Trump vacil·la davant del perill

Ves per on, la guerra de l’Iran i el golf Pèrsic en curs reactualitza la història bíblica preferida dels israelians: la del gegant filisteu Goliat derrotat pel pastor David, que va llançar-li una pedra amb la seva fona. David contra Goliat. Això és: l’oponent petit i feble s’enfronta amb un adversari que és molt més gran i més poderós.

Trump i Netanyahu han volgut que, en la reedició d’aquesta història, el lloc del pastor de Betlem, futur rei d’Israel, sigui ocupat per l’Iran, mentre que el del gegant filisteu sigui representat per l’aliança dels EUA i Israel.

L’enfonsament de David s’ha transmutat. És el control de l’estret d’Ormuz, a la vora de les costes de l’Iran, pel Govern de Teheran. No només perquè per allà s’exporta el 20% del petroli i gas mundials, sinó també perquè des d’allà surt el 30% dels fertilitzants que es consumeixen al món, essencials per a la producció agrícola.

L’ambaixador Dennis Ross, membre de The Washington Institute for Near East Policy i exassessor de cinc administracions nord-americanes ha sostingut aquesta setmana, en un estudi especial del banc Goldman Sachs, que el tema clau per determinar què passarà és el control d’Ormuz.

"Trump probablement ja hauria declarat la victòria i hauria posat fi a la guerra de no ser perquè l’Iran controla el trànsit per l’estret d’Ormuz, cosa que té el potencial de causar un mal considerable a l’economia global. Mentre no es trenqui aquest bloqueig, els EUA no poden posar fi a la guerra unilateralment".

Mediació

Ross considera que la mediació, possiblement facilitada per Putin, és la via més ràpida per posar fi a la guerra si els EUA no recuperen el control de l’estret. "Però ara no existeixen les condicions per iniciar aquesta mediació", diu.

En l’anàlisi de Goldman Sachs s’inclouen les reflexions del vicealmirall Kevin Donegan. "Els combois mai podrien restablir els fluxos de petroli a nivells normals, només es podria restablir el 20% dels fluxos. Perquè els fluxos de petroli tornin als nivells previs al conflicte, es requeriria que l’Iran deixés d’assetjar els vaixells, la qual cosa implica incentius i pressió per part de tots. Restablir els fluxos no és prémer un interruptor, ja que recuperar la confiança que el trànsit serà segur portarà temps", assenyala.

No obstant, hi ha una altra circumstància que és necessari incloure en aquesta anàlisi del risc geopolíticeconòmic, que ésla participació dels houthis del Iemen en aquesta guerra, aliats de l’Iran, que, precisament, ahir van entrar en combat mitjançant l’enviament d’un míssil a Israel.

Trump va declarar la guerra als houthis el 2025, però després va desistir de continuar-la.

Ara l’Iran contempla la possibilitat d’afegir al seu control de l’estret d’Ormuz el bloqueig de l’estret de Bab el-Màndeb: canalitza el 10% del petroli i el gas que nodreixen la demanda mundial. Un bloqueig que quedaria a càrrec dels houthis.

Notícies relacionades

Manifestació multitudinària a Londres contra l’extrema dreta

La corrupció i la crisi econòmica minen el suport popular a Milei

Bab el-Màndeb està situat a l’entrada sud al mar Roig i és un passatge de 29 quilòmetres entre el Iemen i Djibouti i Eritrea.

Els perills d’un agreujament són tals que Trump ha vacil·lat dues vegades després de donar un ultimàtum de 48 hores amb l’amenaça de bombardejar totes les infraestructures energètiques de l’Iran. Després va donar cinc dies més de termini, i finalment va estendre l’ultimàtum 10 dies més. Trump està buscant una sortida. ¿Però existeix aquesta sortida sense reconèixer que ha començat un conflicte armat que no pot acabar.