Desesperació a Turquia: «Ja no hi ha cap edifici segur»

Tots van sortir de casa. L’edifici es va esfondrar. «Per sort estem tots bé, i crec que hem tingut molta sort. Ara tenim una mena de sostre, i menjar calent que ens donen», diu la Gül, habitant de la ciutat d’Osmaniye, al sud de Turquia, una de les més afectades pel terratrèmol de dilluns passat.

A Osmaniye, ella i la seva família són uns afortunats. Al sud de la ciutat, en un antic parc d’atraccions, els serveis d’emergència turcs han creat del no-res una ciutat de tendes de campanya que semblaria infinita si no fos perquè les atraccions el limiten. «Ara estem allotjant unes 3.000 persones, i intentem saber exactament qui és a cada lloc, quantes persones hi ha a cada tenda», explica una voluntària.

Edificis en perill

Osmaniye, ara, és una ciutat canviada. A primera vista, el lloc no sembla tan afectat com d’altres: els edificis esfondrats són, sí, per tot arreu, però la majoria de les cases i vivendes continuen dretes. Però ho fan condicionalment, gairebé sense voler-ho: és difícil trobar un edifici que no estigui afectat, tort, sense una paret que trobi a faltar el seu antic suport.

«Casa meva no va caure, però tot el barri haurà d’anar a terra. Ja no hi ha cap edifici segur», explica un veí. Així, els habitants d’aquest barri –i de desenes de barris a la regió, tant al sud de Turquia com al nord de Síria– s’han convertit en rodamons de la nit al dia.

Alguns, com la Gül i el seu fill Mehmet, tenen un sostre, tot i que sigui de plàstic. La majoria dorm al carrer o en cotxes. «Tenim amics que han de dormir al ras, molta gent que no té res. I es queden amb altres famílies en furgonetes o cotxes», diu la Gül.

El Mehmet, al seu costat, és una mica més optimista. «Aquí van arribant camions de roba, menjar, aigua, te, mantes... De nit fa molt fred, però crec que estem bé», diu el fill. La mare no l’esbronca però gairebé: «Sí, però sabem que als pobles i més al sud, a Antakya, la situació és desesperada. Hi ha molts llocs on l’ajuda no ha arribat».

Una resposta complicada

Les xifres, esfereïdores, són impossibles de seguir. La fàcil és aquesta: 5.000 edificis esfondrats; desenes de milers afectats. La difícil és la de més de 12.000 morts entre Turquia i Síria, que continuen pujant a mesura que passen les hores.

«Per descomptat, hi ha deficiències [en les tasques de rescat]. És impossible estar preparat per a una catàstrofe així», ha dit aquest dimecres el president turc, Recep Tayyip Erdogan, que tanmateix s’ha mostrat crític qui el critica a ell i el seu Govern per la falta de preparació i rapidesa de resposta en alguns llocs afectats.

«Aquest és un temps d’unitat, de solidaritat. En un moment com aquest, no puc suportar la gent que crea campanyes negatives pel seu interès polític», ha dit el president turc, que ha anunciat que els hotels de la costa d’Antalya i Mersin, una zona de resorts d’estiu, estaran oberts gratuïtament per als nous refugiats creats pel terratrèmol.

Davant les crítiques a l’alça, a més, l’accés a Twitter ha sigut bloquejat a Turquia aquest dimecres a la tarda. Des de dilluns, de fet, la policia turca ha detingut una desena de persones per haver publicat missatges crítics contra la gestió que Ankara ha fet del terratrèmol.

Un treball infinit

Mentrestant, a tota la regió, les tasques de rescat continuen, malgrat que les esperances van disminuint. «Cada segon, cada minut que passa ens porta molt més dolor i ens posa en una situació cada cop pitjor. Casa meva és a prop, i té alguns danys, tot i que menors. Però aquí tinc un amic», diu Cem, un altre veí d’Osmaniye. ‘Aquí’, per al Cem, és una muntanya de runa que fa dos dies era un edifici de vuit plantes.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Amnistia Internacional recrimina a Espanya la seva política migratòria

Al seu costat, un centenar de persones miren fixament la muntanya i els equips de rescat que hi ha a sobre, que graten i treuen, amb galledes, grues i les mans tot el que poden. «¡Calleu tots! ¡Que calli tothom!», crida un treballador. El silenci és total, espanta. «Aquesta nit, Yusuf, que és allà dins, ha enviat un sms demanant ajuda. Ara intenten veure si segueix viu», xiuxiueja una dona, que mira de no trencar massa el silenci del voltant.

«Ara els equips de rescat són aquí, però el primer dia no va venir ningú. Aquell dia vam venir a l’edifici, i sentíem crits de dins la runa. Ara ja no se sent res. Tinc éssers estimats allà dins, ¿saps? No puc estar contenta per continuar viva», se sincera.