Lula assegura que ha rebut un Brasil en situació de «ruïna»

«Ole, olé, olà, Lu-la, Lu-la», van corejar al Congrés cada cop que Luiz Inácio Lula da Silva aixecava emotivament la veu per parlar per primera vegada al país com a president en funcions. Ho va fer amb una severitat que va semblar deixar en segon pla l’alegria de la multitud que havia inundat Brasília, i amb qui es va retrobar després a l’esplanada dels Ministeris. «Després del terrible desafiament que hem superat hem de dir democràcia per sempre», va assegurar en el seu discurs inaugural, en una inequívoca al·lusió als quatre anys de la ultradreta en el poder. «Si avui som aquí és gràcies a la consciència política de la societat brasilera i al front democràtic que hem format al llarg d’una històrica campanya electoral».

Lula va prometre «respondre a l’esperança d’un poble sofert. Amb la seva força i la benedicció de Déu reconstruirem aquest país». La seva intervenció davant els parlamentaris, els seus i les seves 37 ministres, les autoritats judicials i militars, així com els caps d’Estat convidats a la presa de possessió, va incloure un amarg diagnòstic de l’herència de Jair Bolsonaro. Lula va parlar clarament de «ruïna» i «desastre» en el pla social, ambiental, educatiu, cultural i polític.  «Mai s’han malversat tant els recursos de l’Estat en benefici d’un projecte autoritari», va dir. Per derrotar la ultradreta es va fer front a «la més objectiva campanya de mentides i odi ordida per manipular i avergonyir».

Hoje começamos uma nova etapa na história do Brasil.

📸: @ricardostuckert pic.twitter.com/UuKghbZu6O

— Lula (@LulaOficial) 1 de enero de 2023

El temps de la justícia

La paràbola temporal de Lula té cert component èpic. Van passar 664 dies des que va entrar a la presó i el moment en què va recuperar plenament els seus drets polítics. Després va venir la campanya electoral. El triomf i la nova oportunitat de governar el Brasil. El mandatari entrant va assegurar iniciar el seu tercer Govern sense «cap revenja personal». No obstant, va recordar que el Brasil ha travessat una «tragèdia» marcada per la covid-19, que va provocar gairebé 700.000 morts, i el terror exercit des de les altures del poder, en especial mentre va durar la pandèmia.

Segons Lula, en aquests difícils moments, va prevaler l’«actitud criminal d’un Govern negacionista i insensible a la vida». I va remarcar: «Aquesta responsabilitat no ha de quedar impune». Els que es van equivocar, «respondran dels seus errors, amb amplis drets de defensa, dins el degut procés legal».  Davant la possibilitat latent d’una actitud antidemocràtica de la ultradreta va assenyalar: «A l’amenaça del feixisme respondrem amb els poders de la democràcia, a l’odi, amb amor»

Retrocés

Un altre 1 de gener, el del 2002, Lula havia expressat el desig de tancar la seva presidència garantint als brasilers tres àpats diaris. «Haver de repetir avui aquest compromís al veure com avança la misèria i torna la gana que havíem superat és el símptoma més greu de la devastació que s’ha imposat al país els últims anys». El Govern de coalició, en què convergeix l’esquerra, el centre, encarnat en el vicepresident Geraldo Alckmin, i fins i tot sectors de dreta moderada, mirarà de promoure l’equilibri fiscal, el creixement econòmic sostenible i els acords amb empresaris i sindicats perquè «la roda de l’economia torni a girar» i, d’aquesta manera, «impulsar el consum popular». Però des del primer minut, va remarcar, hi ha una urgència: 33 milions de brasilers amb gana. «No és just demanar paciència a qui va suportar la més dura càrrega del projecte de destrucció nacional».

"Estamos revogando os criminosos decretos de ampliação do acesso a armas e munições, que tanta insegurança e tanto mal causaram às famílias brasileiras. O Brasil não quer mais armas; quer paz e segurança para seu povo."

Lula pic.twitter.com/fyxA80VSRt

— Mídia NINJA (@MidiaNINJA) 1 de enero de 2023

L’era Bolsonaro va estar marcada per l’«individualisme» i la promoció de la «llei del més fort», pròxima a la «barbàrie». El president va prometre revocar ràpidament una de les lleis clau de la ultradreta: l’accés lliure a les armes i la munició. Aquestes mesures, va dir, «han causat molta inseguretat i molt mal a les famílies brasileres. El Brasil no vol més armes; vol pau i seguretat per al seu poble, vol llibres i educació».

El nou rol del Brasil

Fidel al seu estil, Lula va trencar més d’una vegada els rigors del protocol. El to col·loquial no va estar renyit amb la formulació d’un full de ruta ambiciós. «El Brasil és molt gran per renunciar al seu potencial productiu. Podem i hem d’estar en la primera línia de l’economia global. Necessitem promoure una altra vegada la integració sud-americana i, sobre aquesta base, dialogar amb els EUA, la Xina i la UE». El president va advertir que «no tolerarem més degradació del medi ambient». Al seu torn, va anunciar que esfondrarà totes les normatives que van provocar grans «injustícies comeses contra els pobles indígenes».

El seu Govern, va afirmar, reprendrà una «política cultural democràtica, sense censura ni discriminació, que va ser destruïda per l’obscurantisme». Va considerar que és «inadmissible» la persistència d’una matriu racista que discrimina els afrobrasilers. També es va comprometre a avançar en polítiques de gènere i igualtat, la lluita contra el crim organitzat i les milícies parapolicials de Rio de Janeiro, que mai van amagar els seus llaços amb el bolsonarisme. «La fe podrà ser present a tots els temples i cultes. Tothom podrà exercir lliurement la seva religiositat», va dir, amb una mà estesa a les esglésies evangèliques que ha sostingut l’excapità de l’Exèrcit.

Ensenyaments de la història

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Rússia adverteix a Polònia que no aculli armes nuclears

«Unió i reconstrucció», serà el lema de la seva tercera presidència. El seu retorn al poder l’emparenta amb un altre mite de la política brasilera. El 29 d’octubre de 1945, Getúlio Vargas va ser destituït després de 15 anys de vigència de l’anomenat «Estat Nou». Cinc anys després va tornar a guanyar una elecció. Lula no té cap intenció de seguir tots els passos de Getúlio. Enmig d’una crisi política, marcada per la difamació mediàtica, Vargas es va suïcidar el 5 d’agost de 1954 d’un tret al cor. Lula vol complir al peu de la lletra la seva tasca i passar a la història d’una altra manera.

«Els primers 100 dies són essencials per al nou Govern. Lula ha de treballar amb una base més àmplia que la del Partit dels Treballadors (PT) i, a més, mantenir el suport popular», va recordar el diari ‘Estado’. Li tocarà, d’ara endavant, negociar amb el centre polític i, fins i tot, exbolsonaristes, si vol complir els aspectes nodals de la seva ambiciosa agenda.