¿Quins grups armats, a més de Hamàs, tenen ostatges israelians captius a Gaza?

Durant el mes de maig, els combatents del Gihad Islàmic Palestí van acaparar tota l’atenció quan van llançar centenars de coets en territori israelià des de la Franja de Gaza en protesta per la mort d’un pres palestí en vaga de fam. Llavors, Hamàs es va quedar enrere, probablement guardant recursos i reforços per al gran cop del 7 d’octubre. El segon grup militant més gran de l’enclavament compta amb sis anys més de trajectòria que la totpoderosa Hamàs. Des del principi del conflicte, ha reconegut haver col·laborat amb la formació palestina que governa de facto a l’enclavament des del 2007 en l’operació Diluvi Al-Aqsa i tenir en la seva possessió, almenys, 30 ostatges israelians. Quan Hamàs i Israel van acordar un alto el foc a canvi d’alliberar ostatges i presos palestins, el Gihad Islàmic va anunciar que no s’uniria a l’alliberament expressat en l’acord. 

«Fins que tots els presoners palestins siguin alliberats, els soldats sionistes a la nostra presó no veuran el color de la llibertat», va declarar en un comunicat publicat pel seu aliat, la milícia libanesa de Hezbol·là, fa menys d’una setmana. En les últimes hores, el portaveu de l’Exèrcit israelià, Avichay Adraee, va denunciar que la família Biba, composta per la mare, Shiri, el petit Ariel, de quatre anys, i el més jove dels captius, Kfir, amb 10 mesos, havien sigut trasllats a Khan Yunis, al sud de Gaza, i entregats a elements del Gihad Islàmic. Els funcionaris de Hamàs han confirmat que alguns dels ostatges estan ara sota custòdia d’aquest grup gihadista. «Potser mai puguin trobar-los», ha denunciat el primer ministre qatarià, el xeic Mohamad bin Abdurrahman al-Zani, a càrrec de la mediació en l’alto el foc.

Al-Zani va dir aquest dilluns que Hamàs ha de localitzar els ostatges restants que, segons va dir, estaven retinguts per «civils i bandes». «Encara no tenim informació clara sobre quants en podran trobar; un dels propòsits [de la pausa] és que tindran temps per buscar la resta de les persones desaparegudes», va afegir. Tot i que comparteixen la seva oposició a Israel, les dues principals milícies a Gaza difereixen en orígens i enfocament. Hamàs és un moviment polític i social amb un braç armat, que governa la Franja de Gaza. El Gihad, en canvi, és un grup gihadista independent amb vincles més estrets amb l’Iran i que, al no participar en la governança, centra els seus esforços en la resistència armada.

Segons la BBC, dos grups més, les Brigades Mujahidins i les Brigades Al-Nasser Salah Al-Din, van anunciar haver pres ostatges israelians el 7 d’octubre. A més, als vídeos publicats dels entrenaments previs al seu particular dia de la victòria hi van participar al voltant d’una desena de grups, que es poden identificar per les cintes al cap amb diferents emblemes distintius. Hamàs ha insistit en diverses ocasions en la unitat dels grups armats de Gaza, sobretot quan es tracta de l’objectiu comú d’utilitzar la violència contra Israel. Després de l’atac del 7 d’octubre, cinc dels grups van publicar vídeos en els quals se’ls veia participar en l’assalt. Tres més van emetre declaracions escrites a Telegram afirmant haver-hi participat.

Les Brigades Al-Nasser Salah Al-Din són el braç militar dels Comitès de Resistència Popular (CRP), un conjunt de diverses organitzacions armades palestines que operen a la Franja. De línia islamista, són el tercer grup armat més gran de l’enclavament, després de les Brigades d’Ezzeldim Al-Qassam, de Hamàs, i les Brigades Al-Quds, del Gihad Islàmic. Tots tres són forts aliats i els membres d’Al-Nasser Salah Al-Din van formar part de la força policial que controla Gaza. A més, són conegudes per haver format part de l’operació Il·lusió Dispersiva, que va causar la captura del soldat israelià Gilad Shalit que va motivar la guerra del 2006 sobre l’enclavament.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Hamàs estudia la nova oferta de treva d’Israel a Gaza

D’altra banda, un dels grups que ha confirmat tenir ostatges en el seu poder són les Brigades Mujahidins. La paraula ‘mujahidí’ significa en àrab ‘aquell que fa el gihad’, que exerceix un «sacrifici espiritual d’esforç militar», tot i que, a Occident, s’utilitza per referir-se als combatents islàmics fonamentalistes. D’acord amb el Consell Europeu de Relacions Exteriors, «les Brigades s’han atribuït la responsabilitat del llançament de coets contra Israel i operen en cooperació amb les Brigades Al-Quds del Gihad Islámic». 

Durant aquests dies sense bombes a l’enclavament, Hamàs s’ha compromès a intentar localitzar els captius presos per aquests grups i també per civils que van aprofitar el caos del 7 d’octubre per segrestar israelians. Les dificultats de moviment i les constants caigudes de les xarxes de comunicació impedeixen la realització d’aquesta tasca, mentre desenes de persones a Israel esperen, il·lusionades, la seva tornada a casa després que una cinquantena d’ostatges ja ho hagin fet.