«Tot continua igual» després de mig any de crisi diplomàtica i comercial amb Algèria

Des que va començar la crisi, la indústria espanyola d’esmalts ceràmics ha perdut uns 70 milions d’euros de facturació, segons fonts del sector. Per a aquestes fàbriques, concentrades sobretot a Castelló, Algèria era el seu segon mercat després d’Itàlia. Expliquen que les duanes bloquegen els seus enviaments i temen que si els clients algerians busquen proveïdors alternatius serà difícil recuperar el mercat si en algun moment es conclou la crisi.

«Això s’uneix a la problemàtica respecte als costos energètics, que estan minvant d’una manera directa la competitivitat i la rendibilitat de les nostres empreses», lamenta Manuel Breva, secretari general de l’ANFFECC, l’associació que reuneix els productors espanyols de frites, esmalts i colors ceràmics. Expliquen que han demanat a les autoritats espanyoles buscar una solució urgent, però que per ara res ha canviat. 

«Algèria era un país en el qual teníem una gran implantació i teníem expectatives de creixement», explica Fernando Garai, director general de Vitrinor, una empresa càntabra de parament de cuina. Sis mesos després de bloqueig comercial, donen pràcticament per perdut aquest mercat. Garai explica que han estat buscant alternatives per continuar treballant a Algèria, però que ha sigut impossible. «El producte el fabriquem a Espanya, i tot i que l’exporti una empresa d’un altre país, a la duana algeriana demanen el certificat d’origen. Si el producte és espanyol, gairebé amb total seguretat no entra al país», lamenta l’empresari. 

La crisi diplomàtica

La crisi diplomàticaSegons el Ministeri d’Exteriors, Espanya continua estenent la mà a Algèria, tot i que expliquen que, de moment, no hi ha hagut resposta. A Alger li va molestar l’acostament del Govern espanyol al Marroc, i especialment la carta que va enviar el president del Govern, Pedro Sánchez, al monarca Mohamed VI, en la qual expressava que la proposta de Marroc d’autonomia per al Sàhara Occidental era la «base més seriosa, creïble i realista» per a la resolució del conflicte. Aquesta missiva, enviada a l’abril, va tancar la crisi amb el Marroc, però en va obrir una altra amb Algèria. Els dos països nord-africans mantenen una disputa històrica i actualment tenen trencades les relacions diplomàtiques.

Les autoritats algerianes van decidir suspendre fa sis mesos el Tractat d’Amistat, Bon Veïnat i Cooperació amb Espanya i van qualificar d’«injustificable» el canvi de posició espanyol. Algèria, a més, va decidir congelar les domiciliacions bancàries d’empreses espanyoles al seu país amb l’objectiu de suspendre les activitats comercials d’aquestes empreses. Una decisió que va provocar enrenou, fins i tot la Unió Europea s’hi va mostrar contrària. El mateix Ministeri d’Exteriors algerià va desmentir que s’haguessin pres represàlies econòmiques, tot i que a la pràctica les empreses espanyoles continuen sense poder operar amb normalitat.

«Hi ha un estancament entre Madrid i Alger», explica Laurence Thieux, professora de Relacions Internacionals de la Universitat Complutense de Madrid. A més, considera que «Espanya continua sent matussera amb Algèria, no ha tingut gestos simbòlics forts ni ha buscat cap acostament en moments clau, com la celebració de la independència algeriana».

El futur del gas

Notícies relacionades

Rússia adverteix a Polònia que no aculli armes nuclears

El Suprem apunta a retardar el judici contra Trump per l’assalt al Capitoli

El futur del gasThieux explica que en el context actual del conflicte a Ucraïna, Algèria es veu com un país cotitzat i molts governs s’han intentat acostar Alger pel seu potencial gasístic. Això també ha provocat que les autoritats algerianes ja no vegin Espanya entre els països prioritaris, ja que tenen moltes altres alternatives, defensa l’experta. Itàlia, per exemple, s’ha consolidat com el principal soci comercial europeu d’Algèria. L’últim any, l’empresa pública algeriana, Sonatrach, ha firmat fins a cinc contractes amb diverses empreses italianes. Fins i tot han posat en marxa l’explotació conjunta de dos pous de gas.

Tot i que durant la crisi un dels temors més grans era que Algèria tanqués l’aixeta del gas, finalment no ha ocorregut. La preocupació ara és una possible pujada del preu d’aquest hidrocarbur en el futur. L’espanyola Naturgy està actualment negociant els preus del gas amb Algèria per al 2023, tot i que per ara es desconeixen com avancen les converses, ja que l’energètica ho defineix com un «assumpte confidencial».