Starmer es juga avui el seu futur polític en les eleccions locals i regionals

Ha arribat el moment de la veritat per al primer ministre britànic, Keir Starmer. El líder laborista se sotmet avui a la seva primera gran prova de foc en unes eleccions locals a Anglaterra i regionals a Escòcia i Gal·les que auguren una debacle de la seva formació menys de dos anys després de la folgada victòria en les generals. El previsible mal resultat en aquests comicis amenaça de provocar una rebel·lió interna a les files laboristes i iniciar un procés per reemplaçar Starmer en el número 10 de Downing Street, malgrat que encara no existeix un candidat clar per ocupar el seu lloc.

Els cinc grans partits es disputen prop de 5.000 regidories –quasi un terç del total– en 136 de les 317 unitats administratives locals a Anglaterra. Les principals enquestes apunten que el Partit Laborista perdrà més de la meitat de les prop de 2.300 regidories que defensa, una cosa que suposaria un dels pitjors resultats de la seva història.

Les dificultats del Govern per accelerar el creixement econòmic i reduir l’elevat cost de la vida, a més dels recents escàndols, inclòs el cas Mandelson, han enfonsat la popularitat d’un primer ministre que mai ha generat entusiasme entre els votants.

Fi del bipartidisme

Les eleccions d’avui seran amb tota probabilitat la confirmació del final de l’hegemonia dels dos grans partits al Regne Unit. Segons les enquestes, el Partit Conservador també perdrà prop de la meitat de les més de 1.200 regidories que defensa, en gran part a causa de l’auge de la formació ultra Reform UK, que aspira a irrompre amb força en les administracions locals guanyant més de 1.300 regidories. Al flanc esquerre, els Verds i –en menys mesura– el Partit Liberaldemòcrata també aconseguiran millorar els seus resultats.

La debacle a Anglaterra no és l’únic focus de preocupació dels laboristes, que també es quedaran previsiblement lluny dels seus objectius en les eleccions regionals a Escòcia i a Gal·les. L’estratègia del líder laborista escocès, Anas Sarwar, de distanciar-se políticament de Starmer, demanant públicament la seva dimissió el febrer passat, no sembla haver donat els seus fruits i tot apunta que el Partit Nacional Escocès (SNP) aconseguirà mantenir-se en el poder malgrat el desgast de gairebé dues dècades en el Govern. Els nacionalistes necessitaran, no obstant, el recolzament dels Verds escocesos per arribar a una majoria al Parlament que els permeti impulsar un segon referèndum d’independència.

En el cas de Gal·les, el resultat que prediuen les enquestes es presenta encara més traumàtic per a la formació de Starmer, que ha governat de manera ininterrompuda a la nació des de la creació del Parlament regional (Senedd) el 1999. La baixa popularitat del Govern a Londres, sumada al desgast de gairebé tres dècades en el poder dels laboristes gal·lesos, ha enfonsat el partit i ha donat impuls als nacionalistes del Plaid Cymru, que aspiren a convertir-se en la força més votada i a liderar el primer Govern nacionalista a Gal·les. L’escenari, no obstant, continua obert i la possibilitat que els ultres de Reform UK aconsegueixin la victòria també és a sobre de la taula.

L’enfonsament dels laboristes en aquestes eleccions està alimentant els rumors sobre una possible rebel·lió interna per acabar amb el lideratge de Starmer. Un dels noms que més han sonat és el del ministre de Sanitat, Wes Streeting, que comptaria amb el suport del sector més a la dreta de la formació política. Persones del seu entorn assenyalen que podria aconseguir el suport d’almenys 80 diputats del seu grup, el mínim estimat de cara a llançar un desafiament a Starmer, en cas que s’acabi confirmant la debacle en aquests comicis.

Tot apunta, no obstant, que el ministre de Sanitat trobarà certa resistència en cas que finalment decideixi fer el pas. L’ex vice primera ministra Angela Rayner, obligada a deixar el càrrec l’any passat després de conèixer-se que va pagar menys impostos dels que havia de pagar en la compra d’una propietat, es presenta com una possible candidata de l’esquerra moderada, tot i que encara té pendent resoldre la seva situació amb el fisc per convertir-se en una opció viable.

Alcalde de Manchester

El nom que genera més consens entre les files laboristes és el de l’actual alcalde de Manchester, Andy Burnham, que el gener passat ja va mirar d’aconseguir un escó a la Cambra dels Comuns amb la vista posada en un possible desafiament al lideratge de Starmer. La petició de Burnham va ser denegada per part de l’òrgan executiu del partit, liderat per Starmer, que va argumentar llavors que la seva candidatura provocaria una campanya electoral innecessària per substituir-lo al capdavant de l’alcaldia. Un escenari que podria canviar després de les eleccions d’avui i ja s’especula que algun diputat laborista podria renunciar al seu escó per permetre al primer regidor accedir al Parlament i aspirar a substituir el primer ministre en cas que es confirmin els mals pronòstics electorals.

Notícies relacionades

L’explotació de gas i petroli irromp en la campanya d’Escòcia

L’Iran i els EUA, "a prop" d’un acord de pau proposat per Washington

Final de la legislatura

Encara no està clar si algun dels possibles tres candidats s’atrevirà a expressar públicament la seva voluntat després dels comicis o fins i tot si emergirà alguna figura alternativa – s’especula amb l’exmilitar i actual secretari d’Estat de les Forces Armades, Al Carns— però Starmer ha deixat clara la seva intenció d’estar en el càrrec fins al final de la legislatura, el 2029. Molts dels seus ministres argumenten que una batalla interna només s’endinsarà encara més la crisi del Govern i perjudicarà la imatge del Regne Unit en un moment de gran inestabilitat en el pla internacional. Les hores posteriors al recompte de vots seran fonamentals per mesurar forces i per acabar de definir l’esdevenir polític del primer ministre.