Els EUA i el Regne Unit disparen al Iemen el risc d’una guerra regional

Els atacs houthis contra una trentena de barcos comercials de diversos països, iniciats el 18 de novembre, havien posat davant una disjuntiva els EUA, el país que s’arroga des de fa dècades el rol de garantir la lliure navegació marítima. Essencialment, l’exhortaven a buscar un alto el foc definitiu a Gaza com a condició per aturar els atacs des de les seves costes. Un xantatge en tota regla per a uns, un gest valent de solidaritat amb els palestins per a d’altres. La resposta va arribar ahir a la matinada amb més d’un centenar de míssils de precisió llançats des de submarins i caces de guerra.

La Casa Blanca ha preferit així continuar protegint políticament Israel perquè continuï el seu assalt sobre la Franja a mirar de pacificar la regió. Tot això hores després que comencés al Tribunal Internacional de la Haia el judici contra l’Estat jueu per un presumpte genocidi a Gaza, arrasada després de més de tres mesos de bombardejos que han matat a més 23.000 persones i han fet que la seva població civil estigui vorejant la fam.

En un comunicat, la Casa Blanca va presentar els atacs com una resposta necessària a les agressions houthis a les portes del canal de Suez, per on navega prop del 15% del comerç mundial. "Aquests atacs han posat en perill les forces armades dels EUA i mariners civils, han posat en perill el comerç i han amenaçat la llibertat de navegació", va dir Joe Biden. "No dubtaré a ordenar més mesures per protegir la nostra gent i la lliure circulació del comerç internacional si són necessàries". Si bé van ser les forces nord-americanes i britàniques les que van liderar l’operació, l’atac va comptar també amb el suport logístic d’Austràlia, el Canadà, els Països Baixos i Bahrain.

El Govern espanyol va reafirmar que no intervindrà militarment en la regió per recolzar la coalició liderada per les dues potències anglosaxones. "Cada país ha de donar explicacions per les seves accions. Espanya sempre estarà compromesa amb la pau i el diàleg", va afirmar la ministra de Defensa, Margarita Robles. Madrid ja havia renunciat a participar en la missió Guardià de la Prosperitat, que patrulla la zona des de principis de desembre, i ahir va descartar participar en l’eventual missió naval europea que ha proposat el cap de la diplomàcia de la UE, Josep Borrell.

Seixanta objectius

Dimarts les forces navals dels EUA i la Gran Bretanya havien repel·lit l’últim atac houthi amb drons i míssils contra alguns de mercants de contenidors. Però aquesta vegada va ser diferent i van optar per bombardejar territori iemenita. Els míssils anglo nord-americans van atacar 60objectius en 16 ubicacions diferents del país. Des de dipòsits d’armes fins a plataformes de llançament de míssils, defenses aèries o radars, segons la Força Aèria nord-americana. Una acció presentada des de Londres com a "limitada, necessària, proporcional i en defensa pròpia", en paraules del seu primer ministre, Rishi Sunak.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Les eleccions locals al Regne Unit posen a prova el lideratge de Sunak

El Iemen –un dels països més pobres del món– surt de gairebé una dècada de guerra, iniciada després que les milícies houthis recolzades per l’Iran expulsessin del poder a Sanà el Govern legítim avalat per l’Aràbia Saudita el 2014, cosa que va portar Riad a entrar en guerra contra els houthis amb el suport de Washington. Les parts van firmar l’any passat un fràgil alto el foc.

Hores després de l’atac, la milícia proiraniana va afirmar que respondran als bombardejos sobre el seu territori. "Farem front a l’agressió nord-americana", va dir el seu líder, Abdul Malik al-Houthi. Totes les parts estan jugant amb foc. Ningú sembla interessat en una guerra total, però això no significa que qualsevol error de càlcul no la pugui desencadenar.