Borrell reconeix que la UE no ha complert els objectius de munició per a Ucraïna

L’entrega de munició de la Unió Europea a Ucraïna no avança al ritme desitjat ni pel ministre d’Exteriors ucraïnès, Dmitró Kuleba, ni pel cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, que ha admès que els governs europeus estan entregant amb més lentitud de l’esperat i que entén les crides d’urgència del seu homòleg ucraïnès. «El ministre Kuleba ha plantejat les seves demandes amb l’angoixa que sent el que viu una guerra. Podem teoritzar però Ucraïna està sent bombardejada sistemàticament i és normal que demani amb insistència i urgència més i més ajuda», ha assegurat després d’una llarga reunió de ministres d’Exteriors a Luxemburg en la qual ha comparegut per videoconferència.

Kuleba ha traslladat als 27 les prioritats i necessitats de Kíiv i sobretot ha demanat l’enviament «com abans millor» de més vehicles armats, tancs, sistemes d’artilleria i munició, així com la formació de pilots en avions de combat F-16. «Sabem que Ucraïna necessita míssils i munició urgentment per defensar el seu territori. No és que Rússia no vulgui deixar les hostilitats i Ucraïna tampoc. És que Rússia no vol parar, aturar la invasió, i Ucraïna no té més remei que continuar defensant-se», ha reconegut Borrell, que ha admès que les entregues no van tan ràpid com li agradaria. 

«Creguin-me que fem tot el que podem per complir els nostres compromisos. No en puc concretar una xifra, perquè canvia cada dia, però és cert que el primer ‘track’, que consisteix a entregar part dels estocs militars dels estats membres, s’ha concentrat fonamentalment en els míssils però la munició té unes xifres que no assoleixen les perspectives que m’agradaria a mi i que li agradarien a Kuleba», ha explicat, i ha xifrat en un miler els míssils entregats fins ara a Kíiv.

Segons Borrell, el que han de fer ara els Vint-i-set, quan Moscou es prepara per a una possible ofensiva aquesta primavera, és «forçar el ritme i augmentar les entregues», una cosa que traslladarà també als ministres de Defensa de la UE. «Tots els ministres comprenen la urgència de la demanda d’Ucraïna i em dirigiré als ministres de defensa dels estats membres per transmetre la demanda d’accelerar les entregues perquè l’única manera de contrarestar els atacs russos és una capacitat que depèn de la nostra ajuda», ha explicat després d’una trobada marcada no només pels retards en l’entrega de munició de les reserves militars, sinó per la falta de consens entorn d’un text legal que permeti activar el pla de compres conjuntes de munició acordat el 20 de març.

Pla de compres conjuntes

Notícies relacionades

La defensa ataca la credibilitat del testimoni estrella contra Trump

Espanya compra per 90 milions una munició que duraria dies a Ucraïna

«Encara hi ha alguns desacords però estic segur que tothom entendrà que ens trobem en una situació d’extrema urgència», valorava a la seva arribada a la reunió sense entrar a valorar les exigències de països com França, partidari que els encàrrecs de nou armament es realitzin només a la indústria europea davant l’enuig de països com Polònia, Holanda, Alemanya o els bàltics, que consideren que el més important és actuar amb rapidesa. «Estic segur que en els pròxims dies els estats membres arribaran a un acord total sobre com fer aquesta demanda addicional a la indústria per valor de 1.000 milions», ha afegit en la roda de premsa posterior sobre la segona mesura del pla aprovat pels Vint-i-set. 

La primera és l’enviament immediat de més munició de les reserves dels Vint-i-set, per a la qual cosa la UE dedicarà 1.000 milions d’euros. Fins ara, segons ha explicat, els governs han sol·licitat el reembors de 600 milions d’euros, fet que significa que encara tenen marge per reemborsar més contribucions. Borrell també s’ha referit a les crides a la pau des de la Xina o el Brasil. «Perquè siguin creïbles i honestos és necessari parlar amb Kíiv i visitar Kíiv, veure l’agressió a través dels ulls dels que estan rebent bombes», ha recomanat el polític espanyol, que ha recordat que la situació és que hi ha un país «agressor» que ha violat la carta de les Nacions Unides i ha envaït un país i un altre que és una víctima. «No podem acceptar l’enfocament benèvol perquè no es pot posar en peu d’igualtat l’agressor i l’agredit», ha afegit advocant per parlar amb països tercers de Llatinoamèrica, l’Àfrica i Àsia per contrarestar la narrativa russa i lluitar contra l’elusió de sancions.