La destrucció provocada pel terratrèmol força l’èxode dels habitants en les ciutats turques afectades

Davant seu, un funcionari intenta explicar-li que, tot i que comprèn la seva situació, n’hi ha centenars de milers com ells, que està tothom igual i que ell no hi pot fer res. «Senyora, en el nostre sistema el seu edifici ha sigut catalogat com a ‘perjudicat greument’. S’ha d’enderrocar. No hi poden entrar a buscar les seves coses. Simplement no poden, no els puc donar el permís. Està prohibit. És perillós. L’edifici podria caure’ls a sobre», diu l’home.

–Però totes les nostres coses són allà. Estem sense res. ¿Què farem? És tot allà. Sisplau–, demana Maside, que més que convèncer l’home que té davant intenta negar-se a ella mateixa el que li ha tocat viure.

–Senyora, de veritat que ho sento. No li puc dir res més. Ara han d’esperar. Ni jo sé res. Poden intentar realitzar una petició judicial perquè abans de la demolició algunes de les seves pertinences els siguin retornades. Però no ho poden fer ara. Trigaran mesos a processar-se. Encara no hi ha res clar.

A la fi, després de precs i algun rondinament, la família marxa. «Van tard en tot... ¿I ara què fem, amor? ¿Marxem?», li pregunta Maside al seu marit. La conclusió és clara: la família, que ha viscut durant generacions a la ciutat turca d’Iskenderun, una de les més colpejades pel terratrèmol que va sacsejar el sud-est de Turquia i el nord-oest de Síria fa més d’una setmana, no té cap altra opció que marxar. Aquí ja no queda res.

Una ciutat fantasma

Milions de supervivents han emprès el mateix camí. Els únics que queden ara als carrers de les ciutats afectades a Turquia són les persones que no tenen on fugir ni on quedar-se.

Per tot Iskenderun, tendes de campanya s’escampen per que abans eren descampats i solars buits. Gairebé ningú vol –ni ha de fer-ho, ni pot ni s’hi atreveix– tornar a la seva antiga casa. Si és que, és clar, continua dempeus.

En un primer moment, durant l’emergència del sisme, la regió es va omplir de rescatistes i voluntaris: turcs i equips internacionals es van llançar a la carrera per intentar treure el màxim nombre de persones de sota de la runa.

Aquesta carrera ja ha acabat: més de 200 hores després del terratrèmol, les operacions de rescat han finalitzat gairebé per complet, i ara és un altre tipus d’exèrcit el que pul·lula pel que abans eren les ciutats bullicioses del sud-est turc. No són ni policies, ni militars ni voluntaris d’ajuda humanitària –que també–. Són un exèrcit de més de 10.000 enginyers civils.

«La nostra tasca ara mateix és entrar a tots els edificis de totes les ciutats afectades per avaluar-ne danys i decretar si tenen problemes estructurals i, per tant, si hauran de ser enderrocats o no. En general triguem uns 20 minuts per edifici, i el que fem és realitzar un examen visual de les columnes i parets mestres de les primeres plantes. Si veiem esquerdes a primera vista, és clar que l’edifici ha de ser enderrocat», explica Gökhan, un inspector del Ministeri del Medi Ambient i Urbanisme destinat a Iskenderun.

«Si no hi veiem esquerdes, llavors rasquem el guix i la pintura per trobar-les. Si n’hi ha, malament. Si no n’hi ha, significa que l’edifici és segur, tot i que recomanem als propietaris que realitzin un estudi de laboratori els mesos següents. El que nosaltres fem ara és un estudi visual d’emergència», afegeix aquest enginyer.

Una carrera contra el temps

La seva companya d’equip, al costat, assenteix. «El que estem fent és un treball d’urgència, perquè la nostra missió és aconseguir que la majoria de gent que encara té una casa però està vivint en tendes pugui tornar al seu edifici com abans millor. Per això intentem anar al més ràpid que podem», diu la dona. Malgrat la celeritat, els equips d’enginyers trigaran probablement prop de dos mesos a catalogar totes les vivendes de les 10 províncies afectades pel sisme.

«No sabria donar-ne números, la veritat. Aquí, a Iskenderun, diria que a ull a prop de la meitat dels edificis tindran danys estructurals greus. Però he parlat amb companys destinats a altres ciutats i la cosa canvia molt. Un que és a Antioquia em va dir que creia que a prop del 90% dels edificis a la ciutat han sigut perjudicats i probablement hauran de ser enderrocats. És una autèntica tragèdia», diu Gökhan.

El temps, a més, apressa, sobretot per als que s’han quedat sense res i dormen, des de fa més d’una setmana, al ras o als campaments aixecats pels equips d’emergència turcs.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

«De la nit al dia tot això s’ha convertit en un caos, i crec seguirà així per molt temps. Crec que l’Estat ha fet tot el possible, però la situació és molt dolenta», explica Husein, un veí d’Iskenderun que viu en un camp pròxim al centre.

«A la nit és molt perillós ser al carrer, i hi ha lladres que entren a les cases buides per robar joies i televisions –explica l’home–. Hi ha comandos de l’Exèrcit que patrullen de paisà, però també és molt perillós. La ciutat és buida, ja no hi queda ningú. No sé què en serà de nosaltres».