Projecte controvertit
Limak: de construir el Camp Nou a desforestar Turquia

És una història que, en els últims anys, s’ha repetit moltes vegades a Turquia. El Govern, assedegat de treure tot rèdit econòmic possible, converteix un terreny forestal en apte per a la construcció, i concedeix aquesta zona a una gran empresa –són sempre les mateixes, conegudes col·loquialment com la ‘Màfia dels cinc’– perquè construeixi una central tèrmica, una mina, una presa hidroelèctrica, un gran complex hoteler o immobiliari o el que sigui oportú.
Els veïns del lloc, llavors, s’aixequen, protesten, s’amotinen. El resultat, però, és sempre el mateix: les autoritats guanyen, els protestants es retiren i els projectes tiren endavant.
L’últim episodi d’aquesta història interminable té lloc aquest estiu a la província de Mugla, a la costa turca del mar Egeu, i el protagonista no és cap altre que Limak, l’empresa constructora turca a càrrec de la remodelació del Camp Nou. Limak, el negoci del qual es basa gairebé exclusivament en la proximitat amb l’Executiu de Recep Tayyip Erdogan i els contractes públics a dit que la companyia rep –Limak és una de la ‘Màfia dels cinc’–, està desforestant el bosc d’Akbelen, al poble d’Ikizköy, per construir una mina de carbó amb què alimentar les dues centrals tèrmiques de la regió. Aquestes dues centrals aporten tan sols l’1% de l’energia consumida anualment a Turquia. Els veïns intenten resistir.
«La desforestació no hauria d’estar permesa, i menys encara si és perquè les centrals tèrmiques continuïn funcionant. Aquestes centrals són una de les raons més importants de la crisi climàtica. Lluitar contra aquesta crisi climàtica és només possible si es fa juntament amb la natura, no destruint-la», explica la plataforma veïnal i d’activistes climàtics que protesta contra la destrucció del bosc d’Akbelen.
«No pot ser que sacrifiquem els nostres boscos, i el benestar dels veïns, per construir mines de carbó, que amenacen no només les reserves naturals i el clima, sinó també la vida de totes les persones i els animals de la regió», afegeix l’associació.
La suspensió del projecte
La suspensió del projecteAquesta història va començar el 2019, quan el Govern turc va treure l’estatus de reserva natural al bosc d’Akbelen i després va entregar a Limak la concessió per destruir el lloc i minar el subsol. El 2021, els habitants de la regió van reclamar a la justícia turca l’anul·lació del projecte. Diverses vegades els tribunals han dictaminat la suspensió dels treballs de creació de la mina. Limak, amb tot, va seguir endavant i va arrencar els seus treballs de desforestació fa dues setmanes.
Des d’aleshores, activistes i veïns han realitzat diverses protestes i vigílies al bosc, però no ha servit de res. La policia ha protegit l’empresa i ha establert una barricada entorn del bosc mentre dispersa amb antiavalots, canons d’aigua, gasos pebre i desenes de detencions contra els manifestants.
Uns quants veïns i activistes van aconseguir acampar i resistir al bosc. «¡No ens bloquejareu! No impedireu que resistim. Aquí seguirem, perquè estem decidits i perquè tenim la raó. No us deixarem que destrosseu els nostres boscos, el nostre poble. ¡Acabeu amb això ja!», va clamar un habitant d’Ikizköy a la gendarmeria turca.
«Provocadors forans»
«Provocadors forans»La premsa favorable al president Erdogan ha sortit en massa a defensar a Limak –mentre l’oposició, que va perdre les eleccions del maig, intenta parar el projecte fútilment en el Parlament–, i cataloga els manifestants de «provocadors vinguts de fora», i assegura que, segons el Govern, sense aquesta nova mina la regió es quedaria sense electricitat el 2024.
En els mesos abans de les eleccions del maig, Erdogan va anunciar diversos descobriments de gas natural als mars que envolten Turquia. Els descobriments van ser tals, va assegurar el president, que durant la campanya electoral el Govern va regalar un mes de gas i calefacció gratis a totes les cases del país.
Notícies relacionadesLimak, empresa molt pròxima a Erdogan, va guanyar el concurs a principis d’any per a la remodelació del Camp Nou. La companyia multimilionària basa el seu negoci en les concessions públiques que rep d’Ankara, i és molt criticada pels sindicats del país anatòlic per les terribles condicions dels seus treballadors de la construcció.
Limak, per exemple, va estar vinculada –juntament amb altres grans empreses– en la construcció del nou aeroport d’Istanbul, el més gran d’Europa. Segons van denunciar el 2018 els sindicats, almenys 200 treballadors van morir durant les obres.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Peña Ubiña Mor un escalador a la mateixa muntanya que va matar el seu pare fa 31 anys
- Carme Trilla: "Operacions com la Casa Orsola es podrien fer sense necessitat de mobilització"
- El vestidor del Madrid s’atipa d’un Vinícius a la baixa
- El pols per la Lliga / Nou Camp Nou El ‘segell Flick’ en la remuntada
- Confessió personal Eduard Fernández s'obre amb Évole en la seva entrevista més sincera: "Era addicte a l'alcohol i el barrejava amb coca"
- Amnistia El Constitucional admet els primers emparaments contra la no aplicació de l’amnistia i estudiarà si deixa en suspens la inhabilitació de Junqueras
- Cimera a París Von der Leyen anuncia una inversió de 200.000 milions d’euros per convertir la UE en una potència en intel·ligència artificial
- SMI Els treballadors que cobrin el salari mínim pagaran IRPF, segons Hisenda
- Educació La baixa natalitat amenaça amb el tancament de 116 escoles a Catalunya i llasta els plans contra la segregació
- Casa Blanca Trump declara la guerra a les palletes de paper: «Tornem al plàstic»