Negociacions directes entre Rússia i la UE: pros i contres d’una proposta fins fa poc tabú

Ara, després de més d’un any d’infructuoses reunions, Washington sembla haver-se apartat temporalment de les negociacions entre Ucraïna i Rússia, i torna a debatre’s la idoneïtat que la UE restableixi un contacte directe amb Moscou mitjançant la designació d’un mediador, estudiant-se fins i tot els noms dels alemanys Gerhard Schröder, Angela Merkel o el president finlandès Aleksandr Stubb. I tot i que els analistes identifiquen alguns elements constructius en el plantejament, com el reconeixement que Europa jugarà un paper en la resolució del conflicte, alerten d’una possible «trampa» o temptativa de «guanyar temps» per part de Putin.

Va ser Putin, un home que mesura les seves paraules públiques, que sorprenentment, després de les deslluïdes celebracions del Dia de la Victòria a Moscou, sota l’amenaça de possibles atacs ucraïnesos amb drons contra els fastos, va evocar la idea que el conflicte s’estava acostant al final, plantejant una negociació amb la UE i proposant com a mediador el nom de l’exporter Gerhard Schröder, principal impulsor a Alemanya dels negocis dels gegants energètics de Rússia.

La mà estesa del mandatari rus cap a la UE va ser rebuda amb grans dosis d’escepticisme a Kíiv. Des de l’inici del conflicte, recorda per a EL PERIÓDICO Ivanna Klympush-Tsintsadze, ex vice primera ministra per a la Integració Euroatlàntica d’Ucraïna, Rússia ha buscat sembrar la desunió entre els membres de la UE amb l’objectiu de «matar el projecte europeu». La implicació d’Europa en les negociacions és vista amb bons ulls, però no d’aquesta manera, ni en aquest moment, ni de la mà d’alguns dels protagonistes esmentats. «Som feliços davant la idea que Europa emergeixi com a part», sobretot per frenar temptacions de l’Administració de Donald Trump de «pressionar» sobretot la part ucraïnesa a fer concessions, explica a través del telèfon Oleksyi Haran, professor de Política Comparada a la Universitat Mohyla de Kíev. Klimpush-Tsintsadze considera que la proposta de mediador d’un home com Schröder, amb una provada alineació amb els interessos russos, és una mostra de la «poca serietat» amb què Moscou afrontaria unes eventuals negociacions.

Ni el líder del Kremlin ni els seus portaveus s’han mogut gens respecte a les exigències plantejades a l’inici del conflicte. «Normalment, preferim aconseguir els nostres objectius per la diplomàcia», va repetir, en to esclaridor, el portaveu presidencial rus, Dmitri Peskov, al comprovar l’atenció mediàtica que va rebre el gest suposadament pacifista del seu superior. I aquests objectius continuen resumint-se en dos eixos: cessions territorials per part d’Ucraïna, incloent la part del Donbàs encara sota el control del Govern de Kíiv, i obtenir concessions polítiques que a la llarga facilitin la tornada del país a l’esfera d’influència de Moscou. Segons Haran, el lideratge rus encara «no ha interioritzat» la impossibilitat d’obtenir una victòria militar, i malgrat la pèrdua d’iniciativa al front i l’agreujament de la crisi econòmica al país, continua esperant que el context internacional li acabi sent més favorable. Com podria plantejar-se després de «les eleccions presidencials a França» de l’any vinent, en les quals un candidat d’ultradreta sensible als arguments de Rússia podria sortir elegit en un dels pesos pesants de la UE, continua.

Un altre dels riscos que identifiquen tant analistes com polítics és atribuir a la UE un paper de «mediador neutral» i no de soci d’Ucraïna en les eventuals converses de pau, cosa que de manera automàtica limita el marge d’actuació dels Vint-i-set davant Rússia, incloent-hi la imposició de noves sancions en el cas de nous crims de guerra comesos per les seves tropes. Moscou «utilitzarà aquesta posició per frenar el bloc europeu», adverteix Klympush-Tsintsadze . Per intentar aturar un perill semblant, l’Alta Representant de la UE per a la Política Exterior, Kaja Kallas, va voler aclarir, a l’inici de l’última reunió de ministres d’Exteriors a Xipre per debatre el tema, que la UE es trobava «clarament al costat d’Ucraïna i que mai seria «un mediador neutral».

La UE en aquests moments es troba en ple procés de transformació, adequant-se a la nova situació geopolítica que implica el seu distanciament respecte als EUA, mentre reforçant les seves capacitats militars. Amb aquests elements, les possibilitats d’obtenir un resultat satisfactori són encara reduïdes, opina José Ignacio Torreblanca, investigador sènior al Consell Europeu per a les Relacions Internacionals i professor de Ciència Política a la Universitat Espanyola a Distància (UNED). «Quan entres en una negociació en una posició de debilitat, amb un suport dels EUA molt qüestionat, és molt difícil que aconsegueixis un bon resultat», assegura. Segons la seva opinió, en una negociació s’ha d’estar disposat «a mostrar fermesa i fins i tot a escalar per guanyar posicions, per tant, no sembla que Europa sigui l’actor capaç de dissuadir Rússia en aquest moment, corrent a més el risc addicional de concedir legitimitat a Rússia», continua.

Notícies relacionades

Guerra de l’Iran, en directe: última hora | Nova negociació entre els EUA i l’Iran per aconseguir la pau

Corina Machado reclama diàleg amb Delcy Rodríguez per anar a eleccions

Entre els experts i els responsables polítics ucraïnesos hi ha un ampli consens: perquè el Kremlin s’avingui a negociar «de bona fe», ha de percebre que mantenir les hostilitats ja no li reportarà cap guany addicional. En altres paraules, que Moscou entengui que el cost de continuar lluitant és superior al d’un alto el foc. I per possibilitar aquest estat de coses, cal continuar reforçant Ucraïna i mantenint la pressió sobre Rússia, afirmen les esmentades fonts. «Soc molt crític amb els que asseguren que la UE ja n’hi ha prou; crec que podem fer encara més», afirma Torreblanca.

Klimpush-Tsintsadze enumera algunes iniciatives que reduirien fins i tot més els ingressos de Rússia i minvarien les seves capacitats bèl·liques. En concret, «esforços addicionals per controlar i detenir la ‘flota fantasma’ (que transporta el petroli rus als seus mercats), «per frenar el flux de productes d’ús civil i militar», en particular a través de la Xina i sobretot per «pressionar aquells països que estan ajudant Rússia a esquivar les sancions», en concret les repúbliques exsoviètiques d’Àsia central.