La proliferació de vídeos falsos sobre la guerra entre Rússia i Ucraïna accelera la desconfiança dels usuaris

La desinformació no només busca imposar una narrativa sobre una altra, sinó que el receptor acabi dubtant de tot. Un estudi psicològic publicat aquest dimecres i centrat en la guerra entre Rússia i Ucraïna apunta que la proliferació de vídeos falsos sobre el conflicte ha minvat la confiança de molts usuaris, produint així un «escepticisme malsà» que els porta a no diferenciar realitat i ficció.

Aquesta anàlisi empírica diu ser la primera a avaluar «l’ús de ‘deepfakes’ en la desinformació i la propaganda en temps de guerra». Està firmat per investigadors de l’Escola de Psicologia Aplicada del University College Cork, a Irlanda, que han disseccionat gairebé 5.000 missatges publicats a X –la xarxa social anteriorment coneguda com a Twitter– durant els primers set mesos del conflicte.

La seva principal conclusió és que la proliferació de ‘deepfakes’ –vídeos alterats amb intel·ligència artificial per imitar el rostre o la veu d’una persona– soscava la confiança dels usuaris «fins al punt que perdien la confiança en qualsevol imatge procedent del conflicte». Així, assegura que alguns consideraven fals el contingut verídic compartit per molts mitjans de comunicació.

Dubtar de tot

Entre els missatges analitzats destaquen manipulacions tan sonades com la que suplantava el president rus Vladímir Putin anunciant un acord de pau i una altra del mandatari ucraïnès Volodímir Zelenski rendint-se. Tot i que cap d’aquestes situacions va existir, a simple vista tots dos eren relativament convincents. En un altre cas, la IA va permetre enganyar diversos eurodiputats i els alcaldes de ciutats com Madrid, Berlín i Viena.

L’estudi assenyala que el conflicte a l’est d’Europa ha sigut el primer en què s’utilitza aquesta tecnologia com a arma, un dispositiu que a més dona ales als que disseminen teories de la conspiració. També adverteix que hi ha una falta d’alfabetització sobre el que és un ‘deepfake’, però que els esforços d’alguns periodistes per informar i conscienciar d’aquest fenomen «pot soscavar la confiança en els vídeos legítims».

Notícies relacionades

Orania, un lloc per a blancs a Sud-àfrica

"Motivació política" en l’assassinat d’una congressista i el marit

«Una vegada més, el periodisme ha d’exercir un rol rellevant per connectar la realitat amb l’audiència, intentant salvar l’obstacle que introdueixen aquest tipus de narratives generades per desinformar», reacciona Ángel Vizoso, professor del departament de Ciències de la Comunicació i investigador del Grup Novos Medios de la Universitat de Santiago de Compostel·la. «De cara al futur serà interessant avançar en tres fronts: la investigació, el desenvolupament d’eines per a la verificació d’aquests elements i, per descomptat, la informació i explicació de tot allò que hi ha de fals».

L’estudi ha sigut publicat a PLOS ONE, una revista científica de la Public Library of Science de San Francisco.