Itàlia culpa el Grupo Wagner de fer-li la guerra amb els migrants

La reconstrucció és inquietant. Sobretot perquè ha sigut feta per dos ministres de pes del Govern de Giorgia Meloni. Es tracta de Guido Crosetto, el titular de Defensa, i Antonio Tajani, el d’Exteriors. «L’exponencial augment del fenomen migratori que comença a les costes africanes també és, en bona mesura, part d’una estratègia clara de guerra híbrida que Wagner està implantant, utilitzant el seu rellevant pes als països africans», ha dit Crosetto.

«L’enfrontament global que ha obert el conflicte ucraïnès», ha continuat el ministre, utilitza «la immigració descontrolada» per «colpejar els països més exposats, sobretot a Itàlia». «Molts migrants arriben d’àrees controlades pel Grupo Wagner. No voldria pensar que hi hagi un intent d’empènyer els immigrants cap a Itàlia», es va fer ressò Tajani, durant una trobada amb el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu.

Operatiu naval

L’acusació ha arribat mentre des del Parlament italià es filtrava que s’està discutint la possibilitat de desplegar un operatiu naval de vigilància i identificació de pasteres al Mediterrani. I també gairebé al mateix temps que el cap del Grupo Wagner, Ievgueni Prigojin, va difondre un missatge a Telegram en el qual va replicar durament a les paraules del ministre Crosetto.

«El ministre de Defensa hauria de mirar menys en altres direccions i ocupar-se més dels seus problemes, que probablement no ha aconseguit resoldre», va opinar Prigojin. «Nosaltres no estem al corrent del que passa amb la crisi migratòria. No ens ocupem d’això», va continuar. Per a més confusió, acreditats analistes en dades han remarcat que algunes xifres de la intel·ligència italiana no serien correctes.

Notícies relacionades

Amnistia Internacional recrimina a Espanya la seva política migratòria

El Govern britànic accelera el pla per deportar immigrants a Ruanda

«Els serveis han llançat una alerta: 685.000 migrants a punt per partir des de Líbia. Però és un error. [Aquesta és la xifra] dels migrants presents [a Líbia], segons estimacions de l’Organització Internacional per a les Migracions, no dels que estan per partir», ha puntualitzat Matteo Villa, cap del laboratori de dades de l’Institut d’Estudis de Política Internacional (Ispi). «L’any passat, [els serveis d’intel·ligència] van estimar uns 400.000 desembarcaments. Jo vaig fer la previsió de 110.000. I en van ser 105.000», va afegir Villa.

Tot això després que el Govern de Meloni xoqués repetidament en els últims mesos amb els seus socis europeus per les seves polítiques migratòries i per les creixents dificultats imposades als rescats d’oenagés al mar. L’argument és que Itàlia no pot assumir més desembarcaments, en moments en què, segons el Ministeri d’Interior del país, el nombre d’arribades ha tornat a créixer. En concret, des d’inicis d’any, el país diu haver registrat un total de 20.017 migrants desembarcats a Itàlia, més de tres vegades que en el mateix període del 2022 (6.152) i el 2021 (6.041).