Tensió entre dues potències

El Pentàgon vigila un suposat globus espia xinès que sobrevola els EUA

L’aparell va ser detectat dimecres al cel de Montana, on hi ha sitges nuclears, i es va descartar abatre’l

L’episodi eleva les tensions just abans d’un viatge previst del secretari d’Estat a Pequín

El Pentàgon vigila un suposat globus espia xinès que sobrevola els EUA

Chase Doak / Reuters

5
Es llegeix en minuts
Idoya Noain
Idoya Noain

Corresponsal als EUA

Ubicada/t a EUA

ver +

A les tensions entre els Estats Units i la Xina s’hi ha sumat ara un globus espia. El Pentàgon ha anunciat aquest dijous que està seguint un d’aquests aparells, la propietat dels quals atribueix amb «elevada confiança» a Pequín. En l’última informació facilitada, el globus sobrevolava dimecres Montana, un estat que acull diverses sitges de míssils nuclears. I, tot i que després d’informar de la troballa el president, Joe Biden, es va estudiar l’opció d’abatrel, es va decidir no fer-ho per raons de seguretat.

L’episodi sacseja les relacions bilaterals, tensades en els últims anys, just quan el secretari d’Estat nord-americà, Anthony Blinken, es disposa a visitar Pequín. Aquest viatge, el de més alt nivell d’un càrrec nord-americà a la Xina en sis anys i en el qual s’estudiava la possibilitat que arribi a veure’s amb el president xinès, Xi Jinping, s’ha interpretat com un esforç per reparar llaços en un moment complex.

Washington i Pequín estan vivint xocs especialment per Taiwan però també per accions agressives de la Xina al Mar del Sud de la Xina, per assumptes comercials, per la intensificada guerra tecnològica i per la postura xinesa davant la invasió russa d’Ucraïna. Aquest mateix dijous, Pequín va reaccionar amb crítiques a l’anunci d’un pacte entre Washington i Manila pel qual els EUA incrementaran la seva presència militar a les Filipines.

El globus

El globus espia va ser vist per primera vegada per passatgers d’un vol comercial dimecres segons fonts del govern nord-americà. Després de sobrevolar Alaska i el Canadà havia entrat a l’espai aeri dels Estats Units continentals. Concretament, dimecres era a Montana.

Segons ha explicat en una roda de premsa organitzada amb presses el General Patrick Ryder, secretari de Premsa del Pentàgon, el globus «està actualment movent-se a una altura molt superior al trànsit aeri comercial i no representa una amenaça militar o física per a la gent a terra». Ryder també ha assegurat que «una vegada es va detectar, el govern va actuar immediatament per protegir contra la recol·lecció d’informació sensible».

Tot i que no s’han facilitat detalls sobre en què han consistit aquestes accions, dimecres durant unes hores es van suspendre els vols de Billings, el principal aeroport de Montana, mentre es presentaven opcions a la Casa Blanca. El secretari de Defensa, Lloyd Austin, que era a les Filipines per a la firma de l’acord amb Manila, va organitzar una reunió amb líders militars en la qual almenys breument es va plantejar la possibilitat de la demolició. Aquesta es va descartar seguint recomanacions com les del mateix Austin i les del general Mark Milley, al capdavant de l’Estat Major de la Defensa, que van alertar de la possibilitat que les restes del globus poguessin posar en perill persones o propietats a terra.

Es van enviar avions de combat tripulats F-22 i el globus està ara en constant vigilància del Comandament Nord-Americà de Defensa Aeroespacial (NORAD per les seves sigles en anglès). Tot i que no s’han donat oficialment detalls sobre la seva actual ubicació, fonts militars han assegurat que s’està movent rumb sud-est i que pot seguir als EUA «potencialment uns quants dies més».

Risc minimitzat i alerta

En la roda de premsa, Ryder ha explicat que altres casos d’aquest tipus d’activitat amb globus s’han observat prèviament «en els últims anys» i fonts militars han afegit des de l’anonimat que hi ha hagut casos detectats a Hawaii i Guam, en què els globus tenien sistemes de guia a bord.

Aquestes fonts han assegurat també que tot i que el localitzat ara volava sobre llocs sensibles, no sembla que estigués recopilant informació que no es pogués obtenir per altres mètodes com els satèl·lits, fet que minimitzaria el potencial benefici que representaria aquest espionatge, però també crea interrogants. A la base Malmstrom de la Força Aèria a Montana es guarda un arsenal de 150 míssils balístics intercontinentals Minuteman III.

Les alertes en qualsevol cas s’han disparat i l’Administració de Biden ha realitzat comunicacions a través de múltiples canals amb autoritats xineses, a les quals han traslladat la gravetat d’aquest incident.

Crítiques al Congrés

L’episodi ha provocat, a més, immediatament crítiques al Congrés. Kevin McCarthy, el líder de la majoria republicana a la Cambra baixa, ha escrit en un tuit enllaçant la notícia que «el descarat menyspreu de la Xina és una acció desestabilitzadora amb què s’ha de lidiar, i el president Biden no pot estar callat».

Els representants Mike Gallagher i Raja Krishnamoorthi, el republicà i el demòcrata, que lideren un nou comitè centrat a estudiar les amenaces que representa la Xina per als EUA, han dit en un comunicat que «el Partit Comunista Xinès no hauria de tenir accés a la carta a l’espai aeri nord-americà» i han assegurat que l’incident mostra que l’amenaça de la Xina «no es limita a terres llunyanes. És aquí a casa i hem d’actuar per respondre a aquesta amenaça».

Ús creixent

Notícies relacionades

Experts militars han apuntat la possibilitat que augmenti en els pròxims anys l’ús d’aquests globus d’elevada altitud, que són aparells més barats que una altra tecnologia, són difícils de detectar amb radars i d’abatre, ja que de vegades, després de disparar-los, poden aguantar a l’aire. S’adverteix, a més, que en temps de conflicte podrien portar bombes.

L’episodi coincideix també amb alertes llançades per autoritats militars sobre la proposta de compra per part de la Xina d’unes instal·lacions de processament de blat de moro en uns terrenys a Dakota del Nord a escassos 20 quilòmetres d’una instal·lació militar on es fan proves de vols de drons. Segons recorda ‘The Washington Post’, un comitè format per diverses agències governamentals va decidir a finals de l’any passat que no tenia jurisdicció per oposar-se a la venda, però el subsecretari de les Forces Aèries Andrew Hunter va enviar una carta a senadors de l’estat assegurant que «el projecte proposat presenta una amenaça significativa per a la seguretat nacional i riscos a curt i llarg termini d’impactes significatius a les nostres operacions a l’àrea».