¿Què és una «implosió catastròfica» com la que va patir el ‘Titan’?

L’agònica recerca del ‘Titan’ ha acabat de la pitjor de les maneres. Els cinc ocupants del submarí turístic d’OceanGate van morir abans de completar el propòsit de veure les restes del ‘Titanic’. Diumenge, una hora i 45 minuts després de la immersió, la nau va deixar d’emetre senyals i dilluns va començar una operació de rescat internacional sense precedents. La teoria més encoratjadora deia que podien ser vius. Tot i que si era el cas, lluitaven contra el rellotge de l’oxigen: el petit submergible disposava d’aire respirable per a 96 hores i el límit crític es va superar aquest dijous a les 13.08 hores (horari peninsular). Tot i així, els ocupants no van morir per asfíxia. Tampoc després de quatre dies a la deriva. La Guàrdia Costanera dels Estats Units ha anunciat avui a les 17.48 hores que havia trobat «un camp de restes» a 3.300 metres, a l’àrea a prop del naufragi del llegendari transatlàntic. Hores més tard, es va confirmar la notícia: el submarí va patir una «catastròfica implosió». ¿Què suposa implosionar? ¿Què li va passar al ‘Titan’ en qüestió de mil·lèsimes de segons?

Més enllà de la falta d’oxigen, el submergible s’enfrontava a tres possibles obstacles que feien gairebé impossible el seu rescat. Finalment, un va culminar el fatal desenllaç: la pressió de l’aigua. El ‘Titanic’, de 269 metres d’eslora, reposa a 3.800 metres de profunditat, fet que implica una immersió d’aproximadament vuit hores en un vehicle especial per arribar-hi. Més que especial, infrangible.

A la plana abissal, la pressió és del voltant de 40 megapascals (MPa), 395 vegades més intensa que la que hi ha a la superfície terrestre. Per posar en perspectiva aquesta situació, això equival a 4.000 tones per metre quadrat o com si el rovell d’un dit (un centímetre quadrat) suportés 420 quilos. Un altre exemple: el rècord mundial d’apnea sense límits és de 214 metres de profunditat, que equival a uns 2 MPa, una xifra que multiplica per 20 la pressió atmosfèrica normal (101.325 pascals).

Tones de pes per metre quadrat

La implosió és el contrari de l’explosió. És a dir, el col·lapse es produeix cap endins. Es produeix a qualsevol objecte i recipient quan hi ha un excés de baixa pressió al seu interior, ja sigui per l’acció de forces externes o internes. En aquest cas, va passar quan la pressió externa de l’oceà profund va superar l’atmosfera de l’interior del submarí.

A més, a més pressió, menys volum d’aire, i per això una fallada en l’hermetisme del submarí, com una fissura al casc, és catastròfica i provoca una destrucció fulminant.

La Guarda Costanera ha indicat que encara és aviat per saber quan va implosionar la nau. Però es poden fer diferents càlculs per establir la magnitud del succés. Si es té en compte que es van perdre les comunicacions una hora i 45 minuts després de la immersió, que el viatge submarí dura vuit hores i la distància de gairebé quatre quilòmetres a recórrer, el submergible va patir la fallada catastròfica a una profunditat d’entre 820 i 950 metres, que està sotmesa a entre 7,6 i 9 MPa.

Notícies relacionades

El rescat del Titan és «gairebé» impossible per aquests tres obstacles

La dona del pilot del submarí ‘Titan’ és la rebesneta d’un ric matrimoni que va morir al ‘Titanic’

En el següent vídeo es veuen els efectes d’una implosió en un tanc de buit a 1 atmosfera (ATM), que equival a la pressió normal de 101.325 pascals. El mateix impacte, però multiplicat per 75 vegades en el millor dels casos i 89 en el pitjor, van patir els ocupants del ‘Titan’.

Train Tank vacuum implosion at 1 atmospheric pressure. The depth at #Titan is around 375 atmospheres. All speculation.....but a picture is worth a thousand words. pic.twitter.com/sFgcSjhr5A

— Adam Stuart (@amstuart1994) 22 de junio de 2023

Per contra, si la implosió va passar a 3.300 metres, on els guardacostes van trobar les restes del submergible, l’explosió va ser de 30 MPa, 296 vegades més forta que en les imatges que s’aprecien anteriorment. El ‘Titan’, que mesurava 6,7 metres de longitud, estava fabricat amb fibra de carboni i titani per suportar la pressió. No obstant, davant tants megapascals de pressió, poc es pot fer.