Ramon Besa, distingit amb el premi Ofici de Periodista

Bolígraf, pausa i emoció. Ramon Besa és molt més que un periodista. Més que un referent. És una persona que ho ha posat tot de la seva part per a una causa: el seu ofici. El periodisme li deu molt, part de la seva vida, i ahir li va tornar una mica de tot això que ell li ha donat. El Col·legi de Periodistes de Catalunya li va atorgar el premi Ofici de Periodista 2025, el màxim guardó de la professió, per la seva trajectòria. Però Ramon Besa és molt més que això. Sempre serà més que les paraules escrites, comentades o predicades. Besa és l’exemple de com fer les coses de manera única, pròpia, anteposant sempre les persones a l’ego.

La platea plena desviava la vista cap a la porta. L’esperava. I quan se’l va entreveure va esclatar en una ovació emotiva. Besa va passejar la mirada per la sala, atònit. Com si no aconseguís consolidar al seu cap la gran figura que representa, que s’ha convertit en aquell professional a qui tot periodista vol intentar assemblar-se. La seva saviesa, més enllà de la tecla, més a prop dels altres com a company que com aquell que pontifica per ser qui és. Besa és el periodista que no ha tingut mai por del paper, de la pressa, d’imposar, de catedralitzar, de dubtar.

Fidel a si mateix

"Ara que ho puc fer, ho faré a la meva manera". I aquesta és la manera com Besa ha afrontat no només el periodisme, sinó també la vida. Fidel a si mateix, crític amb ell més vegades que amb la resta, sempre amb una mà estesa i una paraula sàvia. "El mestre", referent per la manera com ha fet créixer una professió, a la qual ha regalat tants anys de la seva vida.

Sempre amb un bolígraf a la mà, a l’espera de ser cridat a l’ordre. Amb el paper com a tela. Mentre escoltava Jordi Basté entonar una glossa sobre la seva trajectòria, anava acariciant el boli. Amics i família es van entremesclar amb moltes de les cares del món de l’esport i de la comunicació. Directius del Barça, periodistes, personalitats...

Alumnes que vam créixer sota la seva tutela, companys de tribuna de premsa i molts que van tenir la sort de ser contemporanis del "mestre" i sempre podran presumir d’això. D’aquest cafè, aquestes paraules amables i punyents, aquesta cervesa amb calma per filosofar i comentar fins al moment superflu però únic. Tots reunits per escoltar i honrar el talent d’un periodista que ha fet gran una professió i ha lluitat per dignificar (portes cap enfora però portes endins, també) el periodisme esportiu.

Notícies relacionades

L’Espanyol torna al groc per celebrar el 125è aniversari

El Marroc oposita a gran potència

"És bo tenir ídols inabastables", va dir referint-se a la seva admiració per Enric González. Des de fa anys, per a molts, aquesta afirmació també és per ell. El màxim reconeixement de la junta de govern del Col·legi de Periodistes de Catalunya l’hi va atorgar per unanimitat. Ramon Besa, col·legiat 88.057, s’uneix a una llarga llista de periodistes que han marcat època.

"Aquest premi reconeix no només una trajectòria professional, sinó també una manera d’entendre el periodisme com a vocació i servei. La seva obra periodística és una crònica moral del país", remarcava Basté. "El seu futbol és literatura i el seu periodisme és el que costa de trobar: l’humanisme. Cada text és una mirada que no jutja, sinó que comprèn. Besa és un mestre. Ho ha sigut a les universitats i a les redaccions, siguin del mitjà de comunicació que sigui. Ha ensenyat que escriure bé és important, però pensar bé encara ho és més. Aquest premi és també un reconeixement a aquesta manera de veure el periodisme, de separar la vida de l’ofici. En els temps que corren és una forma de resistència".