La Unió Europea prohibirà la publicitat política estrangera per frenar la ingerència en les seves eleccions

La Unió Europea (UE) busca fórmules per limitar la ingerència estrangera. Els Vint-i-set i el Parlament Europeu van arribar a un acord a última hora de dilluns per crear un nou reglament que regularà la publicitat política i prohibirà a entitats exteriors patrocinar propaganda als països europeus en els tres mesos anteriors a unes eleccions.

La normativa suposarà noves exigències per a gegants tecnològics com Google o Meta, que hauran d’etiquetar la publicitat política a les seves plataformes per determinar qui i quant va pagar per ella, així com a quins comicis està dirigida. Si no es compleix aquesta exigència de transparència podran ser multades amb fins a un 6% de la seva facturació anual.

«Les noves normes dificultaran que agents estrangers difonguin desinformació i interfereixin en els nostres processos lliures i democràtics», ha explicat l’eurodiputat Sandro Gozi, que ha liderat la posició de l’Eurocambra.

We welcome the political agreement between @EUCouncil and @Europarl_EN on political advertising regulation.

Under these new rules, political adverts will need to be clearly labelled as such and must indicate who paid for them, how much, to which elections, referendum or… pic.twitter.com/WPFfaqJM1B

— European Commission (@EU_Commission) 7 de noviembre de 2023

Noves normes

El reglament aprovat ahir també prohibeix per complet l’ús de dades de menors, així com de dades especialment sensibles com poden ser les que revelen les opinions polítiques, la religió, l’orientació sexual o l’origen ètnic.

A més, limita la segmentació publicitària a tan sols aquelles dades que els usuaris han cedit de manera explícita per a publicitat política. Així, es reforça el dret a la privacitat dels ciutadans de la UE, un moviment que no obstant suposa un torpede al model de grans plataformes com Facebook o Instagram.

Notícies relacionades

Trump, contra la immigració: "Si no poden estimar el país, no els volem"

L’autor del tiroteig a la Guàrdia Nacional va treballar amb la CIA a l’Afganistan

El pacte entre el Consell Europeu i l’Europarlament també inclou la creació d’un reposador públic d’anuncis en línia que els emmagatzemarà durant un màxim de set anys. Això permetrà a investigadors acadèmics accedir a aquesta informació per estudiar els mecanismes de la propaganda política a internet.

Aquesta sèrie de normes començaran a aplicar-se 18 mesos després de l’entrada en vigor del reglament, el 2025. A la pràctica, això significa que no serviran per frenar possibles ingerències externes de cara a les eleccions al Parlament Europeu, que se celebraran del 6 al 9 de juny de l’any vinent.