Tensió Washington-Pequín

L’acostament diplomàtic entre els EUA i la Xina punxa després de l’incident amb el globus

Les Forces Armades fan caure l’aerostàtic ‘espia’ xinès que sobrevolava el país i el Pentàgon informa de la presència d’un altre artefacte similar sobre l’Amèrica Llatina

La cancel·lació del simbòlic viatge de Blinken remarca les tensions i dificultats de Washington i Pequín per reparar vincles

5
Es llegeix en minuts
Idoya Noain
Idoya Noain

Corresponsal als EUA

Ubicada/t a EUA

ver +

Més que no pas vents gèlids, el que sobrevola la relació entre els Estats Units i la Xina és un autèntic vòrtex polar. L’incident provocat aquesta setmana per l’entrada a l’espai aeri dels EUA d’un globus (civil i dedicat a la investigació segons Pequín; de vigilància segons Washington) que va ser abatut aquest dissabte, segons van informar les autoritats nord-americanes, ha congelat els passos que s’estaven fent per buscar un acostament si més no simbòlic entre els dos països. El més representatiu, un viatge que aquest cap de setmana havia de realitzar el secretari d’Estat nord-americà, Antony Blinken, ha quedat posposat fins a nou avís. La tensió entre les dues potències ha anat en augment després que el Pentàgon informés divendres a la nit (dissabte de matinada a Espanya) d’un segon globus xinès sobrevolant l’Amèrica Llatina i al qual també ha atribuït tasques de «vigilància». I, encara més, després que les Forces Armades acabessin amb l’objecte volador quan ja era sobre l’oceà Atlàntic, després d’haver recorregut el país de costa a costa. Segons va explicar la CNN, va ser el mateix president qui va donar personalment la seva aprovació perquè s’ataqués l’aparell.

Punxa així, almenys per ara, un esforç diplomàtic que els presidents Joe Biden i Xi Jinping van rellançar en la seva trobada personal al novembre a Bali en la qual van prometre buscar vies per reprendre la cooperació en temes com la lluita contra el canvi climàtic. I es retrocedeix en els esforços per mirar de trencar una dinàmica de tensió exacerbada que ha portat la relació bilateral a un dels seus punts més baixos.

No és que hi hagués gaires esperances en al viatge de Blinken, del qual ni tan sols s’havia donat informació oficial pública, però almenys donava l’oportunitat de projectar una imatge de diàleg bilateral d’alt nivell que no s’havia vist des d’octubre del 2018, quan, durant el govern de Donald Trump, Mike Pompeo va viatjar a la Xina, una ocasió en la qual Xi Jinping no li va concedir ni tan sols una salutació protocol·lària. La imatge ara torna a ser borrosa.

Dues agendes

Les agendes nord-americana i xinesa estan mogudes per interessos i objectius diferents, en els dos casos amb forts components de política interna. Es mouen fins i tot en la retòrica política i diplomàtica com en un diàleg de sords: els EUA defensen «el sistema internacional basat en regles» i la Xina acusa Washington d’actuar amb «mentalitat de la guerra freda» i «polítiques de bloc» o «jocs de suma zero». I per ara continuen mostrant-se irreconciliables.

Per Biden, segons ha dit en diverses ocasions i com també havia explicat Blinken abans de cancel·lar el viatge, és important establir «barreres de seguretat» que evitin que qualsevol confrontació derivi en conflicte. L’Administració del demòcrata es mou amb la filosofia de les tres ces (competició, confrontació i cooperació) amb qui considera la principal amenaça per als EUA, un país al qual també acusa d’estar accelerant l’expansió del seu programa nuclear. I ha mantingut i fins i tot endurit la línia dura cap a Pequín, tant en terreny geopolític com en termes de relacions militars, comercials o en el camp de la tecnologia.

Amb la divisió del poder a Washington generada des que els republicans han pres el control de la Cambra Baixa, Biden sembla obligat, o decidit, a projectar una imatge de fermesa.

A la Xina, mentrestant, Xi intenta llançar la imatge d’una Xina que ressorgeix del tancament després de tres anys de política de zero covid deixant enrere problemes com el cop econòmic i les protestes ciutadanes i torna a establir vincles amb l’exterior. Però en la relació amb els EUA el seu objectiu primordial és fer que una sèrie de principis, com la coexistència pacífica o el respecte mutu, marquin la seva relació a partir d’ara.

La seva meta és crear sobre aquests principis un nou «marc fonamental» que obligaria Washington a no entrar de cap manera en qüestions polítiques que Pequín considera línies vermelles, des del seu enfocament dels drets humans a les seves aspiracions territorials al mar del Sud de la Xina.

Taiwan

Cap d’aquestes línies vermelles està més marcada, en qualsevol cas, que tot allò que fa referència a Taiwan, on Pequín no veu espai per a cap mena de compromís. Però la tensió en aquest terreny no ha fet més que augmentar. Especialment després de la visita a l’agost de Nancy Pelosi, llavors presidenta de la Cambra Baixa, a la qual la Xina va respondre suspenent contactes bilaterals d’alt nivell per a cooperació en la lluita contra les drogues, així com diàlegs militars. Però també perquè continua la venda d’armes dels EUA a l’illa (18.000 milions de dòlars des del 2017).

Augmenta la tensió, a més, ara que el nou ‘speaker’, el republicà Kevin McCarthy, ha anunciat també que viatjarà a Taiwan. I aquesta setmana Washington feia passos que clarament no presenten un missatge que calmi Pequín, com signar un nou acord amb Manila pel qual incrementarà la seva presència militar a les Filipines –que se suma a un arc que ja recorre des d’Austràlia a Corea del Sud i al Japó–, i establir a les illes Solomon una ambaixada nord-americana.

Altres friccions

Notícies relacionades

Al mapa de les friccions hi ha molts més punts explosius. Washington ha escalat una campanya per limitar l’accés de la Xina a tecnologia de semiconductors disminuint exportacions d’empreses nord-americanes i aconseguint que el Japó i Holanda restringeixin les vendes d’equipament avançat per fabricar-los. Lliura també una guerra tecnològica endurida contra gegants com iuawei o TikTok. I està desenvolupant acords amb l’Índia per incrementar la cooperació en fabricació d’armament avançant, semiconductors i altres camps per intensificar els esforços de recerca d’alternatives que redueixin el domini xinès en l’alta tecnologia.

La Xina, per la seva banda, continua amb les seves agressives operacions militars a la regió violant sancions contra la compra de petroli iranià i, segons els EUA, reforçant vincles econòmics amb Rússia malgrat la guerra que va començar fa gairebé un any a Ucraïna. Manté, a més, un paper passiu davant els avenços de Corea del Nord en els seus assajos nuclears.