La UE obre la porta a l’espai Schengen a Croàcia però continuarà tancada per a Bulgària i Romania

Tant Croàcia com Romania i Bulgària estan tècnicament preparades per unir-se a l’espai de lliure circulació Schengen. És el que va recomanar fa tres setmanes la Comissió Europea, que considera que els tres països han complert les condicions exigides per accedir a la zona de lliure circulació més gran del món, de la qual formen part 22 dels 27 estats membre a més de quatre països associats (Noruega, Islàndia, Suïssa i Liechtenstein). Però només un d’ells ha obtingut aquest dijous la llum verda dels ministres d’Interior de la UE: Croàcia. En canvi, Bulgària i Romania hauran de continuar esperant a causa del veto d’Àustria i dels Països Baixos.

La decisió requeria unanimitat i només la incorporació de Croàcia –a partir de l’1 de gener del 2023, la mateixa data en què s’incorporarà a l’euro– l’ha aconseguit entre les delegacions. Tot i que va ser l’últim país a incorporar-se al club, el Consell ja va confirmar al desembre de l’any passat que Zagreb complia les condicions i la seva decisió no ha generat polèmica. No ha sigut el cas de Bulgària i Romania. Tots dos van completar amb èxit el procés d’avaluació fa 11 anys, però la resistència d’alguns països a la seva incorporació han alentit i retardat el procés durant tots aquests anys.

Today marks a good day for citizens of Croatia -welcome to Schengen.

To citizens of Bulgaria and Romania I say this -you deserve to be fully part of Schengen -I will support every step to achieve this in my mandate.

Statement with Minister @Vit_Rakusan https://t.co/jsva62jpz0

— Ylva Johansson (@YlvaJohansson) 8 de diciembre de 2022

L’últim informe de la Comissió Europea, de fa tres setmanes, incloïa una recomanació positiva d’adhesió que finalment no ha sigut suficient ni per a Àustria, que justifica la seva negativa a acceptar els dos països per la forta pressió migratòria dels últims mesos en la ruta dels Balcans occidentals, ni per als Països Baixos, que continua mantenint reserves sobre la incorporació de Bulgària. «Podem aprovar l’entrada de Romania a [l’espai] Schengen, però Bulgària necessita mostrar més progressos, especialment en elements de l’estat de dret», justifiquen fonts diplomàtiques holandeses. 

Decepció a Brussel·les

Notícies relacionades

Orania, un lloc per a blancs a Sud-àfrica

"Motivació política" en l’assassinat d’una congressista i el marit

La posició dels dos països ha sigut rebuda amb absoluta decepció i tristesa a Brussel·les. «Els ciutadans de Romania i de Bulgària mereixen ser membres de ple dret de Schengen; mereixen l’accés a la lliure circulació. Mentiria si no digués que estic decebuda i comparteixo la decepció amb els ciutadans de Romania i de Bulgària», ha lamentat la comissària d’Interior Ylva Johansson. «Està clar que quan estem units som forts i podem aconseguir més» i «en aquests moments no estem units i això ens debilita», ha afegit, assegurant que serà una «prioritat» aconseguir que entrin «al més aviat possible» i dins de l’actual mandat. 

De fet, el seu col·lega, el vicepresident Margaritis Schinas, no descarta que l’assumpte es coli a l’agenda dels líders de la UE en la cimera del 15 de desembre. «M’alegro que s’hagin reconegut els esforços de Croàcia», però «avui és un dia de decepció per a Romania i Bulgària. Els nostres esforços no s’aturaran aquí. Els líders es reuniran la setmana vinent. S’ha de trobar un camí a seguir», ha avisat sobre una opinió que comparteixen una majoria d’estats membre, inclosa Espanya. «L’espai Schengen és un pilar bàsic de la UE. Són tres països que han demostrat que compleixen tots els requisits per ser plens integrants de Schengen», ha valorat el ministre Fernando Grande-Marlaska, reafirmant el suport «ferm» d’Espanya a l’adhesió dels tres països.