El terratrèmol a Turquia sacseja un Erdogan en precampanya electoral

Davant del president, tots els micros de totes les televisions del país. Com cada dia durant els últims dies, Erdogan parlarà des de la zona de la catàstrofe. «Ho estem fent tot i continuem fent tot allò necessari perquè els nostres ciutadans no passin gana, no quedin a la intempèrie i que no se sentin desatesos ni sense ajuda», diu Erdogan, amb el seu to i ritme característics. La seva manera de parlar, per a qualsevol turc, és inconfusible.

«Però som del tot intolerants amb els mercaders del caos que provoquen a la nostra nació, especialment els que escampen notícies falses o infundades a les xarxes socials», continua Erdogan. Serkan, que mira el discurs des del seu telèfon en directe, esclata. «¿Ho veus? ¡No pot ser! Hi ha milers de persones encara atrapades sota la runa i ell només parla d’això», li diu al seu amic, assegut al seu costat, que també mira el discurs.

«És increïble, no ho entenc. Han fracassat en el rescat, van reaccionar tardíssim, fa temps que els equips de rescat reben un pressupost irrisori... ¿Ho has vist? Ho vaig llegir l’altre dia al diari. I Erdogan només parla dels enemics del país, els que el critiquen. És increïble», diu l’amic de Serkan. Tots dos, xavals joves, són d’Adana, una de les províncies afectades pel terratrèmol que va sacsejar dilluns a la matinada el sud-est de Turquia i el nord-oest de Síria i que ja s’ha cobrat la vida de 25.000 persones. 

Tot i que Adana no és la localitat més danyada, sí que ha vist centenars de morts: la ciutat és gran, de gairebé dos milions d’habitants, i els edificis que s’han esfondrat al lloc tenien, en alguns casos, més de 10 pisos. Se n’ha aconseguit rescatar molt poca gent. La majoria han mort: des d’aquest dissabte –després de més de sis dies des del sisme– les tasques de rescat s’han convertit més en una recerca de cadàvers entre la runa que en una cursa contrarellotge per salvar vides. 

«Estic convençut –diu Serkan– que utilitzaran l’estat d’emergència d’aquesta setmana per posposar les eleccions. Alguna cosa faran. N’estic segur».

A la primavera

A la primaveraEn principi, si no canvia res, les eleccions presidencials a Turquia estan programades per al 14 de maig; però els rumors ja circulen a Ankara, la capital, que la data queda massa pròxima, que és impossible, massa aviat: que amb potencialment 13 milions de desplaçats interns –els habitants de les deu províncies afectades– el país no pot celebrar unes eleccions presidencials que es preveien tant històriques com difícils.

Segons la majoria dels sondejos, Erdogan, que porta al poder des del 2003, tenia serioses possibilitats de perdre davant una oposició revitalitzada des de la seva victòria electoral a les alcaldies d’Istanbul i Ankara el 2019. El terratrèmol, les morts, tot el que ha passat després, ho canvia tot. 

«Després del terratrèmol de 1999 –que va ser a prop d’Istanbul i va segar la vida de 17.000 persones–, Turquia va aprendre moltes lliçons: nous codis de construcció, regulacions, planificació urbana, plans d’evacuació... Però amb el temps, tot això va quedar a l’oblit», assegura al mitjà nord-americà ‘Vox’, Sinan Ciddi, professor adjunt de la Universitat de Georgetown, que continua: «Quan l’AKP, el partit d’Erdogan, va arribar al poder, la temptació de donar qualsevol permís de construcció perquè les empreses construïssin el que fos, sense importar els codis i estàndards, va prevaler. Ara estem veient els efectes d’això, especialment al sud-est, perquè el que estem veient és que el govern assegura que els edificis destruïts són tots antics, però això no és veritat». 

Una guerra mediàtica

Una guerra mediàticaMentrestant, als mitjans de comunicació, la guerra ha començat: els lleials al president –la gran majoria– se centren a mostrar les tasques de rescat i els miracles que hi passen. En una ocasió, fa uns dies, un jove va començar a cridar a un periodista de la televisió pública turca que com podia ser, que era indignant, que ningú havia anat al seu edifici, ni ajuda ni rescat, i que la seva família, dies després, seguia allà a baix, enterrada, abandonada sota la runa de la seva antiga casa. 

El periodista, mentre el cridaven, continuava parlant d’una altra cosa. I llavors, a mitja connexió, el senyal es va tallar, la imatge se’n va anar, el telenotícies va continuar.

Notícies relacionades

La façana de l’antiga Borsa de Copenhaguen cau després de l’incendi

L’Índia obre avui les urnes amb la victòria de Modi per descomptada

A la ràdio pública, un anunci ha començat a sonar. Entre violins tristos, un home parla: «Desitgem a tota la nació turca una ràpida recuperació. Una catàstrofe així, un terratrèmol així, fa mal a tothom igual. Cap nació del món seria capaç de sobreviure un terratrèmol així sense morts, sense passar pel dolor pel qual estem passant els turcs. Però la nostra nació és forta, és resistent. Turquia s’aixecarà». 

Una dita turca ho resumeix a la perfecció. Els turcs l’utilitzen per a tot, i ara –una variant– l’utilitzen els mitjans progovernamentals: ‘Cografya kaderdir’. La geografia és el destí.