Ucraïna perfila la seva contraofensiva davant una Rússia blindada als territoris ocupats

Tothom sap que els mesos càlids que s’acosten seran decisius per determinar el curs de la guerra. Si Ucraïna no aconsegueix recuperar més territori ocupat per Rússia i el conflicte s’enquista, el suport ferri que rep d’Occident és susceptible de minvar mentre augmenta la pressió perquè s’assegui a negociar amb Moscou una solució en condicions desfavorables. «El risc aquí és el cansament d’Occident amb la guerra, tant militar com polític», afirma el professor d’Estudis Bèl·lics de la Universitat britànica de Warwick, Anthony King. «Si el conflicte es congela, és probable que desemboqui en una negociació per dividir Ucraïna o que Rússia retingui part dels territoris ocupats».

Com no podria ser de cap altra manera, l’hermetisme és la norma sobre la contraofensiva i la demora està sembrant inquietud en alguns despatxos. El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, va dir el mes passat que l’operació no començarà fins que els seus militars rebin més armes dels seus aliats. En canvi, ‘The Washington Post’ atribuïa recentment la demora a les condicions meteorològiques, a l’escassetat de munició i al retard en les entregues d’alguns sistemes d’armament. La frustració del lideratge ucraïnès en aquest sentit és palmària. El secretari del seu Consell de Seguretat i Defensa Nacional, Oleksí Danílov, ha acusat alguns dels aliats d’Ucraïna de «prometre una cosa i fer-ne una altra completament diferent».

Armes d’Occident

Des de l’OTAN, els seus dirigents es defensen. «Més del 98% dels vehicles de combat promesos a Ucraïna ja han sigut entregats. Això significa entorn de 1.550 vehicles armats, 230 tancs i altres equips, que inclou una gran quantitat de munició», ha afirmat aquesta setmana el secretari general, Jens Stoltenberg. Aquesta llista de la compra inclou sistemes com les primeres bateries antimíssils Patriot, importants per blindar el cel del país, però exclou armes que encara han d’arribar, com els tancs nord-americans Abrams. També s’espera que estiguin a punt per a finals d’aquest mes les 12 noves brigades de combat ucraïneses, compostes cada una per 4.000 soldats, als quals Washington i els seus aliats han format des de principis d’any, segons la recent filtració de documents de la intel·ligència nord-americana.

No hi ha dubte, per tant, que Ucraïna comptarà amb armes més sofisticades de les que va tenir l’any passat, quan va aconseguir alliberar les regions al nord de Kíiv a l’abril, la província de Khàrkiv al setembre i els marges occidentals del Dniéper a Kherson a l’octubre. Però tot indica que aquesta vegada serà bastant més difícil. Rússia, que continua ocupant una cinquena part del territori ucraïnès, s’ha dedicat els últims mesos a fortificar les seves defenses com el món no havia vist en moltes dècades.

Centenars de quilòmetres de línies defensives

D’acord amb algunes estimacions, derivades d’imatges preses per satèl·lit, els militars russos han aixecat una línia defensiva de 800 quilòmetres als voltants del front, que és d’uns 950 quilòmetres. No gaire diferent de la línia Sigfrid erigida pels nazis als anys 30 ni de la línia Maginot construïda pels francesos una mica abans. Les imatges mostren tres línies separades de trinxeres, amb fosses antitancs, barreres amb cons de formigó, zones intermèdies minades, torretes per a les metralladores i búnquers per al comandament.  

«L’objectiu d’aquestes defenses no és barrar hermèticament el pas a les tropes ucraïneses, sinó alentir el seu avenç i fer-les vulnerables al contraatac de l’artilleria i l’aviació», assegura King, l’analista militar. Aquesta classe de línies defensives –sosté– van funcionar bé al segle XX, quan els exèrcits tenien centenars de milers de soldats, però aquella era ja no existeix. «Rússia té uns 120.000 soldats de combat a Ucraïna i la qüestió és saber si serà capaç de poblar aquestes defenses amb prou militars perquè aquestes estructures realment suposin un obstacle. No oblidem que una línia defensiva és tan bona com els soldats que la defensen», afegeix King.  

Notícies relacionades

Estat Islàmic reivindica l’atemptat en què van morir tres catalans

Les discrepàncies sobre la postguerra a Gaza esclaten en el Govern israelià

L’optimisme que l’OTAN fa temps que assegura sobre la imminent contraofensiva ucraïnesa contrasta amb l’avaluació per a consum intern de la intel·ligència nord-americana. D’acord amb els documents filtrats del Pentàgon, Washington té molts dubtes que els pròxims mesos puguin canviar considerablement la situació a les zones controlades per cada bàndol. Una idea similar a la que va expressar el ministre de Defensa britànic. «Hem de ser realistes. No hi haurà un moment màgic en què Rússia col·lapsi», va dir recentment Ben Wallace.  

Però a Ucraïna –castigada un altre cop aquesta setmana amb un bombardeig coordinat sobre diverses ciutats que va deixar una vintena de morts– les enquestes continuen reflectint una confiança extrema entre la ciutadania, que creu majoritàriament que el seu país podrà guanyar la guerra o, com a mínim, continuar reconquerint territori. «Crec que el nostre lideratge és molt conscient del que ens juguem en la contraofensiva», afirma l’analista militar ucraïnès del Razumkov Center, amb seu a Kíiv, Oleksí Melnik. «Seria millor continuar obtenint petites victòries que fracassar, perquè els nostres objectius són massa ambiciosos. D’una altra manera, ens exposem a un conflicte congelat en el qual Rússia pugui imposar els fets sobre el terreny o guanyar temps per llançar noves ofensives», afegeix Melnik.