Guerra al Pròxim Orient
Membres de la comunitat israeliana de Barcelona: «Tenim por. L’antisemitisme està en l’aire»
Passaven les nou de la nit a Barcelona. El carrer de l’Avenir, on és la seu de la Comunitat Israelita de Barcelona (CIB), es trobava aquest dimarts flanquejat en un extrem per dos cotxes de la Guàrdia Urbana i en l’altre per un furgó dels Mossos d’Esquadra. Cada persona que passava el cordó policial havia de contestar la mateixa pregunta. «Disculpi, ¿on es dirigeix?». Després d’esquivar el primer control, tocava enfrontar-se al segon, organitzat per la mateixa comunitat jueva a les portes de la sinagoga. «¿Porta alguna arma o algú li ha demanat que porti alguna cosa?». Les mesures de seguretat eren extremes, però els ciutadans allà reunits asseguraven que eren més que necessàries. «Tenim por, sobretot pels nostres fills i filles, l’antisemitisme està en l’aire», va explicar a EL PERIÓDICO Sara Hasson, després de la cerimònia que va tenir lloc poc abans.
Al carrer es percebia una espècie de tensió, d’expectativa, entre els assistents. «Aquí hi ha molta protecció i això ens tranquil·litza, però després cal arribar a casa, anar a la feina, a la universitat... I allà estem sols. En ocasions anteriors, jueus innocents han pagat la ira dels que volen cridar l’atenció. Nosaltres extremarem les precaucions», va afegir l’Ariel, que va rememorar atacs a jueus a França i Egipte en altres moments de l’escalada de tensió. Aquest home va acudir a la cerimònia junt amb la seva filla, la Melanie, que acaba de començar aquest any la universitat. «Li he demanat que escolti tot el que es diu aquests dies a classe i als passadissos, però que sisplau no s’hi posi», va assegurar, preocupat per la seva filla. «Som gent normal», va concloure. Irònicament, i en part probablement com a mecanisme d’autoconvenciment, la majoria dels assistents portaven a les solapes de les americanes o a la pitrera de les samarretes adhesius amb la frase «no tinc por» i una bandera d’Israel.
En la mateixa CIB s’han cancel·lat les activitats per a joves de les pròximes setmanes i tant a la seu de l’associació com a la de l’escola Hatikva ja s’apreciava aquest dimarts el reforç de les mesures de seguretat per part de les mateixes institucions i els cossos de seguretat. El sentiment de l’Ariel és el que es percebia entre la resta d’assistents. Molts es van negar a parlar al veure l’acreditació de premsa per desconfiança, d’altres per por de ser reconeguts. «Em sento tan inútil quan obro Instagram i veig les històries de gent que segueixo en les quals es justifica el terrorisme de Hamàs. Em bull la sang», va etzibar una noia jove que va demanar no ser identificada per por de les represàlies. «Tots saben d’algú que ha perdut algú o que coneix algun desaparegut», va afegir. És el cas del Moisès. És el president de l’associació Ismael Isaac por la Paz a Barcelona i des d’aquest cap de setmana el seu nebot està en parador desconegut.
«Situació desesperant»
«Era militar, però estava de vacances. En la festa per la pau en la qual van entrar els terroristes i van segrestar els assistents», va explicar commocionat. «Confiem en Déu i que està bé [...]. Aquí som molts els que estem patint aquesta situació tan desesperant», va afegir. Durant la cerimònia, es va portar a terme un minut de silenci per les víctimes i desapareguts i es van recitar algunes pregàries.
«El poble d’Israel es va forjar en una història dura en la qual constantment s’han superat les adversitats», va afirmar el president de la CIB, Raymond Forado. «Nosaltres continuarem com fins ara, vivint i caminant pels carrers de Barcelona però amb l’ànima partida fins que no quedi un sol ostatge en mans dels terroristes», va dir durant la seva intervenció, en la qual va demanar acció política i «un pas endavant» de les autoritats. «Quan hi va haver l’atemptat de la Rambla, Tel Aviv es va solidaritzar amb Barcelona, vam sentir la seva abraçada. Ara, continuem debatent en xarxes socials si donar o no suport al poble israelià», va afirmar Forado. «Crec en els miracles, però vull despertar d’aquest malson», va concloure.
«Israel ha lluitat des de l’alba de la seva existència pel dret a la vida, per ser un poble lliure a la terra ancestral dels profetes», va assegurar el cònsol honorari de l’Estat d’Israel a Barcelona, Yosef David Sánchez-Molina. «Israel és santa. La seva terra és santa. Els enemics no aconseguiran crear por als nostres cors», va reblar.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Sant Joan de Déu qüestiona que els instituts comencin classe a les vuit
- Un Madrid indolent pateix una patacada sense excuses a Lilla
- L’edifici pioner del 22@ es converteix en hospital
- Política social El Govern utilitza 31 milions de l’excedent de tresoreria per a vivenda social
- El Girona es derrota a si mateix
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Un Madrid indolent pateix una patacada sense excuses a Lilla
- El Girona es derrota a si mateix
- L’Ineos Britannia, a un triomf de lluitar per la Copa Amèrica
- El desencant dels menjadors de pipes