Els sindicats francesos tornen al carrer després d’una primera reunió estèril amb el Govern

¿El fracàs de la primera reunió entre el Govern i els dirigents sindicals reforçarà les protestes contra la reforma de les pensions? ¿O bé s’imposarà el cansament després de dos mesos de manifestacions multitudinàries a França? Els sindicats impulsen aquest dijous l’onzena jornada de protestes i vagues –la novena sota el marc legal d’una vaga general– a tot França contra la impopular pujada de l’edat mínima de jubilació de 62 a 64 anys (amb 43 anys cotitzats per rebre una pensió completa). És la primera mobilització nacional després de la trobada estèril de dimecres entre la primera ministra Élisabeth Borne i els líders de les organitzacions de treballadors.

Més de 300 manifestacions estan convocades a tot el país veí. Entre 600.000 i 800.000 persones hi participaran, segons les estimacions (no sempre exactes) dels serveis d’intel·ligència. Més de 750.000 manifestants –fins a dos milions, segons els sindicats– havien protestat en l’última jornada contestatària d’aquest tipus el 28 de març. Les primeres dades d’aquest dijous de manifestants i vaguistes en sectors clau, com els transports o l’educació, apunten a un seguiment inferior respecte a la setmana passada. Amb fins a cinc vagues nacionals amb aproximadament un milió de manifestants, segons les dades austeres de la policia, l’actual onada de protestes representa la més multitudinària al segle XXI al bulliciós país veí.

Mantenir la pressió

Mantenir la pressióSense ser la més imponent, es nota la fatiga després de dos mesos i mig de protestes i vagues generals gairebé cada setmana, els sindicats confien aquest dijous en una mobilització que serveixi per mantenir la pressió en un moment en què moltes de les mirades estan posades en el Consell Constitucional. L’equivalent gal del Tribunal Constitucional es pronunciarà el 14 d’abril sobre la mesura, imposada per decret i que va tenir uns debats parlamentaris retallats a causa de múltiples mecanismes legals per part de l’Executiu.

«Hi ha una crisi democràtica i una crisi de les institucions», ha assegurat des de les primeres files de la manifestació a París Laurent Berger, secretari general de la moderada CFDT, el sindicat francès amb més afiliats. L’aprovació de la reforma a través d’un polèmic decret governamental –malgrat el rebuig d’aproximadament el 70% de la població, segons els sondejos– va alimentar el sentiment de falta de democràcia i d’unes institucions de la V República avariades. El Govern «viu en una realitat paral·lela», ha lamentat la líder de la CGT, Sophie Binet, que va substituir la setmana passada Philippe Martinez al capdavant de la segona organització sindical del país.

Macron nega que hi hagi «una crisi democràtica»

Macron nega que hi hagi «una crisi democràtica»Malgrat els intents de la primera ministra Borne de calmar una mica la situació, Macron s’ha mostrat més desafiador amb els sindicats. «No hi ha cap crisi democràtica. […] Si la gent volia la jubilació als 60 anys, no hauria d’haver-me elegit com a president de la República», va declarar des de la Xina, on va iniciar un viatge oficial dimecres. Amb la seva posició inflexible, el dirigent centrista ha tirat endavant una de les mesures més controvertides del seu segon mandat. Però ha pagat un cost polític molt elevat, bastant superior al previst quan va ser presentada la reforma el 10 de gener.

Notícies relacionades

Maduro ofereix més guanys a les petroleres en la recta final de campanya

Biden justifica la renúncia amb una efusiva defensa de la democràcia

La popularitat de Macron ha caigut als seus nivells més baixos des de la revolta dels Armilles Grogues, a finals del 2018. La intenció de vot de la ultradretana Marine Le Pen augmenta de manera preocupant. Malgrat això, l’Executiu concentra els seus atacs dialèctics contra l’esquerra, a la qual ha arribat a qualificar de «terrorisme intel·lectual», segons va dir en una entrevista diumenge l’ambiciós ministre de l’Interior, Gérald Darmanin, amb un discurs que no destaca precisament per la moderació. 

Segons els últims sondejos, en el cas hipotètic –i fictici, ja que Macron no es pot tornar a presentar en les pròximes presidencials– que es repetís un duel entre el president i Le Pen, aquesta vegada guanyaria l’aspirant ultra, amb el 55% dels vots. Sens dubte, tot un reflex de la crisi social i política a França.