Un Regne Unit sumit en una crisi econòmica i política corona Carles III, el seu rei de més edat

Segons l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), el Regne Unit patirà aquest 2023 una contracció de la seva economia del 0,2%. És, per darrere de Rússia (-2,5%), el país amb la pitjor previsió de creixement. El Fons Monetari Internacional (FMI) dibuixa un escenari més depriment: un retrocés del 0,3%, mentre que Rússia creixerà un 0,7% malgrat les sancions per la guerra d’Ucraïna.

Aquestes dades es tradueixen en un dia a dia cada vegada més costa amunt per als ciutadans britànics. La taxa d’inflació interanual es va situar al març en el 10,1%, una xifra una mica millor que la de febrer (10,4%) però molt lluny de les dades d’Espanya (3,3%), França (5,6%) i l’eurozona (6,9%). Pitjors números va registrar l’IPC corresponent als aliments i begudes no alcohòliques, que va escalar fins al 19,2% (un punt més que al febrer). Segons el Trussell Trust, una organització no governamental que dona suport a una xarxa de 1.200 bancs d’aliments arreu del país, entre l’abril del 2022 i el març del 2023 es van entregar gairebé tres milions de paquets d’aliments d’emergència, més d’un milió destinats a menors d’edat. Es tracta de la quantitat de paquets distribuïts més gran en un any al Regne Unit i representa un augment del 37% respecte a l’any anterior. 

L’alça en el cost de la vida, que no ha anat acompanyat d’una equiparació dels salaris, ha provocat des de finals de l’estiu passat una onada de vagues i protestes en uns serveis públics (sanitat, educació i transports, principalment) molt tensats després d’anys de maltractament polític.

El Brexit, però no només això

La majoria dels analistes coincideixen que la situació actual del Regne Unit es remunta molt més enllà del referèndum del Brexit del 2016. «Hi ha moltes coses que no van bé al Regne Unit des de fa 15 o 20 anys. El Brexit només ha fet d’accelerador i ha exposat de manera oberta problemes que ja existien», explica a EL PERIÓDICO Francis Ghilès, investigador del Barcelona Centre for International Affairs (CIDOB) i gran coneixedor de la realitat britànica. Enrique Feás, del Reial Institut Elcano, remarca que la sortida del Regne Unit de la Unió Europea no és l’única causa de la complicada situació que viu avui dia el país, però ha provocat una «incertesa» que, en un context de baix creixement sumat a les turbulències derivades de la guerra d’Ucraïna i la crisi energètica, deixa en pitjors condicions el país per enfrontar aquests reptes que si encara estigués sota el paraigua de la UE. «No tot el que passa al Regne Unit es deu al Brexit. La inflació no es deu al Brexit, però la manera d’afrontar-la i els recursos amb els quals compta sí que tenen a veure amb el Brexit», remarca.

Segons Sebastian Balfour, catedràtic emèrit d’Història i Ciència Política de la London School of Economics and Political Science, l’escenari actual és el resultat del «procés de globalització, desindustrialització i concentració regional» que va accelerar la crisi financera i econòmica del 2008 i del «model econòmic hayekià (per l’economista austríac Friedrich von Hayek) derivat del ‘thatcherisme’ i caracteritzat per la retirada de la inversió estatal, la privatització, la conversió d’una economia industrial en una de serveis, els baixos nivells de productivitat, els relativament baixos impostos, baixa inversió pública en infraestructures com transport, educació, vivenda i serveis públics, i desigualtats regionals i de classe».

Mala gestió política

La crisi política del Regne Unit també es troba entre les causes del fangar en què està immers el país. Ghilès posa com a exemple el cop que va suposar per a la credibilitat de la classe governant la decisió «basada en mentides» de Tony Blair d’«anar a la guerra amb l’Iraq» l’any 2003. O la baixa «qualitat» dels ministres dels últims governs conservadors.

El resultat són tres primers ministres en menys d’un any (Boris Johnson, Liz Truss i Rishi Sunak) que ha acabat d’enfonsar una reputació «de 300 o 400 anys» de «bon govern», destaca l’investigador del CIDOB.

Segons l’opinió de Balfour, la situació actual «no té precedents». Per trobar una cosa similar caldria remuntar-se al Govern de Margaret Thatcher. Igual que llavors, l’ala neoliberal del Partit Conservador porta ara les regnes i governa el país des del 2010 «intensificant la transformació d’un model econòmic mixt a un de dominat pel mercat». Tot i que, afegeix l’historiador, «la pèrdua de credibilitat deriva sobretot dels fracassos dels governs de Johnson i Truss i del model del Brexit». Mentrestant, els laboristes, «han fallat a l’oferir una alternativa [...] i es podria dir que mantenen un consens tàcit amb els conservadors sobre la seva política econòmica, privatitzacions, impostos i Europa», afegeix Balfour.

Un futur incert

L’escenari de futur no és encoratjador. Almenys a curt termini. Dependrà, en gran manera, com en la resta del món, de l’evolució de la guerra a Ucraïna i de l’estabilització de la situació econòmica. I, a nivell polític, dels camins que triïn conservadors i laboristes.

«A diferència de Johnson i Truss, Sunak és moltíssim més pragmàtic, com s’ha vist amb el nou protocol d’Irlanda del Nord. El problema és que és també el líder del Partit Conservador i el Partit Conservador està ancorat en la negació de la realitat [...]. En comptes de centrar-se en les necessitats dels ciutadans, els seus membres continuen obsessionats amb alguns temes com la immigració», explica Feás, amb referència a la nova llei aprovada pels ‘tories’ al Parlament, que pretén prohibir l’entrada als sol·licitants d’asil que arribin en pastera a través del canal de la Mànega. «No respon a una necessitat real del Regne Unit; al contrari, el Regne Unit té un problema greu de mà d’obra», remarca.

Notícies relacionades

Dimiteix el ministre britànic de Justícia, acusat d’assetjament laboral

Sunak esgrimeix la immigració de cara a les eleccions

Sobre la relació amb Europa, l’investigador del Reial Institut Elcano es mostra convençut que «a mitjà termini» es podrà arribar a un «model més raonable» en el qual el Regne Unit tingui accés al mercat únic i en el qual hi hagi cooperació jurídica, davant l’«absurd» actual. Però «és impensable» que es reverteixi per complet el Brexit, malgrat que el 56% dels britànics admet ara que va ser una equivocació abandonar el club comunitari.

En qualsevol cas, els pròxims 10 anys «seran molt difícils», augura Ghilès, i la política britànica serà «més volàtil», avisa Balfour. Un panorama incòmode per a un rei que serà coronat amb 74 anys i que porta una pesada motxilla de problemes propis i familiars i de qui s’espera que mantingui la neutralitat política que va exhibir la seva mare durant els 70 anys del seu regnat.