La cimera del G20 acaba mantenint la seva divisió de fons sobre la guerra a Ucraïna

Semblava abocat al fracàs, però, contra tot pronòstic, el G-20va aconseguir pactar aquest dissabte una declaració final conjunta en les primeres hores de la cimera. L’acord, això sí, va arribar després de suavitzar la seva condemna a Rússia per haver iniciat una guerra contra Ucraïna en què han mort gairebé mig milió de persones. Aquest diumenge, l’Índia, el país amfitrió, ha tancat aquesta edició satisfeta amb el consens. Però, més enllà dels equilibris gramaticals, les 20 potències econòmiques més grans del món continuen dividides sobre el conflicte que continua dessagnant l’est d’Europa.

Prova d’això és el xoc de diferents interpretacions que s’han fet de la declaració. El president rus, Vladímir Putin, no ha assistit a la trobada, però a través del seu ministre d’Exteriors, Serguei Lavrov, ha descrit l’acord a què s’ha arribat com un «èxit incondicional». «Gràcies a aquestes posicions adoptades pels països del Sud Global per defensar i protegir els seus interessos legítims, Occident no ha pogut ‘ucraïnitzar’ l’agenda en detriment de la discussió de les tasques que enfronten els països en desenvolupament», ha celebrat el titular de la diplomàcia russa.

De 37 pàgines i 83 paràgrafs, el document consensuat no condemna explícitament el Kremlin per la invasió del seu veí, sinó que es limita a remarcar que els estats han «d’abstenir-se d’actuar contra la integritat territorial i la sobirania o la independència política» de tercers i a titllar d’«inadmissible» l’amenaça de l’úsd’armes nuclears reiterada per Moscou.

En la cimera de l’any passat, els membres del G20 sí que van assenyalar Putin i van exigir la retirada de les tropes russes d’Ucraïna, petició que ara s’ha esfumat. La indignació de Kíiv no va trigar a fer-se arribar. «El G20 no té res de què enorgullir-se», va lamentar el Ministre d’Afers Exteriors ucraïnès, Oleg Nikolenko, en un missatge publicat a les xarxes.

Més economia que política

Els països occidentals, amb els Estats Units al capdavant, han sortit a justificar una malabarística reformulació sintàctica que «fa una molt bona feina en la defensa del principi» de no agressiórecollit perles Nacions Unides, segons ha considerat Jake Sullivan, assessor de seguretat nacional del president nord-americà Joe Biden.

Com Washington, des d’Europa també s’ha negat que la cimera hagi suposat una victòria per al Kremlin. «Aquest G20 confirma una vegada més l’aïllament de Rússia», ha sentenciat el president francès, Emmanuel Macron. «Avui, una aclaparadora majoria dels membres condemna la guerra a Ucraïna i el seu impacte». Com ja va apuntar ahir el grup, París també ha remarcat que la cimera celebrada a Nova Delhi no era el lloc on fer avanços diplomàtics sobre el conflicte, i que calia prioritzar la resolució de qüestions més econòmiques que polítiques.

Canvi geopolític

És habitual que el país amfitrió marqui el rumb de la declaració conjunta final. En aquesta ocasió, l’Índia ha aconseguit que l’acord inclogui millores per a països del Sud Global en els quals busca guanyar influència. Així, s’ha pactat incrementar el finançament per al desenvolupament de les nacions més pobres, revisar el paper d’institucions que impulsen aquestes ajudes com el Banc Mundial i convidar la Unió Africana –composta per 55 estats del continent– a ser membre permanent del G20.

Notícies relacionades

De Londres a Barcelona: les ciutats que competeixen per ser el Silicon Valley d’Europa

Trump, extasiat amb la seva pròpia estratègia però amb escassos resultats, amenaça de reactivar la guerra comercial i dispara la incertesa

Aquesta edició del grup dels Vint ha tornat a evidenciar un tauler global cada vegada més complex per a Occident en el qual la diplomàcia i el multilateralisme són factors essencials per lidiar amb el creixent protagonisme dels països emergents. No és casual que fa poc més de dues setmanes el grup BRICS –Brasil, Rússia, l’Índia, la Xina i Sud-àfrica– celebressin una cimera en què van convidar l’Argentina, l’Aràbia Saudita, Egipte, Etiòpia, els Emirats Àrabs Units i l’Iran a unir-se al bloc forjat com a alternativa al G-7.

Si l’absència de Putin i del president xinès Xi Jinping feia pensar en un possible fracàs de la cimera, els dubtes han quedat dissipats amb el lideratge del primer ministre indi Narendra Modi, que en surt reforçat. En la cerimònia de cloenda d’aquest diumenge, l’amfitrió ha cedit la presidència del club al Brasil, que serà la seu el 2024. El seu president, Luiz Inácio Lula da Silva, ha confirmat que la pròxima edició prioritzarà la transició energètica, la inclusió social i el desenvolupament sostenible. «No ens interessa un G20 dividit», ha remarcat.