El conflicte del Pròxim Orient
El patriarca de Jerusalem, Pierbattista Pizzaballa: «Al carrer es veu por i odi profund entre israelians i palestins»
El patriarca llatí de Jerusalem, Pierbattista Pizzaballa, respon a la sol·licitud d’entrevista amb rostre ombrívol i avisant que no té gaire temps. L’inesperat esclat de violència bèl·lica entre Israel i Hamàs ha trencat de nou els fràgils equilibris de la convivència religiosa a Israel i Palestina, i ara una de les seves principals activitats és intentar mantenir fora de perill els 280.000 cristians que viuen allà. Un malabarisme no sempre fàcil, ja que la gran majoria dels cristians són palestins i els cristians han tingut en els últims mesos desacords amb les autoritats israelianes per diversos episodis d’assetjament i atacs a aquesta comunitat per part de colons. «Sí, però no és el moment de les polèmiques», adverteix en aquesta entrevista aquest religiós que viu a la zona des de 1990 i recentment ha sigut nomenat cardenal pel Papa, al remarcar que ara mateix el més important és que «callin les armes».
¿Quina és la situació dels cristians en aquest moment? ¿Hi ha hagut morts després de l’ofensiva de Hamàs? ¿Hi ha cristians segrestats?
La comunitat de cristians locals està bé, però han mort alguns treballadors estrangers, almenys cinc filipins. També hem perdut el rastre de dos més, que probablement han sigut segrestats. Treballaven en aquests quibuts on hi va haver matances. Però no en sabem més, ni per què [els haurien segrestat]. Hi ha molta confusió.
A Gaza hi viu una petita comunitat de cristians. ¿Sap com i on són?
Els cristians a Gaza són al voltant de 1.000, majoritàriament són ortodoxos però també n’hi ha uns 150 de catòlics. D’aquests, unes 50 famílies es troben ara al complex de la parròquia llatina [de la Sagrada Família] on també hi ha una escola. Els altres estan dispersos per la zona, no poden moure’s perquè en aquest moment hi ha un setge total, i hi ha un toc de queda total. Estan esgotats.
La majoria dels cristians són palestins, ¿oi?
Sí. Uns 130.000 viuen a Israel i al voltant de 45.000 són a Palestina. Aquests són els locals. A aquesta xifra cal afegir-hi 100.000 més, que són població migrant.
¿I les esglésies continuen obertes?
Sí.
L’ambaixada d’Israel davant el Vaticà va acusar els patriarques de Jerusalem de mantenir una postura «ambigua», per un comunicat que es va emetre després de l’atac de Hamàs.
Probablement va ser un error enviar un comunicat tan ràpid, quan encara no teníem plena consciència de les atrocitats comeses [per Hamàs]. Dit això, també els palestins es van enfadar molt amb nosaltres, el van considerar massa parcial a favor d’Israel. El que vull dir és que no és el moment de les polèmiques, però també crec que haurem de ser més clars en la condemna contra Hamàs, no hi ha justificació per al que han fet.
Vostè està aquí des dels anys 90. ¿Havia vist abans la violència extrema d’aquests dies?
No. Mai. I mai havia pensat que veuríem la mateixa violència que pateixen Síria o l’Iraq.
Pregunta molt complexa: ¿com s’ha arribat fins aquí?
És difícil de respondre, perquè en són moltes les causes que han portat a la situació actual. En primer lloc, s’ha de dir que el poble palestí està esperant una resposta des de fa 70 anys. Aquesta resposta no ha arribat i la població [palestina] viu en condicions molt pobres també en l’aspecte social i econòmic. A més d’això, el fonamentalisme religiós està creixent i per part d’Israel hi ha hagut molta miopia al no comprometre’s de veritat a donar al poble palestí les perspectives a les quals té dret. També hi ha moltes altres concauses internacionals.
¿Què veu al carrer en aquest moment?
Veig odi profund, desconfiança, por que es percep en cada moment de la vida quotidiana, fins i tot a l’anar a comprar, al conduir el cotxe. Es percep aquest odi profund, aquesta desconfiança entre israelians i palestins, una por mútua, és el que ho està determinant tot en aquest moment.
En les setmanes i mesos previs a aquesta guerra, els líders de les comunitats cristianes van advertir sobre els continus atacs dels colons israelians. ¿Tem que aquesta guerra radicalitzi encara més aquest tipus de fonamentalisme?
Lamentablement, el risc que això passi en els dos bàndols existeix i és molt alt, fins i tot que s’iniciï una caça a l’àrab o al jueu. És un perill que existeix, sí, per desgràcia.
¿Podria afectar els cristians?
Com he dit, la majoria dels cristians són àrabs.
¿Quina és la seva màxima preocupació?
El després, quan caldrà reconstruir el que ha sigut destruït, no tant allò material, sinó aquestes relacions destruïdes d’una manera molt marcada.
¿Què hi pot fer la comunitat internacional?
Ajudar a desescalar, en la mesura que sigui possible.
¿I el Papa?
El mateix, tot i que els marges són molt limitats. El que podem fer és intentar mantenir obert el diàleg, parlar amb les diferents autoritats diplomàtiques i polítiques, raonar amb ells.
Notícies relacionades¿S’ha intentat obrir un canal de comunicació amb les parts involucrades en el conflicte?
No puc respondre a això.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- família Itàlia dona la raó a Juana Rivas després de separar els seus fills
- Cotitzacions La Seguretat Social enviarà aquesta carta a milions d’espanyols
- Marta Carmona: "Col·locar un futbolí en una oficina per desestressar és una burla"
- El PSOE frena el debat sobre Sánchez mentre s’escampa la idea que dimitirà
- El Malecón El Barça es fa trampes