¿Qui són i què volen els 20 republicans ultres que bloquegen el Congrés dels EUA?

Tot i que hi ha matisos de diferència entre ells, diverses línies comunes ajuden a traçar el retrat general d’aquest grup que manté segrestada la seva pròpia formació, i es guanyen així insults dels seus companys de grup com «talibans», «pallassos» i «puta gent».

La seva lluita és, suposadament, contra l’‘statu quo’ i contra un lideratge i un aparell que denuncien com a massa alineat amb les fórmules i tradicions d’un sistema polític que veuen fallit i corrupte, però encarnen també el populisme més desmesurat. I són part de la nova estirp de polítics personalistes a l’estil de Donald Trump, centrats a crear la seva pròpia marca, que han fet del caos i l’espectacle la seva forma de fer política, menyspreen obertament les institucions i posen els interessos propis per davant dels partits o del país. «Tenen escàs interès a legislar i els importa més cremar l’estructura de lideratge republicà», ha dit l’estrateg republicà Karl Rove.

Freedom Caucus

La majoria dels 20 són membres del Freedom Caucus, una agrupació informal dins del grup republicà que es va fundar el 2015 i va unir representants de l’extremista Tea Party i els que després serien màxims representants del trumpisme.

Amb uns 30 congressistes actualment, aquest caucus representa la facció més ultradretana dins de la formació republicana a la Cambra Baixa. I mentre alguns membres destacats del grup com Marjorie Taylor Greene s’han aliat amb McCarthy després d’obtenir d’ell promeses d’assignacions en comitès que li donaran més poder real, els rebels consideren les seves moltes concessions, de moment, insuficients.

Suport de Trump i negacionisme electoral

La majoria dels «rebels» van ser elegits còmodament al novembre en districtes sòlidament republicans: 15 d’ells van renovar l’escó i cinc com a nous congressistes. Pràcticament tots van rebre suport a les seves campanyes per part de l’expresident Donald Trump.

Aquest suport no és estrany. La immensa majoria són el que es denomina «negacionistes electorals», que adoptant la «gran mentida» de Trump sobre un suposat i inexistent frau electoral en les eleccions presidencials del 2020 que va perdre contra Joe Biden han qüestionat de diverses formes la legalitat d’aquells resultats legítims i han desafiat el sistema electoral.

Això no els diferencia de la majoria de republicans elegits per a la Cambra de Representants al novembre (175 dels quals també entren en la categoria de negacionistes, i 157 dels quals han estat dimarts i dimecres votant a favor de McCarthy). I tot i que 14 dels 20 rebels que van renovar el càrrec al novembre van votar després de l’assalt al Capitoli contra la certificació de la victòria de Biden, és un fet que també van fer un total de 139 congressistes republicans, entre ells el mateix McCarthy i Steve Scalise (aquest segon nom és el que més sona com a possible alternativa per a ‘speaker’).

La influència de Trump en aquests acòlits s’ha evaporat. I dimecres, després que l’expresident els apressés a recolzar McCarthy, i els truqués personalment, van ignorar per complet el seu missatge i ni tan sols un d’ells va canviar en la quarta, cinquena i sisena votació el vot contra el californià. De fet, la radical congressista de Colorado Lauren Boebert va instar en un discurs a la Cambra Baixa el seu «president favorit» a no pressionar-los a ells sinó a McCarthy perquè retiri la seva candidatura a ‘speaker’.

 «El moviment ha eclipsat el lideratge de Trump», ha dit a ‘The New York Times’ John Fredericks, un comentarista conservador de ràdio que va presidir les campanyes de l’expresident a Virginia. «El moviment és abraçar el caos».

Difícil sortida

Cinc dels 20 (Andy Biggs, Bob Good, Matt Gaetz, Matt Rosendale i Ralph Norman) eren el que es coneix com a «mai Kevin». El nom de Norman ha desaparegut de la llista, segons Politico, però s’ha canviat pel de Boebert. I aquest rebuig inamovible de McCarthy que fa per ara inviable que el californià pugui sortir elegit, ja que atesa la precària majoria de 222 escons enfront dels 112 demòcrates només es pot permetre perdre quatre suports si voten nominalment tots els representants.

 ¿Què volen?

Les demandes dels ultres en rebel·lió contra McCarthy són sobre poder i visibilitat, amb un fort component personalista. Busquen, sobre el paper, que l’agenda de la Cambra Baixa reflecteixi de manera més prominent la seva agenda ultraconservadora i que el seu moviment tingui més pes davant el lideratge i l’aparell. Analistes, observadors i McCarthy i els seus aliats denuncien, no obstant, que quan l’aspirant a ‘speaker’ accedeix a les seves demandes «mouen la porteria».

De moment McCarthy ja els ha fet múltiples concessions, però es dubta que siguin suficients per convèncer prou rebels. Després de l’última reunió amb ells dimecres va accedir, per exemple, a permetre que es pugui iniciar una votació per deposar l’‘speaker’ si ho sol·licita un sol congressista (i no cinc, com els havia ofert abans de dimarts). És una cessió que debilita profundament qui sigui que acabi com a president de la Cambra.

Notícies relacionades

Rússia adverteix a Polònia que no aculli armes nuclears

El Suprem apunta a retardar el judici contra Trump per l’assalt al Capitoli

McCarthy també ha accedit a donar a membres del Freedom Caucus dos seients en el poderós Comitè de Regles (tot i que alguns dels ultres en demanen quatre). Ha promès, a més, una votació per imposar límits en les vegades que un congressista pot ser reelegit (una altra de les reclamacions de l’extrema dreta), així com canvis en el procés d’apropiacions que donarien als conservadors més poder per assignar (i limitar) despesa federal.

Dimecres també es va acordar que els comitès i supercomitès d’Acció Política alineats aliats amb McCarthy i el lideratge republicà que destinen fons a les curses electorals no entraran en carreres de primàries obertes per a escons en feus conservadors, una resposta a les crítiques sobre que aquests grups han estat donant suport a candidats moderats enfront dels ultraconservadors i extremistes.