Decisió «històrica»
Còrsega: ¿quina autonomia té a França i quin és el reconeixement de l’idioma cors?
Paradisíaca i geoestratègica, l’illa mediterrània de Còrsega sempre ha estat vinculada a l’ocupació, ja des dels romans. França se la va acabar d’annexionar de manera progressiva al segle XIX, després de comprar-la als genovesos. Sempre més pròxims de cor a Itàlia que a França, els habitants de l’illa han vist com el president francès, Emmanuel Macron, ha apostat per obrir la porta a l’«autonomia de l’illa per deixar clares les seves singularitats –entre les quals, l’idioma cors– en un anunci qualificat d’«històric». A continuació, diverses claus donen compte de l’evolució del moviment nacionalista cors.
Lluita armada
El moviment nacionalista cors va decidir recórrer a la lluita armada en la dècada de 1970 per reivindicar els seus objectius. Es mirava en els miralls d’ETA i l’IRA. El Front d’Alliberament Nacional de Còrsega (FLNC) va protagonitzar importants períodes de violència fins a l’any 2014, quan va deposar les armes. Els atemptats eren indiscriminats i anaven des d’edificis públics fins a negocis immobiliaris que, segons la seva opinió, corrompien la naturalesa de l’illa. Juntament amb el dret a l’autodeterminació, l’objectiu sempre ha sigut defensar els elements identitaris de Còrsega, com l’idioma cors i les institucions, que els francesos van atacar amb la seva arribada.
Nacionalisme institucional
Des de l’any 2014, quan el Front d’Alliberament Nacional de Còrsega (FLNC) va deposar les armes, les forces nacionalistes s’han anat fent fortes a les institucions regionals. Però malgrat que des d’aleshores han estat esperant respostes i gestos del Govern francès, aquests no han arribat en l’última dècada. L’any 2017, els nacionalistes corsos ja van arrasar en les eleccions regionals. La força creixent d’aquestes formacions es va convertir en un maldecap per a Macron.
Lluita contra els nazis
Fa 80 anys, Còrsega va ser el primer territori francès a ser alliberat de l’ocupació nazi. Fred Scamaroni, prefecte cors arrestat pels ocupants i que va preferir penjar-se a la cel·la abans que revelar secrets de la resistència, i Danielle Casanova, deportada al camp de concentració d’Auschwitz, on va morir el 1943, són emblemes a l’illa mediterrània, que presumeix de la seva lluita contra el feixisme.
Crisi per la mort de l’independentista Colonna a la presó
El març del 2022, després de tres setmanes en coma, va morir Yves Colonna, símbol de l’independentisme a Còrsega i tancat en una presó de màxima seguretat a Arles, al sud de França. L’atac mortal va revifar el descontentament social dels corsos, que van protagonitzar importants manifestacions. Macron, llavors en plena campanya electoral, es va veure obligat a obrir una porta a l’«autonomia» per controlar l’esclat.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Tècniques delictives Avís de la Policia Nacional quan arribis a casa: «Si els veus, no toquis res»
- Trucs La raó per la qual la gent afegeix una fulla de llorer a la rentadora per rentar la roba
- Sanitat pública Avís de la Seguretat Social als pares amb fills menors de 26 anys: situació a tenir en compte
- Situació de vulnerabilitat L’ajuda de 115 euros al mes que ja pots demanar a la Seguretat Social
- Una Vuelta femenina per a Demi Vollering