Borrell: «Gaza és més o menys com Barcelona, imaginin-se la meitat de la ciutat reduïda a runa»

La cimera de la Unió pel Mediterrani, que aquest dilluns se celebra a Barcelona, s’ha obert aquest matí amb dures condemnes a la matança de civils a Gaza i les crides a estendre l’alto el foc que expira aquesta mateixa nit entre Israel i Hamàs. Després de repetir el seu repudi a l’atac terrorista dels islamistes el 7 d’octubre al sud de l’Estat jueu, el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, ha condemnat el setge imposat sobre la Franja, el «desproporcionat» nombre de morts de l’ofensiva israeliana i la massiva destrucció que està deixant. «Gaza és més o menys com Barcelona, uns 2,5 milions d’habitants. Imaginin-se que la meitat d’aquesta ciutat hagués sigut reduïda a runa. Bona part de l’opinió pública mundial ho considera inacceptable», ha dit Borrell. 

La cimera coincideix amb el 15è aniversari de la Unió pel Mediterrani, però amb la gravíssima situació que viu la regió no hi ha hagut espai per a les celebracions. Israel ha optat per cancel·lar la seva participació a la reunió, mentre que el ministre d’Exteriors de Qatar, el país més pròxim a Hamàs i actiu en la mediació a Gaza, també se n’ha despenjat a última hora.

Tot el focus immediat se centra en els esforços diplomàtics per estendre l’alto el foc, que ha donat peu a l’intercanvi de desenes de presoners entre les parts. «Tots estan treballant en aquests moments –qatarians, egipcis, nord-americans, europeus, espanyols i nosaltres– perquè la treva s’estengui alguns dies més perquè serviria per parar les matances i salvar vides innocents», ha dit el ministre d’Exteriors palestí, Riyad al-Maliki. 

Tensions entre Espanya i Israel

El canceller de l’Autoritat Nacional Palestina (ANP) ha comparegut amb el seu homòleg espanyol, José Manuel Albares, que li ha transmès «la solidaritat del poble espanyol amb la tragèdia a Gaza i les milers de víctimes civils». Albares ha confirmat que l’ambaixadora espanyola a Tel Aviv va ser convocada diumenge al Ministeri d’Exteriors israelià per donar explicacions per la postura expressada pel president Pedro Sánchez durant la seva recent visita a la regió. «Repetiré el que vaig dir divendres, les paraules cap al president del Govern central són inacceptables i completament falses», va dir Albares al·ludint a les declaracions del cap de la diplomàcia hebrea, Eli Cohen, que va acusar Sánchez de «recolzar el terrorisme». 

Espanya ha adoptat contramesures al convocar l’ambaixadora israeliana, Rodica Radian-Gordon. «L’ambaixadora ha de donar explicacions per aquestes paraules», ha dit Albares referint-se a les declaracions de Cohen. El ministre no ha volgut pronunciar-se sobre els agraïments de Hamàs a la posició espanyola. «No comentaré el comunicat d’una organització terrorista. La nostra posició respecte a l’atac és molt clara», va afegir durant la seva compareixença. I també va insistir que Espanya pretén reconèixerl’Estat palestí, de moment res més que una entelèquia, per més que alguns països l’hagin reconegut. Preguntat quan es farà, Albares es va limitar a dir que «ben aviat». 

La tornada a Gaza de l’ANP

Notícies relacionades

La cimera euromediterrània arrenca a Barcelona marcada per l’absència d’Israel

Hamàs agraeix la «postura clara i audaç» de Sánchez i De Croo sobre la guerra a Gaza

L’altre missatge prevalent ha sigut la necessitat d’obrir un horitzó polític per solucionar el conflicte quan callin les bombes. Tant Borrell com Albares han defensat que sigui l’ANP la que es faci càrrec de Gaza després de la guerra, tot i que el canceller palestí no ha volgut explicar ni com es faria ni quan es podria materialitzar la tornada dels lloctinents de Mahmud Abbas a Gaza. No obstant, Al-Maliki ha afirmat que l’ANP mai se’n va anar de la Franja perquè ha continuat pagant des del 2007, quan Hamàs es va imposar en l’intent de guerra civil contra Al-Fatah a Gaza, els salaris d’uns 60.000 funcionaris palestins. 

Una de les posicions més dures de la cimera ha sigut expressada pel ministre d’Exteriors saudita, que ha demanat que retin comptes davant la justícia els israelians responsables del que està passant a Gaza, on han mort més de 15.000 persones, la majoria nens i dones. «Israel ha de retre comptes per les atrocitats comeses. Si no és mitjançant sancions, sí almenys aplicant una pressió creïble perquè canviï de rumb», va dir el ministre Faisal bin Farhan després de recordar que el seu país ha condemnat reiteradament els atacs contra civils en els dos bàndols.