Vaga massiva a l’Argentina contra les retallades i les reformes de Milei

"¿La casta on és?". El cartell fet a mà l’aixecava un home a l’atur. Al costat, la seva dona. "No sé el que és menjar una costelleta de porc des de fa mesos", diu. Havien votat Javier Milei. No han trigat a decebre’s. L’ultradretà va resultar ser el contrari del que creien quan maleïa la "casta política" i per això es van sumar ahir a una multitudinària manifestació convocada pel moviment obrer, les organitzacions socials, els partits d’esquerra i el peronisme per rebutjar la política d’un Govern que amb prou feines té 45 dies.

La protesta va envoltar el Congrés i va servir per encetar una vaga de 12 hores en rebuig del decret de necessitat i urgència (DNU) que atorga a Milei atribucions per sobre de la legislatura, i una megallei òmnibus que pretén reduir l’Estat a la seva mínima expressió, fins al punt d’abandonar la protecció de les glaceres i els boscos, desregular l’economia, abolir els codis civil i penal, privatitzar béns estatals i retallar nombrosos beneficis socials.

Mai abans en 40 anys de democràcia un president s’havia enfrontat tan aviat a una mesura de força. Fernando de la Rúa va tenir la seva primera vaga tres mesos després d’haver pres possessió, a finals del 1999. Milei va conèixer el rugit de les mobilitzacions pocs dies després d’haver iniciat la seva gestió, després d’anunciar les seves draconianes mesures i devaluar la moneda un 118%. Un mes i mig més tard, milers i milers de persones, intel·lectuals, esportistes, pensionats, gent corrent, famílies amb fills discapacitats o amb cardiopaties que van perdre les proteccions públiques, van decidir afegir-se a una protesta demonitzada per les autoritats. La policia va impedir l’accés a la capital, va requisar autobusos, va filmar passatgers.

Residència presidencial

Notícies relacionades

Zelenski torna a l’optimisme amb la promesa d’armes per a Ucraïna

Israel instal·la nous campaments mentre ultima la invasió de Rafah

Milei va seguir els massius esdeveniments des de la residència presidencial d’Olivos. Expert en la comunicació a les xarxes socials, l’anarcocapitalista va comprovar que el carrer, el món analògic, mira de posar fre al seu intent d’imposar la seva revolució ultradretana. La ministra de Seguretat nacional, Patricia Bullrich, exguerrillera d’esquerra als 70 i en l’actualitat bolsonarista devocional, va qualificar els sindicalistes de "mafiosos" i "gerents de la pobresa" que intenten defensar els seus privilegis, "resistint el canvi que va decidir la societat democràticament". Bulrich va desqualificar la participació. "¿Quanta gent anirà a la marxa, 30.000 persones? No existeix". Els organitzadors van multiplicar aquesta xifra per gairebé 10.

El ministre d’Economia, Luis Toto Caputo, va recordar als governadors regionals que els diners que els envia l’Estat seran retallats "immediatament si algun dels articles econòmics (de la llei òmnibus) és rebutjat" en els imminents debats parlamentaris pels representants d’aquestes províncies. "No és una amenaça, és la confirmació que complirem el mandat que ens han donat la majoria dels argentins", va afirmar.