Incongruències verdes

La pujada del tipus d’impost sobre el valor afegit (IVA) del 5% al 10% en el subministrament elèctric a Espanya, aprovada aquesta setmana pel Govern sota la pressió de la Comissió Europea a causa de la reinstaurada política d’austeritat a la Unió Europea (UE), mostra les incongruències en la transició verda europea a l’encarir el preu de l’energia més neta.

La Comissió Europea exigeix que les rebaixes de l’IVA en l’electricitat i altres impostos, adoptades per mitigar l’alça dels preus a causa de les sancions energètiques imposades per la UE a Rússia, se suprimeixin ràpidament per tornar als tipus previs. El tipus d’IVA que gravava l’electricitat se situava a Espanya en el 21% i en la majoria de la UE arribaven al 20% o més. Malta (5%) i Luxemburg (8%) són els països que abans de la crisi tenien el tipus més baix d’IVA en la llum, mentre que els tipus més alts s’aplicaven a Hongria (27%), Dinamarca (25%) i Suècia 25%). La pujada de l’IVA i els altres impostos elèctrics contribuiran a augmentar la inflació a la UE i retardaran el necessari descens dels tipus d’interès.

L’energia elèctrica és un subministrament essencial indispensable a la llar, igual com l’aigua. A més, l’electricitat s’ha de convertir en la font energètica del futur amb el progressiu abandonament dels combustibles fòssils previst en el Pacte Verd de la UE. Per això, no deixa de sorprendre que sota la política tributària de la Comissió Europea des de fa tres dècades es continuï penalitzant l’electricitat domèstica amb un tipus creixent d’IVA, com si es tractés d’un bé de luxe. Les pernoctacions als hotels a la UE, que poden considerar-se més luxe que disposar de llum a la llar, tenen un tipus d’IVA molt més baix: el 10% a Espanya i sis estats més de la UE, mentre que en 15 membres més és inferior a aquest 10%, limitant-se al 3% a Luxemburg.

Les excepcions

Malta i Luxemburg són els únics estats de la UE que apliquen un IVA baix al subministrament elèctric, mentre que la resta apliquen el tipus general que no ha parat de pujar des de 1990. A Espanya, el tipus general ha passat des d’aleshores del 12% al 21%. Les pujades de l’IVA van ser promogudes per la Comissió Europea per contrarestar la pèrdua de recaptació causada per les rebaixes a les grans empreses i a les persones amb més ingressos, promogudes també pel mateix Executiu comunitari conquerit per la ideologia econòmica neoliberal.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Zelenski torna a l’optimisme amb la promesa d’armes per a Ucraïna

Les successives rebaixes fiscals han situat els tipus efectius dels impostos a les grans empreses i a les persones amb més renda en el seu nivell més baix després de la Segona Guerra Mundial a l’Europa occidental. Però aquestes rebaixes fiscals no han aportat el creixement més gran promès per la ideologia neoliberal, sinó que el creixement mitjà anual de cada dècada des de 1980 a l’Europa occidental és inferior al de la dècada anterior, com mostren les dades d’Eurostat i del Banc Mundial. Els estudis empírics d’història econòmica assenyalen que aquestes rebaixes fiscals només han augmentat la desigualtat social i han minvat la capacitat dels estats per recolzar la inversió i el desenvolupament tecnològic. Les pujades d’impostos indirectes, com l’IVA, han incrementat la càrrega fiscal que suporten les classes populars i mitjanes, perquè el conjunt d’aquests tributs representen una proporció molt més gran sobre els seus ingressos totals que a les llars amb les rendes més altes.

L’informe Tributació del consum energètic de les llars de la UE del 2023, d’Antonio F. Amores, Sofia Maier i Mattia Ricci, assenyala que les taxes sobre el consum energètic incrementen la desigualtat social i que "qualsevol pujada en els tributs de l’energia afecta desproporcionadament les llars amb menors nivells d’ingressos". Un altre informe d’Eurostat destaca que des del 2008 l’import dels diferents impostos que grava l’electricitat a les llars s’havia incrementat en 10 punts percentuals, al passar de representar el 31,2% de la factura total en el primer semestre del 2008 a sumar el 41% del total del preu pagat en el segon semestre del 2019. Malgrat que el preu de l’electricitat a la UE s’ha reduït respecte als seus nivells rècord del 2022, el 2023 encara és més del doble del seu preu durant la dècada 2010-2020 i el seu augment és molt superior a la inflació acumulada des del 2008, remarca Eurostat. La reforma del mercat elèctric europeu pactada aquest mes tampoc està dissenyada per abaratir els preus, sinó per evitar alces brusques.