Un nou conat d’accident naval militar tensa les relacions entre la Xina i els Estats Units

Les imatges mostren el barco de guerra xinès tallant en perpendicular la trajectòria del destructor USS Chung-Hoon mentre aquest el commina per ràdio a cessar els intents de «limitar la llibertat de navegació». El vaixell nord-americà no varia el rumb, però redueix la velocitat a deu nusos i passa finalment a uns 130 metres del xinès. La «interacció arriscada», en paraules de la Marina nord-americana, va ser filmada a l’estret de Taiwan per una fragata canadenca que escortava el destructor. Caces dels dos països ja van estar a punt d’accidentar-se la setmana passada al Mar del Sud de la Xina.

La densitat de barcos i avions de guerra al Pacífic i les seves maniobres, més audaces, com més es tensen les relacions, provoquen col·lisions involuntàries. El risc, adverteixen els analistes, és que els exacerbats nacionalismes jutgin com a oprobioses retirades qualsevol intent de minimitzar els seus efectes si es dona el cas i el conflicte no tingui marxa enrere. Cap incident va ser més greu que el xoc d’un caça xinès i un avió espia nord-americà sobre l’illa tropical de Hainan. Va morir el pilot xinès i Pequín va tenir detinguda durant més d’una setmana la tripulació que havia capturat després del seu aterratge d’emergència. Espanta pensar en les conseqüències actuals d’un accident similar.

La incubació del conflicte és llarga. Obama va ordenar el gir al Pacífic després d’anys dessagnant-se a l’Orient Mitjà per contrarestar la influència xinesa a la regió. El posterior replegament de Trump va ser efímer i va acabar enviant el gruix de la seva Marina al pati del darrere xinès. Des d’aleshores han freqüentat el que Washington anomena pomposament «exercicis de llibertat de navegació» i que consisteixen a passejar periòdicament els seus barcos per les aigües que la Xina considera pròpies amb l’indissimulat propòsit d’irritar-la. L’escenari s’ha agreujat per l’aclaparadora presència militar nord-americana i la pulsió xinesa d’aixecar illes sobre el mar. Segons Pequín, afavoriran el trànsit internacional. Segons l’opinió de Washington, serveixen de bases militars.

Provocació

El tema va ser debatut en la cimera internacional de Seguretat celebrada el cap de setmana a Singapur. Per Li Shangfu, ministre de Defensa, exemplifica el caos que Washington porta a la regió. «No són aquí per a un passeig innocent, són aquí per provocar. Com diem a la Xina: preocupa’t dels teus negocis. ¿Per què tots aquests incidents passen en àrees pròximes a la Xina i no a les pròximes a altres països?», va etzibar amb l’incident encara fresc.

A Singapur debutava Li com a ministre a l’arena internacional. Va aprofundir en el plec de càrrecs contra els Estats Units (la seva mentalitat de guerra freda, les aliances similars a l’OTAN que apadrina al Pacífic...) amb un llenguatge més afilat. Tampoc va innovar Lloyd Austin, secretari de Defensa nord-americana, amb les seves denúncies a la «fatxenderia i coerció» xineses i el compromís de combatre les seves agressions a la zona.

En els tres dies de cimera, Li i Austin amb prou feines es van donar la mà moments abans del sopar de divendres i van intercanviar un parell de frases de cortesia. La part xinesa va rebutjar la reunió bilateral oferta per Washington. La raó és que no han sigut aixecades les sancions sobre Li per les presumptes vendes d’equipament a Rússia el 2018. No és una qüestió menor: Li no pot viatjar als Estats Units i és improbable que aquest context afavoreixi una invitació xinesa a Austin.  

Reunió bilateral

Notícies relacionades

L’Índia finalitza les tasques de rescat després del xoc de trens que ha deixat almenys 261 morts

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

El menyspreu xinès a la reunió bilateral és «desafortunada», va jutjar aquest. La falta de comunicació, va afegir, pot empènyer qualsevol incident a «una espiral fora de control». Passa que la distància entre les paraules i els fets dels Estats Units ha esgotat la paciència xinesa i a la seva premsa abunden les al·lusions al cinisme i hipocresia. Alguns dels desafiaments més greus a Taiwan, un tema sagrat per a la Xina, han arribat després de converses entre Xi Jinping i Joe Biden qualificades per tots dos com a sinceres. El secretari d’Estat, Antony Blinken, va cancel·lar el seu viatge a Pequín pel cèlebre ‘globusgate’ i la Xina no té presses per concedir-li audiència de nou.  

A Pequín va arribar ahir un pes menor de la diplomàcia nord-americana. És Daniel Kritenbrink, de l’àrea de l’Àsia Pacífic, que ha despertat escassa alegria en la premsa nacional. El diari ‘Global Times’ va descriure la seva visita com l’enèsim intent nord-americà d’escenificar una voluntat de dialogar sense compromisos honestos.