Tensió creixent
La Xina assaja atacs a objectius clau taiwanesos
Taipei ha comptat 59 avions i barcos de guerra xinesos a la zona que s’afegeixen als 150 del cap de setmana
Es compleix avui la tercera i última jornada de les maniobres de l’Exèrcit xinès a l’estret de Formosa sense novetats ni sobresalts, assumits ja els seus barcos i avions de guerra a la zona com a rutinaris i subjectes les parts al seu paper en aquestes operetes cícliques.
Els exercicis, segons Pequín, assagen el bloqueig aeri i marítim de l’illa i els atacs quirúrgics als seus objectius sensibles. «Una situació de bloqueig multidireccional i ple abast», ha glossat la televisió pública. És encomiable l’esforç per emfatitzar l’amenaça. L’Exèrcit ha penjat un vídeo curt al seu compte de Wechat (semblant a WhatsApp) mostrant un bombarder H-6 sobre presumptes aigües taiwaneses. «Els míssils estan en bon estat», aclareix el pilot. «Activa el control del radar, fixa l’objectiu», contesta una veu indeterminada mentre la càmera enfoca el míssil. El pilot prem el botó de foc i el vídeo es talla abans que voli el projectil.
Taipei havia comptat al migdia 59 avions i barcos de guerra xinesos a la zona que s’afegeixen als 150 del cap de setmana. Unes desenes han traspassat la línia mitjana, una frontera oficiosa fixada pels Estats Units després de la Segona Guerra Mundial per evitar que comunistes i nacionalistes es matessin, i que Pequín mai va reconèixer però solia respectar. El tràfec actual revela la deteriorada salut de les relacions a l’estret. En les maniobres actuals, no obstant, s’ha creuat en menys ocasions que en les d’agost, les més grans en dècades, i que van castigar la visita a Taipei de l’expresidenta de la Cambra de Representants, Nancy Pelosi. Aquesta vegada tampoc s’han llançat míssils sobre les aigües pròximes a l’illa, ni han sigut aprovades sancions econòmiques rellevants, ni s’han detectat ciberatacs, ni Taiwan ha tancat els seus aeroports.
Resposta al viatge de la presidenta taiwanesa
Aquestes maniobres responen al viatge als Estats Units de la presidenta taiwanesa, Tsai Ing-wen, i la seva reunió amb el successor de Pelosi, Kevin McCarthy. El seu minvat volum s’explica pel to baix que va buscar Tsai en la seva visita i perquè, en qualsevol cas, a Pequín l’irrita menys que es vegi amb polítics nord-americans a Amèrica que a l’illa. Tsai li va negar a McCarthy la cimera a Taiwan que pretenia, va cancel·lar la setmana passada els actes de més importància política i va retallar la presència mediàtica.
Aquests jocs de guerra no pertorben la quotidianitat dels taiwanesos, acostumats al soroll quan els governa el partit independentista i més inquiets per les possibles sancions econòmiques xineses que per un grapat de barcos en l’horitzó. Cap enquesta revela la creença majoritària a Taiwan sobre la imminència o inevitabilitat d’una guerra que anuncien els Estats Units i algunes veus europees.
Notícies relacionadesLa jornada ha deixat un altre actor en l’escenari. És el barco destructor ‘USS Milius’, amb míssils guiats, que ha arribat al mar del Sud de la Xina. Washington l’ha enviat a tot just una dotzena de milles nàutiques de les illes Spratley, que la Xina reclama seves, després d’haver-li demanat calma i tranquil·litat a Pequín durant tota la setmana. Washington ha apel·lat a un legalisme: assegura que, sota la llei internacional naval, els esculls submergits durant la marea alta en el seu estat natural no donen dret a les aigües territorials
En l’«estat natural» hi ha la clau, perquè la Xina hi ha acumulat prou sorra artificial per construir un aeroport i altres instal·lacions. L’Exèrcit d’Alliberament Nacional ha respost que la Xina té la «indiscutible sobirania» sobre les illes i ha denunciat el barco nord-americà d’haver-hi entrat «de forma il·legal». Els Estats Units han defensat el que pomposament anomenen ‘exercicis de llibertat de navegació’ i que tenen la indissimulada finalitat de fer sulfurar la Xina.
