¿Què és un globus espia i com s’utilitza?

Són globus aerostàtics, normalment de petites dimensions, que estan equipats amb la tecnologia necessària per recopilar informació de la zona que sobrevolen i, així, portar a terme tasques d’espionatge. Per fer-ho, estan proveïts de potents càmeres.

Els globus espia es diferencien dels satèl·lits artificials per diferents motius. D’una banda, tenen l’avantatge d’operar a menys distància sobre els objectius i permeten vigilar durant més temps perquè es poden mantenir fixos, al contrari que els aparells en òrbita. A més, són fàcils de recuperar i el cost és molt més baix, ja que no necessiten la complexa infraestructura de la posada en òrbita dels satèl·lits, que requereixen llançadors espacials.

Si bé les xarxes de satèl·lits al voltant de la Terra han perfeccionat l’ús amb finalitats militars i d’espionatge, els globus amb prou feines ofereixen beneficis substancials des del punt de vista tècnic. Tot i així, alguns poden tenir instal·lats làsers o armes cinètiques capaces d’atacar els satèl·lits i inutilitzar-los, un extrem que no contempla el Pentàgon amb els dos aparells descoberts aquesta setmana.

A més d’espiar, els globus aerostàtics també es poden fer servir per exercir tasques de seguretat civil. Aquesta funció, però, ha sigut substituïda en els últims anys pels drons.

L’alçada de vol dels globus espia se situa dins de l’estratosfera i oscil·la entre els 24.000 i els 37.000 metres, una distància molt superior a la dels avions comercials, que no solen superar els 12.000 metres. Per contra, les sondes científiques arriben a una distància de fins a 42 quilòmetres, mentre que l’Estació Espacial Internacional es troba a uns 400 quilòmetres.

L’aparell detectat als Estats Units el van veure per primera vegada els passatgers d’un vol comercial dimecres, segons fonts del Govern nord-americà. Després de sobrevolar Alaska i el Canadà, va entrar a l’espai aeri dels Estats Units continentals i dimecres va ser localitzat sobre Montana. La trajectòria de l’artefacte mostra que manté una altitud de 18.000 metres. Això «no representa una amenaça militar o física per a la gent a terra», va precisar el portaveu del Pentàgon, el general Patrick Ryder.