Guerra d’Ucraïna
Els EUA proporcionaran a Ucraïna míssils de llarg abast
Smoke rises following an alleged drone attack in Sevastopol /
El recent viatge del president ucraïnès Volodímir Zelenski als EUA sembla que ha aconseguit els fruits esperats. A dir de filtracions de la premsa i comentaris dels implicats, el president nord-americà Joe Biden ha donat finalment el seu vistiplau a l’enviament de míssils de llarg abast que, segons els analistes militars, podrien donar una «empenta» substancial a una contraofensiva ucraïnesa que, amb dificultats, va a poc a poc obrint-se camí a la regió de Zaporíjia entre el dens laberint de defenses desplegat pels comandaments militars de Rússia.
Fonts pròximes a la Casa Blanca, així com la cadena de televisió NBC, han informat que el líder nord-americà ha respost afirmativament a la demanda ucraïnesa de subministrament de projectils ATACMS, i ha superat finalment les reticències inicials. El MGM-140 ATACAMS, d’acord amb la seva denominació oficial, és un míssil balístic convencional terra-terra, amb un radi d’acció d’entre 165 i 300 quilòmetres, és a dir, molt superior al dels projectils d’artilleria convencional. Hi ha diferents versions d’aquest tipus d’armes, que poden incloure caps regulars d’artilleria o les polèmiques bombes de fragmentació.
Objectius llunyans
Ucraïna argumenta que necessita els ATACMS per portar a terme bombardejos contra centres d’aprovisionament o logístics, bases i aeroports militars o xarxes ferroviàries situats molt endins del territori controlat per les tropes russes. El tipus d’atacs que l’Exèrcit del país eslau podria portar a terme seria similar a l’audaç bombardeig d’aquesta setmana contra el quarter general de la Flota del Mar Negre a Sebastòpol, en el qual fins i tot van poder morir oficials d’alt rang de la Marina russa. «No tenim cap altra opció», havia etzibat el president Zelenski durant la seva estada a Nova York i Washington.
La demanda està sent intensament recolzada des del Congrés nord-americà pel senador republicà James Risch, membre del comitè de Relacions Exteriors de la Cambra. «Els ATACMS han sigut en la llista d’armes que podrien marcar la diferència a Ucraïna; qualsevol retard (en el seu enviament) seria vergonyós», ha advertit en un comunicat. Les paraules de Risch a més, es produeixen en un moment en què una facció del seu propi partit polític defensa obertament la limitació dels enviaments armamentístics a Ucraïna, a més d’entrar en col·lisió directa amb la visió del conflicte que defensa l’expresident Donald Trump. Analistes com l’espanyol César Pintado, del Campus Internacional per a la Seguretat i Defensa, veuen en el subministrament un intent de «donar una empenta a la guerra». «No només tindria per objectiu petits èxits territorials, sinó que amenaçaria fins i tot la mateixa Crimea», en un any d’eleccions i canvis polítics que podrien portar «nous actors» als lideratges a Europa i els EUA, ha valorat l’analista.
La notícia, i l’abast d’aquesta, és a dir, el número i tipus de bateries que seran enviades no ha sigut encara confirmada oficialment. Dijous, el secretari del Consell de Seguretat, Andrew Sullivan, s’havia limitat a dir que Biden «no havia descartat per complet» l’esmentat enviament. Una decisió favorable, a més, obrirà el camí a què altres països seguissin l’exemple i també enviessin bateries de míssils de llarg abast, com Alemanya amb els míssils de creuer Taurus.
Primers avenços
Notícies relacionadesLa notícia es produeix en el moment en què l’Exèrcit ucraïnès comença a aconseguir les primeres victòries significatives des de l’inici de la contraofensiva, que va arrencar a principis de juny. En el seu últim report diari sobre l’actual situació al front, l’Institut per a l’Estudi de la Guerra (ISW, per les seves sigles en anglès), la font més fiable i citada sobre el desenvolupament de les operacions militars al país eslau, va proclamar que les forces ucraïneses havien «trencat les fortificacions» russes a l’oest de la població de Verbove, a la regió de Zaporíjia, cosa que està permetent obrir a poc a poc una bretxa en la línia de cara i superar l’espessa xarxa de trinxeres i murs.
Els comandaments militars ucraïnesos ja han donat a entendre que la contraofensiva prosseguirà en els pròxims mesos, malgrat la imminència de la tardor i l’hivern, sobretot perquè la meteorologia no afecta el tipus d’operacions militars que estan portant a terme en aquests moments, que es realitzen fonamentalment a peu i no a bord de blindats que depenen de les condicions del terreny. «Considerant com avancem ara, gairebé sense vehicles, el temps no tindrà una influència decisiva en la contraofensiva... és important no perdre la iniciativa ara», ha declarat a la cadena CNN el general Oleksándr Tarnavski, comandant del grup de tropes Tavria.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Fred polar En aquesta zona de Catalunya la sensació tèrmica ha estat de -34ºC
- Els bancs afirmen que no són responsables davant els ‘ciberfraus’
- Les estafes amb falsos QR arriben fins i tot a les cartes de restaurant
- Convulsió al país asiàtic La fiscalia de Corea del Sud prohibeix a Yoon sortir del país
- Cornellà no concedeix els permisos per al concert de Lola Índigo