Inversions estratègiques en la indústria

Indra contractarà 1.500 treballadors a Catalunya per al seu negoci de defensa

La companyia es proposa incrementar un 38% la facturació anual a la comunitat, fins als 500 milions el 2027

Simón anuncia la intenció de "consolidar un ‘hub’ tecnològic del sud d’Europa"

Indra contractarà 1.500 treballadors a Catalunya per al seu negoci de defensa
4
Es llegeix en minuts
Gabriel Ubieto
Gabriel Ubieto

Redactor

Especialista en Mercat laboral, empreses, pensions i les diferents derivades del món del treball

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Indra contractarà 1.500 treballadors a Catalunya fins al 2027 per reforçar el seu negoci de la defensa i la seguretat. La companyia aspira a incrementar un 38% la seva activitat en terres catalanes, fins a una facturació de 500 milions d’euros, i per aconseguir-ho ampliarà la seva plantilla de 3.500 a 5.000 professionals, tal com va anunciar ahir el seu president, Ángel Simón, en un acte a Barcelona. "Volem consolidar a Catalunya un hub tecnològic del sud d’Europa. Des d’aquí exportarem tecnologia a tothom", va afirmar.

Indra va escenificar la seva aposta per Catalunya amb un gran conclave empresarial al port de Barcelona i que va comptar amb el beneplàcit de totes les administracions, des del Govern central a la Generalitat. "Gràcies per la vostra tasca per generar prosperitat a Catalunya", els va lloar el president, Salvador Illa.

Simón i el conseller delegat d’Indra, José Vicente de los Mozos, van ser els cicerons de 200 representants corporatius i desenes de comandaments militars uniformats que es van trobar als magatzems del moll Oriental de Port de Barcelona acompanyats pels secretaris d’Estat de Defensa, María Amparo Valcarce, i Indústria, Jordi García Brustenga.

"Volem que la nostra xifra de negoci a Catalunya passi de 360 a més de 500 milions d’euros anuals el 2027, entrar al top 10 d’empreses a Catalunya i ser una referència en tecnologia i defensa", va asseverar De los Mozos.

El sector de la defensa es multiplicarà a tot Europa durant els pròxims anys, amb inversions milmilionàries per part de les administracions. El Govern central, per exemple, traurà uns 34.000 milions d’euros en contractes fins al 2037 a través del seu Pla Industrial i Tecnològic per a la Seguretat i la Defensa, i Illa va convidar les empreses catalanes a esforçar-se per aconseguir-ne una part important. "Catalunya està en bona posició, però no hi ha res regalat i caldrà suar la samarreta. Ho hem fet amb els fons europeus i ho hem de fer ara", va afirmar.

Un "paper rellevant"

La indústria militar té un ampli marge de creixement a Catalunya, Indra està disposada a aprofitar-ho i busca socis per a això. "Assumirem un paper rellevant en els plans de Defensa", va prometre el president d’Indra. Segons un recent informe publicat per la Cambra de Comerç, actualment les tecnologies duals, és a dir, amb potencial civil però també militar, mouen a Catalunya uns 1.600 milions d’euros anuals i podrien incrementar-se en 1.000 milions més en els pròxims cinc anys si el seu negoci s’acobla a l’estratègia pública de contractació de Defensa i la UE.

I part d’aquesta falta de desenvolupament s’explica perquè el militar és un negoci polèmic, amb fort rebuig d’una banda de la societat, si bé aquest recentment s’ha anat suavitzant. Actualment, el 34% dels catalans són partidaris de reduir la despesa pública en defensa amb l’objecte de prioritzar altres polítiques, segons l’últim sondeig del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO); davant el 36% que opta per mantenir la despesa i un 26% que vol augmentar-la (la resta no es pronuncia). "Moltes vegades se’ns planteja un debat entre tancs o mantega. I no és veritat, perquè hi hagi mantega hi ha d’haver seguretat", va afirmar el president. "Sense seguretat, el nostre model de vida cau", va insistir.

"No estem acostumats a tenir aquesta bona relació i sintonia", va afirmar el secretari d’Estat d’Indústria, el català Jordi García. La ferma aposta del nou Govern, liderat pel PSC, per explotar aquesta veta de negoci representa un canvi de guió, en el qual volen situar Catalunya com un agent business friendly. "A bodes em convides", va sintetitzar el secretari d’Empresa de la Generalitat, Jaume Baró, en referència als plans d’Indra.

Socis i altres assistents

Indra ha volgut fer també de l’acte d’aquest dilluns una espècie d’espai de ‘networking’ per anar ampliant la seva xarxa de socis i proveïdors. Entre els participants s’han explicat representants del Supercomputing Center, Sateliot, Sirt, Solve, Labcircuit i i2CAT, socis ja coneguts, si bé, segons dades facilitades per la mateixa companyia, el 60% dels assistents no tenia fins aquest dilluns vinculació amb Indra.

"L’èxit d’aquest pla dependrà en gran mesura de la capacitat per atraure i retenir professionals qualificats" i Catalunya disposa d’un ecosistemes universitaris i de coneixement "més prestigiosos d’Europa", ha asseverat la secretària de Defensa. "És el que ens garanteix l’èxit del pla", ha afirmat.

Notícies relacionades

Aquí Indra tindrà un repte per cobrir 1.500 vacants que acaba d’obrir, ja que la indústria catalana pateix una crònica falta de candidats qualificats. Segons un informe elaborat per KPMG i apadrinat per Amec, el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, FemCat i la Fundació per la Indústria, cada any es deixen sense cobrir 15.000 llocs de treball.

L’expansió d’Indra a Catalunya, una companyia que a tot Espanya dona feina a unes 61.000 persones, es vertebrarà a través de quatre subsectors: l’espai, la cadena del valor del vehicle, la ciberseguretat i la digitalització d’empreses privades i sector públic, segons va enumerar el conseller delegat.