El repunt de pasteres entre Algèria i les Balears converteix la ruta en la segona més mortífera

El repunt de pasteres entre Algèria i les Balears converteix la ruta en la segona més mortífera
5
Es llegeix en minuts
Marc Ferrà
Marc Ferrà

Periodista

ver +

En l’àrab magribí hi ha una paraula per a les persones que es juguen la vida en una pastera per intentar arribar a Europa, se’ls diu harraga. Procedeix de la paraula cremar, amb referència al fet que aquestes persones cremen o fan desaparèixer la seva documentació abans de salpar per no poder ser identificats. La sortida d’aquestes persones des de les costes algerianes en direcció a les Balears i la Península s’ha incrementat aquests últims anys, també les morts. El col·lectiu Caminant Fronteres ha comptabilitzat 1.583 víctimes entre el 2018 i el 2022, i defineix aquesta ruta com la més «mortífera», només per darrere de la canària. Segons l’Organització de les Nacions Unides per a les Migracions (OIM), el 2022 van morir o van desaparèixer 402 persones en 32 naufragis. 

«És una ruta letal, només se’n parla quan hi ha una pastera amb desenes de persones a bord, però la sortida de pasteres d’Algèria és un degoteig continu de morts», explica Ángeles Colsa, presidenta del Centre Internacional per a la Identificació de Migrants Desapareguts (CIPIMD). De memòria recorda molts dels casos en els quals han treballat. Els detalls que no recorda els busca als molts dossiers que s’acumulen al seu despatx de Màlaga.

Colsa explica que ara estan treballant en la identificació d’un noi algerià de 26 anys que va morir en una pastera. El 17 de juny el seu cos va aparèixer en una platja alacantina. Va sortir de la ciutat algeriana de Tipasa en una zòdiac que va desaparèixer el 8 de maig quan es dirigien a la Península amb 13 joves més. Per ara és l’únic cos d’aquesta embarcació que el mar ha arrossegat a la costa i que han pogut localitzar. Colsa explica que han aconseguit preidentificar el cos i ara estan pendents que arribin les proves de l’ADN. «La família l’ha identificat gràcies a les fotos i per la roba que portava, però fins que no en tinguem els resultats no ho podrem confirmar», relata. 

L’any passat, la majoria de les morts que es van produir al Mediterrani occidental van ser davant les costes algerianes. Des d’inicis d’any, el CIPIMD ha compatibilitzat 136 morts o desaparicions, de persones que han sortit en pastera des d’Algèria. Explica que en comparació al 2022 hi estan havent menys naufragis, però percentualment, hi ha més persones mortes. Colsa explica que això es deu a un canvi de tendència: «Les embarcacions ara venen més carregades, normalment a les pasteres que sortien d’Algèria hi anaven una quinzena de persones, però ara estem veient com n’hi van més de 20».

Embarcacions sobrecarregades

Embarcacions sobrecarregadesLa gran diferència entre la ruta algeriana i les pasteres que surten del Marroc són les embarcacions, normalment no es veuen pasteres carregades fins a dalt com passa en el cas de les Canàries. Habitualment les persones que surten d’Algèria ho fan en embarcacions de fibra que ofereixen més seguretat que les zòdiacs o cayucos, tot i que això no és garantia d’aconseguir arribar, perquè no són embarcacions preparades per fer llargues travessies en alta mar. Per exemple, entre Alger i Mallorca hi ha uns 300 km. A més, solen anar sobrecarregades, per les persones que hi van a bord, però també per la gasolina que necessiten i les bosses que porten, i aquest sol ser el cas més habitual de naufragi.

Darrere d’aquesta ruta, també actuen màfies que s’aprofiten de la desesperació de molts joves algerians que han perdut tota esperança de futur al seu país, tot i que aquests últims anys també s’ha vist com han augmentat en nombre les famílies amb menors que pugen a una pastera. Algèria viu des de fa anys una crisi econòmica i social important que colpeja especialment els més joves. Molts dels que migren han passat per la universitat, però després d’acabar s’han trobat estancats, sense oportunitats laborals dignes. A més, des del 2019 hi ha hagut manifestacions als carrers algerians contra les autoritats per reclamar més llibertats i criticar la falta de democràcia. Segons xifres del Banc Mundial,un de cada quatre joves algerians és a l’atur. És un país amb una població molt jove, la mitjana d’edat se situa en els 28 anys. 

D’Algèria a les Balears

D’Algèria a les Balears«El gran canvi quantitatiu i qualitatiu que hem viscut a les Balears en relació amb l’arribada de pasteres és entre el 2019 i 2021», explica en declaracions a EL PERIÓDICO Aina Calvo, delegada del Govern espanyol a les Balears. Si el 2019 van arribar a les Balears 507 persones en pastera, el 2020 aquesta xifra va augmentar fins a les 1.464 i l’any següent, a les 2.402. «Després hem observat com l’arribada de pasteres s’ha estabilitzat», remarca Calvo. L’any passat, van morir o van desaparèixer, almenys, 70 persones que intentaven arribar a les costes de les Balears, segons l’OIM.

Notícies relacionades

«Sempre he sigut prudent amb les etiquetes, tot i que les xifres són eloqüents. L’increment ha sigut important», respon la delegada al preguntar-li si es pot parlar d’una ruta migratòria consolidada entre Algèria i les Balears. Explica que aquest augment ha obligat les autoritats a habilitar mitjans per donar resposta a aquesta arribada de persones. «Per les nostres característiques com a arxipèlag, és un fenomen que ha trastocat la mirada cap a aquesta arribada irregular que abans no formava part de la societat balear», reflexiona Calvo. 

L’octubre del 2021 es va habilitar a Son Tous, als afores de Palma, un centre per acollir aquestes persones mentre passen a disposició judicial, un procés que es pot allargar fins a 72 hores. Després, si el jutge determina que la deportació és possible, són traslladades a un Centre d’Internament d’Estrangers de la península; en cas contrari, són posats en llibertat. Aquests últims mesos el més habitual ha sigut la segona opció, ja que l’actualcrisi diplomàtica entre Espanya i Algèria ha suposat que es paressin les deportacions. Després d’aquest procés, la gran majoria creuen en ferri fins a Barcelona i allà segueixen el seu trajecte migratori, habitualment en direcció a França.