Crisi en el Govern dels Països Baixos pel límit a les famílies de refugiats

Els liberals del primer ministre Mark Rutte (VVD), avalats pels demòcrates cristians (CDA), volen limitar el dret a la reunificació familiar dels refugiats, però el progressista D66 i Unió Cristiana (CU) hi estan en desacord, cosa que ha generat una complexa crisi en la coalició de govern als Països Baixos.

Els Països Baixos necessita reformar el seu sistema d’asil, però suspendre el dret a reunificar pares, fills i parella ja va ser un tema inacceptable per a D66 i CU en les negociacions de l’actual coalició el 2021, i aquest punt sotja de nou l’estabilitat de «Rutte IV», la quarta legislatura consecutiva del liberal des que va arribar per primera vegada al govern el 2010.

Els de Rutte volen distingir entre refugiats personalment i permanentment amenaçats (per motius polítics, religiosos o d’orientació sexual), i aquells que fugen del seu país per un conflicte armat «temporal», sobre els quals s’assumeix que marxaran quan acabi la guerra al seu país.

Aquest segon grup tindria més difícil reagrupar la seva família perquè el VVD vol permetre només 200 familiars reagrupats per refugiats al mes i hi haurà un període d’espera de dos anys abans que puguin viatjar als Països Baixos.

Seria un sistema similar a l’alemany, amb dues categories de refugiats, però ja ha donat peu a desenes de milers de procediments judicials a Alemanya, majoritàriament guanyats pels refugiats demandants.

VVD i CDA creuen que aquesta és la millor via per reduir el nombre de sol·licitants d’asil. Segons els serveis d’immigració IND, 10.925 familiars de refugiats van arribar el 2022 als Països Baixos, d’aquests 7.240 procedien de Síria i la meitat eren fills de refugiat.

No obstant, aquest plantejament és inviable per a CU i D66, que no volen cap tipus de restricció per als familiars immediats d’un refugiat. Per a Unió Cristiana la qüestió és ideològica: impedir l’arribada dels familiars viola els drets humans, però també destrossa el concepte de família, una cosa inacceptable per a un partit de caràcter cristià.

Eleccions anticipades

La cúpula del govern es reuneix aquest divendres, després de diverses trobades aquesta setmana que han durat fins a la matinada, sense cap avenç. Fonts de les negociacions han dit als mitjans locals com la televisió pública NOS que «s’ha trencat alguna cosa aquesta setmana» i «no està clar que es pot salvar» el govern, i van acusar Rutte de voler creuar «una línia vermella» de la coalició i de protagonitzar «un teatre polític per a la supervivència del VVD».

Uns nous comicis serien particularment problemàtics per a D66, ja que les enquestes li donen 11 escons davant els 24 que té ara. Rutte ara té 34 escons, CDA 14 i Unió Cristiana 5, que sumen 77 d’un parlament de 150 escons.

El març passat els Països Baixos van celebrar eleccions provincials, amb una victòria important del Moviment Camperol Ciutadà (BBB), que representa els interessos del sector agrícola. La seva líder, Caroline van der Plas, es va mostrar pròxima als de Rutte en l’asil, però la seva posició sobre les mesures climàtiques i el tancament de granges difereix amb el VVD, CDA i D66.

Rutte continua sent la cara visible del seu partit, per la qual cosa podria ser candidat per sisena vegada consecutiva en unes eleccions anticipades. La seva posició actual és bastant millor que la de la resta dels seus socis, especialment amb la reducció de l’asil com a tema de campanya.

Els democratacristians mai havien estat tan malament, i part dels seus vots han anat al març a BBB, per la qual cosa unes eleccions podrien suposar un cop al partit.

Notícies relacionades

Hamàs estudia la nova oferta de treva d’Israel a Gaza

Una empresa israeliana fabricarà "aviat" drons al Marroc

CU es manté estable a les enquestes. El 2021 havia descartat formar part del gabinet si Rutte repetia com a primer ministre per sobre la falta de confiança social en el liberal com a líder, però després de mesos de negociacions fallides amb altres partits, CU va accedir a entrar en la coalició per evitar una repetició electoral.

A la legislatura actual li queda fins al març del 2025, és a dir, poc més d’any fins que entri sota l’ombra d’una campanya electoral, i les enquestes assenyalen el VVD com el més beneficiat d’unes eleccions forçades. Les reunions es poden allargar fins dilluns, tot i que les negociacions s’han prolongat ja mesos sense un acord