Sobiranisme a l’illa

La mort de l’independentista Yvan Colonna sacseja les delicades relacions entre París i Còrsega

  • Després de patir una brutal agressió, mor el militant nacionalista condemnat per l’assassinat del prefecte Claude Erignac

  • Les autoritats de l’illa l’homenatgen, mentre que les franceses fan una crida a la calma

La mort de l’independentista Yvan Colonna sacseja les delicades relacions entre París i Còrsega

AFP / PASCAL POCHARD

3
Es llegeix en minuts
Enric Bonet

Gairebé tres setmanes després de la seva brutal estrangulació, l’independentista cors Yvan Colonna ha mort als 61 anys, segons va indicar el seu advocat dilluns a la nit. La mort d’un dels condemnats per l’assassinat del prefecte Claude Erignac el 1998 no només ha generat commoció a Còrsega, sinó que també podria tensar les delicades relacions entre els nacionalistes corsos i les autoritats franceses. La calma va regnar al llarg de la nit entre dilluns i dimarts, amb poques desenes de persones concentrades a Bastia i Ajaccio, principals ciutats de l’illa del Mediterrani.

«S’ha d’aclarir tota la veritat», va dir dimarts al matí el portaveu de l’executiu francès, Gabriel Attal, que va demanar «calma» i «diàleg». «Clarament, hi va haver fallades molt greus», va afegir sobre els errors de l’administració penitenciària que van permetre l’agressió, finalment mortal, patida per Colonna. Suposadament, el camerunès Frank Elong Abé, 36 anys, que va combatre a les files d’organitzacions fonamentalistes islàmiques a l’Afganistan, va escanyar Colonna a la presó d’Arles (sud de França) el 2 de març. El gihadista va reconèixer l’autoria dels fets que havien deixat Colonna ingressat en un hospital, entre la vida i la mort.

«Estat francès assassí»

«Estat francès assassí»Aquesta agressió, la responsabilitat final de la qual atribueixen a l’Estat francès els sectors durs del nacionalisme cors, va desembocar en una successió de protestes i disturbis a Còrsega. La situació s’havia calmat aparentment després d’una visita a l’illa la setmana passada del ministre de l’Interior, Gérald Darmanin, que va posar sobre la taula la concessió d’una forma d’autonomia, segurament amb menys competències de les que disposen Catalunya o el País Basc. Aquestes negociacions han de començar a l’abril i duraran fins a finals d’any, segons les previsions actuals. «En aquest context, el més important és que la calma es mantingui i les negociacions continuïn», va declarar el president Emmanuel Macron, en la seva primera reacció després de la defunció de l’independentista.

«Yvan Colonna, patriota cors, ¡viu fins a l’eternitat! Sempre estarem al teu costat», va tuitejar la formació sobiranista Femu a Corsica, liderada per l’autonomista Gilles Simeoni, al capdavant del consell regional de Còrsega. Encara més contundent es va mostrar Sulidarita, l’associació de defensa dels «presos polítics corsos»: «Desgràcia a aquest Estat francès assassí», va afirmar a Twitter. La trista mort de Colonna amenaça amb alterar la fràgil tranquil·litat a Còrsega, els carrers de la qual es van incendiar d’indignació en les últimes setmanes, amb protestes com la del 13 de març, en què es van llançar centenars de còctels molotov i hi va haver 102 ferits, 77 d’ells membres de les forces de seguretat.

Condemnat per l’assassinat d’un delegat del Govern

Condemnat per l’assassinat d’un delegat del GovernTot i que el malestar a Còrsega no es pot atribuir només a l’agressió patida per Colonna, aquest representava un «màrtir» entre alguns sectors independentistes corsos. Fill d’un diputat socialista del sud de França i d’una mare nacionalista bretona, aquest pastor va militar des de la seva joventut al Front d’Alliberament Nacional Cors (FLNC), l’equivalent local d’ETA, tot i que amb una reguera de morts molt menor (uns 70) i que va deposar les armes el 2014.

El 2003, el van detenir com un dels responsables de l’assassinat d’Erignac, abatut amb un tret al clatell al centre de Bastia mentre es dirigia a un concert de música clàssica, al qual havia d’assistir amb la seva dona. El mateix dia de la seva detenció, el llavors ministre de l’Interior, Nicolas Sarkozy, que ja jugava el paper de xèrif en benefici de les seves aspiracions presidencials, es va referir a ell com «l’assassí» del prefecte, equivalent del delegat del govern.

Notícies relacionades

Colonna sempre va defensar la seva innocència, però la Justícia el va condemnar tres vegades a la cadena perpètua. El seu llarg procés judicial, que el van defensar advocats com Gilles Simeoni o Eric Dupond-Moretti —actual ministre de Justícia—, va afavorir la romantització de la seva figura a Còrsega, sobretot entre unes noves generacions que no van conèixer els anys del plom.

Junt amb l’autonomia i la cooficialitat de la llengua corsa, una de les principals reivindicacions dels nacionalistes és l’acostament a l’illa dels «presoners polítics». Després de l’agressió, el govern francès va aixecar als tres detinguts per l’assassinat d’Erignac l’estatut de «Detingut particularment assenyalat», un primer pas abans del seu trasllat a una presó corsa. Una decisió massa tardana en el cas de Colonna.

Temes:

França Còrsega