb les milícies proiranianes i recuperar el poder de dissuasió dels EUA, tot suggereix que podrien acabar precipitant la retirada de les seves tropes. De fet, diversos mitjans internacionals publiquen aquests dies que la Casa Blanca no veu de mal ull fer les maletes. D’acord amb Foreign Policy, la Casa Blanca es planteja seriosament la sortida de Síria al considerar que "la missió ja no és necessària". En paral·lel, es disposa a entaular un diàleg amb l’Iraq per tancar la missió de la coalició contra l’Estat Islàmic, d’acord amb Reuters, cosa que inclouria també la potencial retirada de les tropes espanyoles desplegades al país.