Turquia ratifica l’entrada de Finlàndia a l’OTAN: l’últim pas per a l’accés del país nòrdic

Finlàndia ha vist com aquest dijous queia l’últim escull per a la seva adhesió a l’OTAN després de gairebé un any d’estira-i-arronsa. El Parlament turc, després de mesos d’esquivar la votació, ha ratificat finalment l’entrada del país nòrdic en l’organització transatlàntica. 

Tots els parlaments dels països membres de l’OTAN han de donar el seu vistiplau a l’entrada d’un nou Estat en l’organització. Fins aquesta setmana només en quedaven dos per fer-ho: el d’Hongria i el de Turquia. El Parlament hongarès va aprovar l’entrada finlandesa aquest dilluns; el turc, aquest dijous. Finlàndia es converteix, així, en el 31è país de l’OTAN. Suècia, que va començar el seu procés juntament amb el país veí, s’haurà d’esperar.

«Alguns països europeus recolzen els grups terroristes que amenacen la seguretat del nostre Estat. I amb l’objectiu d’incrementar la nostra seguretat nacional aquests dies discutim l’entrada de Finlàndia i Suècia a la nostra organització. Creiem que Finlàndia ha fet passos concrets per respectar els nostres acords. Però Suècia no ha fet tots els passos que esperem», ha dit durant el debat previ a la votació el parlamentari turc Ismail Özdemir, membre de la coalició governamental.

El cas suec és a banda. Segons el president turc, Recep Tayyip Erdogan, Suècia s’ha convertit els últims anys en un «niu de terroristes i en un perill per a la seguretat nacional turca». Erdogan, sobretot, es refereix al fet que el país nòrdic allotja exiliats i simpatitzants de la guerrilla kurdoturca del PKK, en guerra contra Turquia des de la dècada dels 80. Tant la Unió Europea com els Estats Units i Turquia consideren aquest grup –ara molt debilitat i sense gairebé capacitat d’acció en territori turc– com a terrorista.

Desacords i eleccions

Desacords i eleccionsDurant les seves negociacions, ha explicat Erdogan, Turquia ha entregat una llista de 124 persones a Suècia perquè siguin deportades al país anatoli. Les deportacions no han tingut lloc, ja que la justícia sueca ha considerat que aquestes persones, en el cas de ser enviades a Turquia, no tindrien un judici just. 

Notícies relacionades

Turquia anuncia l’acceptació de Finlàndia a l’OTAN, però manté el veto a Suècia

El comtat de Texas va rebutjar, pel seu alt preu, una xarxa d’alerta

Així, segons els experts, no s’espera que el Parlament turc –l’hongarès tampoc ho ha fet, al·legant que Estocolm mira Budapest «per sobre de l’espatlla»– ratifiqui l’entrada de Suècia a l’OTAN fins després de les eleccions presidencials i parlamentàries turques del 14 de maig. Erdogan, consideren els analistes, busca mostrar-se com un home fort i dur en el seu moment més baix de popularitat durant els seus més de 20 anys de mandat: segons la gran majoria d’enquestes, Erdogan perdria les eleccions contra el principal candidat de l’oposició turca, Kemal Kiliçdaroglu.

«Nosaltres tenim les nostres línies vermelles en la lluita contra el terrorisme, i vam entregar a Suècia una llista amb 124 terroristes que volem que siguin extradits al nostre país. Però ells no ho han fet. El primer ministre suec pot ser molt bona persona, és clar que sí, però el que ens importa a nosaltres són els passos concrets. I no els han fet», va dir Erdogan la setmana passada a Ankara durant la visita del seu homòleg finlandès, Sauli Niinistö.